Efecte Joule: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
[[thumb]]
L''''efecte Joule''', també anomenat '''llei de Joule''', és la manifestació [[calor|tèrmica]] de la [[Resistència elèctrica (propietat)|resistència elèctrica]]. Si en un [[conductor elèctric]] circula [[corrent elèctric|electricitat]], part de l'[[energia cinètica]] dels electrons es transforma en calor degut al xoc que experimenten els [[electrons]] amb les [[molècules]] del conductor per on circulen, cosa que fa augmentar la [[temperatura]] del conductor. S'anomena així en honor del físic anglès [[James Prescott Joule]].
L''''efecte Joule''', també anomenat '''llei de Joule''', és la manifestació [[calor|tèrmica]] de la [[Resistència elèctrica (propietat)|resistència elèctrica]]. Si en un [[conductor elèctric]] circula [[corrent elèctric|electricitat]], part de l'[[energia cinètica]] dels electrons es transforma en calor degut al xoc que experimenten els [[electrons]] amb les [[molècules]] del conductor per on circulen, cosa que fa augmentar la [[temperatura]] del conductor. S'anomena així en honor del físic anglès [[James Prescott Joule]].



Revisió del 13:44, 2 gen 2017

thumb L'efecte Joule, també anomenat llei de Joule, és la manifestació tèrmica de la resistència elèctrica. Si en un conductor elèctric circula electricitat, part de l'energia cinètica dels electrons es transforma en calor degut al xoc que experimenten els electrons amb les molècules del conductor per on circulen, cosa que fa augmentar la temperatura del conductor. S'anomena així en honor del físic anglès James Prescott Joule.

Efecte Joule

Els sòlids tenen generalment una estructura cristal·lina, en què els àtoms o molècules ocupen els vèrtexs de les cel·les unitàries, i de vegades també el centre de la cel·lula o de les seves cares. Quan el cristall és sotmès a una diferència de potencial (ddp), els electrons són impulsats pel camp elèctric a través del sòlid, havent de travessar en el seu recorregut la densa xarxa d'àtoms que el forma. En el seu camí, els electrons xoquen amb aquests àtoms perdent part de la seva energia cinètica (velocitat) que és cedida en forma de calor.

Aquest efecte fou definit de la següent manera:

La quantitat d'energia calorífica produïda per un corrent elèctric és directament proporcional al quadrat de la intensitat del corrent, al temps que aquesta circula pel conductor i a la resistència que oposa aquest conductor al pas del corrent.

Matemàticament:


on:

Q = Energia calorífica produïda pel corrent
I = Intensitat del corrent que circula
R = Resistència elèctrica del conductor
t = Temps

On les magnituds han d'estar expressades un mateix sistema d'unitats. Així, si expressem la intensitat en ampers (A), la resistència en ohms i el temps en segons, obtenim la calor produïda en joules (J).

En aquest efecte es basa el funcionament de diferents electrodomèstics com per exemple els forns, les torradores, les calefaccions elèctriques i alguns aparells usats industrialment, en què l'efecte buscat és precisament la calor que desprèn el conductor degut al pas del corrent. Les bombetes també es basen aquest fenomen per escalfar el filament fins que produeix llum per incandescència. En la gran majoria de les aplicacions, però, és un efecte indesitjat i la raó per la qual els aparells elèctrics i electrònics (com l'ordinador des del que llegiu això) necessiten dissipadors, més un o més ventiladors que foragitin l'escalfor generada, evitant així l'escalfament excessiu dels diferents components i dispositius.