Plusvàlua: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 88.12.231.0. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Línia 9: Línia 9:


== Marxisme ==
== Marxisme ==
[[Karl Marx]] aplicà el terme «plusvàlua» (o «plusvalor», segons algunes traduccions del terme [[alemany]] ''Mehrwert'' que emprà en la seva obra ''[[El capital]]'') al treball que una persona assalariada fa de més, sense que aquest sigui remunerat, és a dir, el "treball impagat" que és extret de la [[força de treball]] del [[treballador]] per part del [[capitalisme|capitalista]] o empresari, més enllà del seu [[salari]]. La plusvàlua és així la base del procés d'[[acumulació]] [[capitalista]] i és el punt central de la [[Teoria del Valor]] marxista, del [[conflicte de classes]] i l'[[explotació]] de l'obrer sota el sistema capitalista.
[[Karl Marx]] aplicà el terme «plusvàlua» (o «plusvalor», segons algunes traduccions del terme [[alemany]] ''Mehrwert'' que emprà en la seva obra ''[[El capital]]'') al treball que una persona assalariada fa de més, sense que aquest sigui remunerat, és a dir, el "treball impagat" que és extret de la [[força de treball]] del [[treballador]] per part del [[capitalisme|capitalista]] o empresari, més enllà del seu [[salari]]. La plusvàlua és així la base del procés d'[[acumulació del capital]] i és el punt central de la [[teoria del valor]] marxista, del [[conflicte de classes]] i l'[[explotació laboral]] de l'obrer sota el sistema capitalista.


Els [[marxistes]] troben exemples de plusvàlua també en aquells serveis que fa l'usuari i no és pagat, ni se li ofereix un descompte, per fer-ho; com les caixes automàtiques dels supermercats (el comprador paga el mateix que abans però ara fa la feina del caixer), l'autoservei de gasolineres, etc.
Els [[marxistes]] troben exemples de plusvàlua també en aquells serveis que fa l'usuari i no és pagat, ni se li ofereix un descompte, per fer-ho; com les caixes automàtiques dels supermercats (el comprador paga el mateix que abans però ara fa la feina del caixer), l'autoservei de gasolineres, etc.

Revisió del 19:12, 2 gen 2017

La plusvàlua és, genèricament, un augment de valor produït per causes externes sense haver-hi aplicat cap millora.[1] I específicament en economia és l'augment de valor econòmic d'una propietat privada degut, no pas a una millora del propietari, sino a l'augment de la demanda (a igual oferta), a l'especulació o a altres factors.

Molt sovint es fa referència a "la plusvàlua" en parlar de l'impost (generalment municipal) que grava l'increment de valor d'un terreny de naturalesa urbana (és a dir, d'un bé immoble com pisos, locals, etc.) quan se'n fa una transmissió (venda, herència o donació).[2][3]

La plusvàlua pot provenir de béns i serveis diversos:

Marxisme

Karl Marx aplicà el terme «plusvàlua» (o «plusvalor», segons algunes traduccions del terme alemany Mehrwert que emprà en la seva obra El capital) al treball que una persona assalariada fa de més, sense que aquest sigui remunerat, és a dir, el "treball impagat" que és extret de la força de treball del treballador per part del capitalista o empresari, més enllà del seu salari. La plusvàlua és així la base del procés d'acumulació del capital i és el punt central de la teoria del valor marxista, del conflicte de classes i l'explotació laboral de l'obrer sota el sistema capitalista.

Els marxistes troben exemples de plusvàlua també en aquells serveis que fa l'usuari i no és pagat, ni se li ofereix un descompte, per fer-ho; com les caixes automàtiques dels supermercats (el comprador paga el mateix que abans però ara fa la feina del caixer), l'autoservei de gasolineres, etc.

Referències

  1. «Plusvàlua». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 17 gener 2016]
  2. «Impost de Plusvàlua — Ajuntament de Tarragona». [Consulta: 17 gener 2016].
  3. «Plusvàlua Impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana». [Consulta: 17 gener 2016].