La Tramontana, periodich polític vermell: diferència entre les revisions
{{Infotaula de publicacions periòdiques}} |
retocs amb referència |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula de publicacions periòdiques}} |
{{Infotaula de publicacions periòdiques}} |
||
'''La Tramontana, periodich polític vermell''' o '''La Tramontana, periodich vermell''' fou un periòdic publicat des de [[1881]] fins a [[1896]]. Publicació de llengua catalana de caràcter anarquista, entre els seus membres en destaca la figura de [[Josep Llunas i Pujals]] que es |
'''''La Tramontana, periodich polític vermell''''' o '''La ''Tramontana, periodich vermell''''' fou un periòdic publicat des de [[1881]] fins a [[1896]].<ref name=":0" /> Publicació de llengua catalana de caràcter anarquista, entre els seus membres en destaca la figura de [[Josep Llunas i Pujals]] que , a més de fundador, es va convertir en propietari de la publicació en [[1887]]. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Navais|nom=Joan|autor2=Samarra, Frederic|títol=Tres banderes i una revolució: anarcosindicalisme, separatisme i comunisme dissident a Reus|url=|edició=|llengua=|data=2001|editorial=Centre de Lectura|lloc=Reus|pàgines=27|isbn=8487873391}}</ref>Amb continguts força plurals, s'hi poden trobar articles de pensaments vinculats al republicanisme, federalisme, lliure pensament, maçoneria, anarquisme, obrerisme, anticlericalisme i catalanisme convertint-se en un altaveu de diferents moviments d'oposició a [[restauració borbònica]]. |
||
Patí diverses suspensions entre les quals cal destacar la del desembre de [[1893]], que durà fins al gener de [[1895]]. Se'n publicaren 717 números fins al juny de [[1896]]. En aquesta data el periòdic va ser suspès i en [[Josep Llunas|Josep Llunas i Pujals]] empresonat. Hi van col·laborar [[Eudald Canivell i Masbernat|Eudald Canivell]], [[Cels Gomis]] i [[Emili Guanyabens]]. Reaparegué durant poc temps l’octubre de 1903. En el núm 2 de la quarta època (31-10-1903) deia: Aquest número, porta retrás, perqué nos han denunciat lo grabat i un article. En aquesta quarta època hi signen articles [[Samuel Torner]] i [[J. Mas Gomeri]] entre d'altres. |
El primer número és del 16 de febrer de 1881. Patí diverses suspensions entre les quals cal destacar la del desembre de [[1893]], que durà fins al gener de [[1895]]. Se'n publicaren 717 números fins al juny de [[1896]]. En aquesta data el periòdic va ser suspès i en [[Josep Llunas|Josep Llunas i Pujals]] empresonat. Hi van col·laborar [[Eudald Canivell i Masbernat|Eudald Canivell]], [[Cels Gomis]] i [[Emili Guanyabens]]. Reaparegué durant poc temps l’octubre de 1903. En el núm 2 de la quarta època (31-10-1903) deia: "Aquest número, porta retrás, perqué nos han denunciat lo grabat i un article". En aquesta quarta època hi signen articles [[Samuel Torner]] i [[J. Mas Gomeri]] entre d'altres. |
||
Imprès a 'La Academia', establiment fundat el 1877 pel federal [[Evarist Ullastres]], era una impremta molt lligada als grups anarquistes de l'època i, especialment, a [[Josep Llunas|Josep Llunas i Pujals]] i [[Anselmo Lorenzo]] i on també s'hi publicaren, entre altres coses, revistes tan significatives com 'El productor' (1887-1893).<ref>Joaquim Molas, "La nova literatura popular. Tradició i modernitat". A Riquer, Comas i Molas, ''Història de la literatura catalana, VIII''. Barcelona: Ariel, 1968, p.50.</ref> |
Imprès a 'La Academia', establiment fundat el 1877 pel federal [[Evarist Ullastres]], era una impremta molt lligada als grups anarquistes de l'època i, especialment, a [[Josep Llunas|Josep Llunas i Pujals]] i [[Anselmo Lorenzo]] i on també s'hi publicaren, entre altres coses, revistes tan significatives com ''El productor'' (1887-1893).<ref name=":0">Joaquim Molas, "La nova literatura popular. Tradició i modernitat". A Riquer, Comas i Molas, ''Història de la literatura catalana, VIII''. Barcelona: Ariel, 1968, p.50.</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 13:46, 5 gen 2017
| Tipus | revista i setmanari  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | català |
| Data d'inici | 16 febrer 1881 |
| Data de finalització | 1903 |
| Fundador | Josep Llunas i Pujals |
| Estat | Espanya |
| Dades i xifres | |
| Ideologia | anarquisme |
La Tramontana, periodich polític vermell o La Tramontana, periodich vermell fou un periòdic publicat des de 1881 fins a 1896.[1] Publicació de llengua catalana de caràcter anarquista, entre els seus membres en destaca la figura de Josep Llunas i Pujals que , a més de fundador, es va convertir en propietari de la publicació en 1887. [2]Amb continguts força plurals, s'hi poden trobar articles de pensaments vinculats al republicanisme, federalisme, lliure pensament, maçoneria, anarquisme, obrerisme, anticlericalisme i catalanisme convertint-se en un altaveu de diferents moviments d'oposició a restauració borbònica.
El primer número és del 16 de febrer de 1881. Patí diverses suspensions entre les quals cal destacar la del desembre de 1893, que durà fins al gener de 1895. Se'n publicaren 717 números fins al juny de 1896. En aquesta data el periòdic va ser suspès i en Josep Llunas i Pujals empresonat. Hi van col·laborar Eudald Canivell, Cels Gomis i Emili Guanyabens. Reaparegué durant poc temps l’octubre de 1903. En el núm 2 de la quarta època (31-10-1903) deia: "Aquest número, porta retrás, perqué nos han denunciat lo grabat i un article". En aquesta quarta època hi signen articles Samuel Torner i J. Mas Gomeri entre d'altres.
Imprès a 'La Academia', establiment fundat el 1877 pel federal Evarist Ullastres, era una impremta molt lligada als grups anarquistes de l'època i, especialment, a Josep Llunas i Pujals i Anselmo Lorenzo i on també s'hi publicaren, entre altres coses, revistes tan significatives com El productor (1887-1893).[1]
Referències
Enllaços externs
- Digitalització de La Tramontana [Consulta 3-12-2015]
