Guerres Carlines: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 9: | Línia 9: | ||
* La '''[[Primera Guerra Carlina]]''' ([[1833]]-[[1840]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rodríguez Vives |nom=Conxa |títol=Ramon Cabrera, a l'exili |url=https://books.google.es/books?id=gmAqZ8IYn0EC&pg=PA43&dq=primera+guerra+carlina+1840&hl=ca&sa=X&ei=5TQoVbOqKcyQ7AaXm4H4BQ&ved=0CDsQ6AEwBTgK#v=onepage&q=primera%20guerra%20carlina%201840&f=false |llengua= |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1989 |pàgines=43 |isbn=8478260293}}</ref> ) es va iniciar a la mort de [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]]. Aquest conflicte va enfrontar els carlins, partidaris dels drets dinàstics de [[Carles Maria Isidre de Borbó|Carles Maria Isidre]], germà del monarca difunt, i els isabelins o cristins, defensors dels drets de la seva filla [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], com a resultat de la proclamació de la [[Pragmàtica Sanció]] ([[1830]]), que havia abolit la [[llei sàlica]] dels [[Dinastia Borbó|Borbons]], segons la qual la successió havia de ser sempre masculina. |
* La '''[[Primera Guerra Carlina]]''' ([[1833]]-[[1840]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rodríguez Vives |nom=Conxa |títol=Ramon Cabrera, a l'exili |url=https://books.google.es/books?id=gmAqZ8IYn0EC&pg=PA43&dq=primera+guerra+carlina+1840&hl=ca&sa=X&ei=5TQoVbOqKcyQ7AaXm4H4BQ&ved=0CDsQ6AEwBTgK#v=onepage&q=primera%20guerra%20carlina%201840&f=false |llengua= |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1989 |pàgines=43 |isbn=8478260293}}</ref> ) es va iniciar a la mort de [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]]. Aquest conflicte va enfrontar els carlins, partidaris dels drets dinàstics de [[Carles Maria Isidre de Borbó|Carles Maria Isidre]], germà del monarca difunt, i els isabelins o cristins, defensors dels drets de la seva filla [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], com a resultat de la proclamació de la [[Pragmàtica Sanció]] ([[1830]]), que havia abolit la [[llei sàlica]] dels [[Dinastia Borbó|Borbons]], segons la qual la successió havia de ser sempre masculina. |
||
* La '''[[Segona Guerra Carlina]]''' ([[1846]]-[[1849]]), va tenir lloc bàsicament a Catalunya, on es va anomenar també ''Guerra dels Matiners''.<ref>[[Jordi Mata_i_Viadiu|MATA, Jordi]]<span class="">. «</span>La guerra dels Matiners». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 110 (novembre 2011), p. 34-37. ISSN 1695-2014</ref> |
* La '''[[Segona Guerra Carlina]]''' ([[1846]]-[[1849]]), va tenir lloc bàsicament a Catalunya, on es va anomenar també ''Guerra dels Matiners''.<ref>[[Jordi Mata_i_Viadiu|MATA, Jordi]]<span class="">. «</span>La guerra dels Matiners». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 110 (novembre 2011), p. 34-37. ISSN 1695-2014</ref> |
||
* El [[Desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita]] o ''Ortegada'', fou |
* El [[Desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita]] o ''Ortegada'', fou un intent fallit de cop d'estat protagonitzat pel general Jaime Ortega en nom del pretendent carlí [[Carles VI]] el 1860. |
||
* Durant la '''[[Tercera Guerra Carlina]]''' ([[1872]]-[[1876]]), les forces carlines van arribar a ocupar algunes ciutats de la Catalunya interior. [[Isabel II d'Espanya]] era a l'exili i el rei [[Amadeu I]], monarca des del [[1871]], no era gaire popular. [[Carles de Borbó i Àustria-Este]], nét de [[Carles Maria Isidre de Borbó]], va prometre a [[catalans]], [[valencians]] i [[aragonesos]] el retorn dels [[furs]] i les [[Constitucions catalanes|constitucions]] que havia abolit [[Felip V d'Espanya|Felip V]]. |
* Durant la '''[[Tercera Guerra Carlina]]''' ([[1872]]-[[1876]]), les forces carlines van arribar a ocupar algunes ciutats de la Catalunya interior. [[Isabel II d'Espanya]] era a l'exili i el rei [[Amadeu I]], monarca des del [[1871]], no era gaire popular. [[Carles de Borbó i Àustria-Este]], nét de [[Carles Maria Isidre de Borbó]], va prometre a [[catalans]], [[valencians]] i [[aragonesos]] el retorn dels [[furs]] i les [[Constitucions catalanes|constitucions]] que havia abolit [[Felip V d'Espanya|Felip V]]. |
||
* El [[1900]] es produí el fracassat [[Alçament de Badalona]] i altres viles catalanes i del [[País Valencià]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Canal i Morell |nom=Jordi |títol=El carlisme català dins l'Espanya de la Restauració |url= |llengua= |editorial=Eumo |data=1998 |pàgines=301 |isbn=8476022433|enllaçautor=Jordi Canal i Morell}}</ref> |
* El [[1900]] es produí el fracassat [[Alçament de Badalona]] i altres viles catalanes i del [[País Valencià]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Canal i Morell |nom=Jordi |títol=El carlisme català dins l'Espanya de la Restauració |url= |llengua= |editorial=Eumo |data=1998 |pàgines=301 |isbn=8476022433|enllaçautor=Jordi Canal i Morell}}</ref> |
||
Revisió del 16:09, 6 gen 2017
| |||
| Tipus | guerra civil sèrie de guerres  | ||
|---|---|---|---|
| Interval de temps | 1833 - 1876 | ||
| Estat | Espanya | ||
| Participant | |||
| Format per | |||
Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al segle XIX com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del segle XIX sostingueren els carlistes (absolutistes), partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i els liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.[1][2]
Antecedents
Durant el Trienni Liberal (1820-23), els sectors absolutistes van organitzar les partides reialistes, que van disposar d'un ampli suport a les comarques interiors de Catalunya i que resultaren un precedent dels alçaments armats a la mort de Ferran VII. La insurrecció es va reprendre amb la Guerra dels Malcontents el 1827.
Principals períodes de conflicte armat
- La Primera Guerra Carlina (1833-1840[3] ) es va iniciar a la mort de Ferran VII. Aquest conflicte va enfrontar els carlins, partidaris dels drets dinàstics de Carles Maria Isidre, germà del monarca difunt, i els isabelins o cristins, defensors dels drets de la seva filla Isabel II, com a resultat de la proclamació de la Pragmàtica Sanció (1830), que havia abolit la llei sàlica dels Borbons, segons la qual la successió havia de ser sempre masculina.
- La Segona Guerra Carlina (1846-1849), va tenir lloc bàsicament a Catalunya, on es va anomenar també Guerra dels Matiners.[4]
- El Desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita o Ortegada, fou un intent fallit de cop d'estat protagonitzat pel general Jaime Ortega en nom del pretendent carlí Carles VI el 1860.
- Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), les forces carlines van arribar a ocupar algunes ciutats de la Catalunya interior. Isabel II d'Espanya era a l'exili i el rei Amadeu I, monarca des del 1871, no era gaire popular. Carles de Borbó i Àustria-Este, nét de Carles Maria Isidre de Borbó, va prometre a catalans, valencians i aragonesos el retorn dels furs i les constitucions que havia abolit Felip V.
- El 1900 es produí el fracassat Alçament de Badalona i altres viles catalanes i del País Valencià.[5]
Referències
- ↑ Vallverdú, Josep «Les Guerres carlines». Sàpiens [Barcelona], núm. 110, novembre 2011, p. 26-48. ISSN: 1695-2014.
- ↑ «Les guerrers carlistes». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
- ↑ Rodríguez Vives, Conxa. Ramon Cabrera, a l'exili. L'Abadia de Montserrat, 1989, p. 43. ISBN 8478260293.
- ↑ MATA, Jordi. «La guerra dels Matiners». Sàpiens [Barcelona], núm. 110 (novembre 2011), p. 34-37. ISSN 1695-2014
- ↑ Canal i Morell, Jordi. El carlisme català dins l'Espanya de la Restauració. Eumo, 1998, p. 301. ISBN 8476022433.