Basílica de Sant Serni de Tolosa: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
copio per fusionar |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{duplicat|Abadia de Sant Sadurní de Tolosa}} |
|||
{{Infotaula edifici |
{{Infotaula edifici |
||
| nom = Basílica de Sant Serní de Tolosa |
| nom = Basílica de Sant Serní de Tolosa |
||
| Línia 5: | Línia 4: | ||
| peu = Vista general de l'edifici |
| peu = Vista general de l'edifici |
||
| estat = [[França]] |
| estat = [[França]] |
||
| admin2 = [[Migdia-Pirineus]] |
| admin2 = [[Migdia-Pirineus]] |
||
| municipi = Tolosa de Llenguadoc |
| municipi = Tolosa de Llenguadoc |
||
| localitzacio = |
| localitzacio = |
||
| Línia 12: | Línia 11: | ||
| construccio = [[Segle XI]] |
| construccio = [[Segle XI]] |
||
| estil = [[Art romànic|Romànic]] |
| estil = [[Art romànic|Romànic]] |
||
| estil_f = |
|||
| documentat = |
|||
| començament = |
|||
| acabament = |
|||
| consagracio = |
|||
| categoria = |
|||
| festivitat = |
|||
| arquitecte = |
|||
| arquitectes = |
|||
| llargada = |
|||
| amplada = |
|||
| material = |
|||
| estat_us = |
|||
| planta = |
|||
| data_pla = |
|||
| claustre = |
|||
| data_cla = |
|||
| campanar = |
|||
| data_cam = |
|||
| portalada = |
|||
| data_por = |
|||
| retaule = |
|||
| data_ret = |
|||
| altres = |
|||
| data_alt = |
|||
| img_alçat = |
|||
| img_planta = |
|||
| intervencio1 = |
|||
| intervencio1_any = |
|||
| intervencio10 = |
|||
| intervencio10_any = |
|||
}} |
}} |
||
| Línia 118: | Línia 86: | ||
[[Categoria:Edificis de Tolosa de Llenguadoc]] |
[[Categoria:Edificis de Tolosa de Llenguadoc]] |
||
[[Categoria:Monuments històrics de Tolosa de Llenguadoc]] |
[[Categoria:Monuments històrics de Tolosa de Llenguadoc]] |
||
L{{'}}'''abadia de Sant Sadurní de Tolosa''' fou un establiment religiós originat en el '''monestir de Sant Sadurní de Tolosa''' pretesament fundat per [[Carlemany]] però en tot cas sobre les ruïnes d'un monestir més antic que hauria estat arruïnat pels sarraïns durant el setge de [[Tolosa]] del [[721]] doncs inicialment estava situat als afores de la ciutat; si la refundació fou obra d'un rei francès, més probable que Carlemany seria [[Pipí I d'Aquitània]], ja que el concili d'[[Aquisgrà]] del [[817]] on s'esmenten tots els monestirs restaurats per l'emperador o la seva família, no l'esmenta, ni tampoc el catàleg dels restaurats per [[Lluís el Pietós]] entre el [[781]] i el [[814]]. Apareix esmentat per primer cop el [[844]]. L'abadia subsistia en temps de [[Carles el Calb]] però el {{segle|XI}} apareix en ruïnes quan fou restaurada. El monestir va passar a canonges regulars fins que van ser secularitzats. L'[[Basílica de Sant Serni de Tolosa|església]] encara existeix.<ref>{{Hgl}}</ref> |
|||
Revisió del 23:01, 6 gen 2017
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (fr) Basilique Saint-Sernin  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Basílica menor i monestir | |||
| Part de | Camins de Sant Jaume a França | |||
| Construcció | Segle XI | |||
| Dedicat a | Sadurní de Tolosa | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Estat | França | |||
| Regió | Migdia-Pirineus | |||
| Tolosa de Llenguadoc | ||||
| ||||
| Format per | porte Miègeville (en)  Bell Tower of Saint-Sernin (en) | |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 1998 (22a Sessió) | |||
| Identificador | 868-045 | |||
| Monument històric catalogat | ||||
| Data | 1840 | |||
| Identificador | PA00094524 | |||
| Plànol | ||||
 | ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | Arxidiòcesi de Tolosa | |||
| Religió | catolicisme | |||
| Propietat de | City of Toulouse (en) | |||
| Lloc web | basilique-saint-sernin.fr… | |||
.jpg)
La basílica de Sant Serni (en occità, Sant Sernin; en francès, Saint-Sernin) és un dels edificis emblemàtics de Tolosa i és l'església romànica més gran d'Occitània i la segona (després de l'antiga de Cluny) de tot l'estat francès.
Es tracta d'un santuari construït a l'emplaçament de la tomba de sant Sadurní, bisbe de Tolosa martiritzat el 250. El carrer del Taur que porta de la plaça del Capitoli a la basílica treu, d'altra banda, el seu nom del màrtir, que va ser tirat per un toro furiós sobre el que era, llavors, una carretera sortint de la ciutat.
La basílica fou declarada com a "monument històric" l'any 1840.[1]
La història de la basílica
La construcció de l'actual basílica fou decidida a final del segle XI. La capella que s'havia construït al segle V, a l'emplaçament de l'actual basílica, s'havia fet massa petita pel nombre creixent de fidels pelegrins. La basílica era llavors col·legial, és a dir, una església amb un col·legi de canonges dirigits per un abat. Aquest últim s'oposava sovint al bisbe de Tolosa, amb una catedral de Sant Esteve molt menys resplendent que la de Sant Sadurní.
Tolosa rebia, llavors, la visita de nombrosos pelegrins sobre el camí de Sant Jaume, o per adorar les relíquies de sant Sadurní o sant Serni.
La construcció va començar per la capçalera, el 1080, sobre la capella. Les obres van ser dirigides fins al 1118 pel canonge Raimon Gairard. Encara es pot visitar avui l'església primitiva, que fa l'ofici de cripta. Acull algunes relíquies sagrades. Setze anys després del començament de la construcció, el 1096, el papa Urbà II en va consagrar l'altar.
Sant Serni va continuar de ser una simple església escolar fins a 1778, data en la qual va ser finalment consagrada basílica. Durant la Revolució, el capítol de Sant Serni va ser suprimit.
L'església va ser parcialment modificada en l'època gòtica i al Renaixement. Al segle XIX, fou restaurada per Eugène Viollet-le-Duc. Restableix, llavors, l'escalonament de les teulades dels laterals i de la nau principal que havia estat suprimida al segle XIV. A les acaballes del segle XX, una restauració va suprimir novament l'escalonament de Viollet-le-Duc per reemplaçar-lo per l'estat del segle XIV.
Un magnífic claustre i una abadia es trobaven al nord de la basílica, però van ser enderrocats durant el segle XIX. El Museu dels Agustins en conté algunes restes i trossos d'escultures.
El plànol de la basílica
- Porta dels Comtes
- Panteó dels Comtes
- Antic portal de l'abadia
- Porta Miègeville
- Portal occidental
- Emplaçament de l'antic claustre
- Capella de Sant Pere
- Sagristia
- Capella del Crucifix
- Capella de les ànimes del Purgatori
- Capella de la Immaculada Concepció
- Capella de Sant Jordi
- Capella del Sant Esperit
- Capella de Sant Marcial, Sant Cir i Santa Julieta
- Capella de Santa Sílvia
- Capella de la Mare de Déu
- Capella de Santa Germana
- Altar major
- Pintura romànica: Noli me tangere
- Cicle de la Resurrecció
- Pintura representant sant Agustí
- Restes de pintures: la Crucifixió
L'arquitectura de la basílica
La basílica de Sant Serni formava part de la ruta de pelegrinatge del camí de Sant Jaume i, com a tal, està lligada a altres quatre edificis religiosos que formen part del camí i que comparteixen trets arquitectònics comuns. Els altres quatre són Sant Martí de Tours, Sant Marcial de Llemotges, l'església abadial de Santa Fe de Concas i la catedral de Santiago de Compostel·la.
Un campanar octogonal
Just sobre el cor, a la cruïlla del creuer, s'aixeca un campanar de 64 metres d'alçària i de forma octogonal. Està constituït de cinc nivells:
- el nivell més baix, sobre la cúpula, constituït sobre cada cara de dues finestres cobertes d'arcs en plena cintra;
- els dos nivells següents, en lleugera retirada respecte al precedent, són constituïts també pel mateix tipus de finestra;
- els dos nivells següents han estat construïts en la segona meitat del segle XIII. Es caracteritzen sobre cada cara per dues finestres cobertes d'arcs en mitra;
- finalment, el 1478, una punxa va ser construïda amb maçoneria per portar un globus terminal coronat per una creu;
- el campanar protegeix un carilló compost de vint-i-quatre campanes.
-
Absis i campanar -
Nau central -
-
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basílica de Sant Serni de Tolosa |
- ↑ Referència n. PA00094524, a la base de dades Mérimée, del Ministeri de Cultura francès.
L'abadia de Sant Sadurní de Tolosa fou un establiment religiós originat en el monestir de Sant Sadurní de Tolosa pretesament fundat per Carlemany però en tot cas sobre les ruïnes d'un monestir més antic que hauria estat arruïnat pels sarraïns durant el setge de Tolosa del 721 doncs inicialment estava situat als afores de la ciutat; si la refundació fou obra d'un rei francès, més probable que Carlemany seria Pipí I d'Aquitània, ja que el concili d'Aquisgrà del 817 on s'esmenten tots els monestirs restaurats per l'emperador o la seva família, no l'esmenta, ni tampoc el catàleg dels restaurats per Lluís el Pietós entre el 781 i el 814. Apareix esmentat per primer cop el 844. L'abadia subsistia en temps de Carles el Calb però el segle xi apareix en ruïnes quan fou restaurada. El monestir va passar a canonges regulars fins que van ser secularitzats. L'església encara existeix.[1]
- ↑ Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).