Joan Veny i Clar: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m canviar error a la infotaula
Cap resum de modificació
Línia 2: Línia 2:
| tipus_infotaula = escriptor
| tipus_infotaula = escriptor
| nom = Joan Veny i Clar [[fitxer:Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg|25px|Creu de Sant Jordi 1984|enllaç=Premi Creu de Sant Jordi]]
| nom = Joan Veny i Clar [[fitxer:Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg|25px|Creu de Sant Jordi 1984|enllaç=Premi Creu de Sant Jordi]]
| imatge =
| imatge =File:Joan Veny i Clar.jpg
| grandària =
| grandària =
| peu =
| peu =

Revisió del 02:39, 12 gen 2017

Infotaula de personaJoan Veny i Clar Creu de Sant Jordi 1984
Biografia
Naixement(ca) Joan Veny i Clar Modifica el valor a Wikidata
22 d'agost de 1932 (1932-08-22) (91 anys)
Campos, Mallorca
President de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes
1994 – 2000
← Giuseppe TavaniAlbert Guillem Hauf i Valls → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - doctorat
Universitat de Poitiers
Universitat catòlica de Lovaina Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDialecte del català Modifica el valor a Wikidata
OcupacióLingüista (dialectòleg)
Membre de
Influències
Obra
Primeres obresEstudis de geolingüística catalana (1978)
Obres destacables
Estudiant doctoralJosé Enrique Gargallo Gil Modifica el valor a Wikidata
Premis

Goodreads author: 506978

Joan Veny i Clar[1] (Campos, Mallorca, 22 d'agost de 1932)[2] és un lingüista dialectòleg mallorquí, considerat un dels més prestigiosos i reconeguts dels Països Catalans.[3]

Biografia

És catedràtic emèrit de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. A més d'aquesta universitat va estudiar a les de Lovaina i Poitiers. Es va doctorar en filologia romànica el 1956 amb la tesi Paralelismos léxicos en los dialectos catalanes dirigida per Antoni M. Badia i Margarit i publicada el 1960. La seva recerca en el camp de la dialectologia és capdavantera pel que fa a la llengua catalana, sobretot arran de l'edició d'Els parlars catalans (el 1978), que recull i estableix una síntesi de la variació dialectal de la llengua catalana. Aquell mateix any esdevingué membre de l'Institut d'Estudis Catalans. S'ha dedicat, a més, a l'edició de textos (Regiment de preservació de pestilència, de Jaume d'Agramunt, s. XIV; edició publicada el 1971) i a la història de la llengua, amb una atenció especial a l'etimologia. Ha publicat nombrosos articles sobre lingüística catalana (com per exemple de dialectologia mallorquina o fins i tot d'occitanismes al rossellonès), especialment sobre dialectologia, geolingüística i etimologia; en aquest camp, ha dedicat diversos estudis a l'ictonímia; ha participat en força congressos.

És director de l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), un projecte d'investigació de l'Institut d'Estudis Catalans sobre la diversitat dialectal, elaborat conjuntament amb Lídia Pons i Griera i iniciat per Antoni Maria Badia i Margarit, el resultat del qual, una obra de nou volums, és en curs de publicació des de 1998 i es pot consultar a internet (ALDC). És també un dels membres més destacats de l'equip de redacció de l'Atlas Linguistique Roman, així com responsable de la part catalana de diversos programes internacionals de recerca en l'àmbit de la geolingüística.

És doctor honoris causa per la Universitat de València (2008) i la Universitat de les Illes Balears (2016).[4][5] Ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997), amb el Premi de la Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca (2004), amb la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats (2013) i amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2015), entre altres reconeixements i homenatges. L'escola de Campos porta el seu nom.

Obres

  • Estudis de geolingüística catalana (1978).
  • Els parlars catalans (1978).
  • Introducció a la dialectologia catalana (1986).
  • Dialectologia filològica. Transfusió lèxica. Llengua escrita i dialectalismes (1993)
  • La lliçó lingüística de Maria Antònia Salvà (1995)
  • Francesc de B. Moll: ciència i humanitat (1995)
  • Onomàstica i dialectologia (1996) [1]
  • Aproximació al dialecte eivissenc (1999)
  • Llengua històrica i llengua estàndard (2001)
  • Contacte i contrast de llengües i dialectes (2006)
  • Escrits lingüístics mallorquins (2007)
  • De geolingüística i etimologia romànica (2012) (amb una bibliografia fins a 2012, p. 391-417)
  • Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC) (2001 - en curs). 7 volums.[6]
  • Petit Atles Lingüístic del Domini Català (2007 - en curs). 4 volums.[6]
  • Perfils lingüístics balears (2015)[7]

Premis

Referències

  1. «Joan Veny i Clar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Massot i Muntaner, Josep. «Pròleg». A: Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny. Volum I. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, pàg. 6 (Biblioteca Abat Oliba). ISBN 84-7826-862-6. 
  3. 3,0 3,1 «El lingüista Joan Veny, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes». Vilaweb. [Consulta: 9 febrer 2015].
  4. «Joan Veny i Clar nomenat doctor honoris causa per la UIB.». dBalears. [Consulta: 17 febrer 2016].
  5. Vegeu, a més, http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2016/10/015.html
  6. 6,0 6,1 «Web de l'Atles Lingüístic Català» (en català). Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 19 desembre 2015].
  7. «La riquesa dialectal balear, al darrer llibre de Veny» (en català). AraBalears, 19-12-2015. [Consulta: 19 desembre 2015].

Enllaços externs