Vila de Gràcia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Revertides les edicions de 81.39.37.133. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Línia 26: Línia 26:
*[[Castellers de la Vila de Gràcia]]
*[[Castellers de la Vila de Gràcia]]
*[[Lluïsos de Gràcia]]
*[[Lluïsos de Gràcia]]
*[[Grup de teatre Casal Corpus|Teatre Corpus]]{{CN|data=setembre de 2015}}
*[[Grup de teatre Casal Corpus|Teatre Corpus]]<ref>[http://blocs.xarxanet.org/teatrecorpus/]</ref>
*[[Assemblea de Joves de Gràcia (AJG)]]{{CN|data=setembre de 2015}}
*[[Assemblea de Joves de Gràcia (AJG)]]{{CN|data=setembre de 2015}}
*[[Plataforma d'Entitats Juvenils de Gràcia (PEJG)]]{{CN|data=setembre de 2015}}
*[[Plataforma d'Entitats Juvenils de Gràcia (PEJG)]]{{CN|data=setembre de 2015}}

Revisió del 22:55, 21 gen 2017

Aquest article tracta sobre el barri de Barcelona. Vegeu-ne altres significats a «Gràcia (desambiguació)».
Torre del rellotge, coneguda amb el nom de Campanar de Gràcia, a la Plaça de la Vila de Gràcia

La Vila de Gràcia, per antonomàsia Gràcia, és un dels barris més populars i actius de la ciutat de Barcelona. Dóna el nom al districte de Gràcia, que inclou, a més a més, els barris de Vallcarca i els Penitents, el Coll, La Salut i el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova.

El seu monument més identificatiu és la torre del rellotge que s'alça al bell mig de la plaça de la Vila, on hi ha l'antic ajuntament, avui seu del districte.

Història

Vegeu també: districte de Gràcia § Història

El barri de Vila de Gràcia fou el nucli principal de l'antiga vila independent de Gràcia (1850-1897), i el que li donava nom. El municipi estava format per aquest nucli i per la zona agrícola i de masos del Camp d'en Grassot.

Premsa gracienca

Es considera que la primera publicació de la Vila va ser l'Eco de Gràcia que es començà a editar el 1866; aquest defensava l'agregació de Gràcia a Barcelona. La publicació gracienca més remarcable de la Vila ha estat possiblement la revista satírica La Campana de Gràcia.[1]

Dels pocs diaris locals que ha tingut la vila aquests es concentren al segon període independent de Gràcia (1850-1897). El primer, va ser El Diario de Gracia, d'ideologia liberal, que s'edità només durant menys d'un mes (4 de novembre — 28 de novembre de 1884). El segon, Diario de Gracia, d'ideologia demòcrata, que s'edità de l'1 de juny al 2 de setembre de 1890; aquest diari es caracteritzà per la seva crítica contínua a l'alcalde gracienc del moment.[1]

També són remarcables: El Cronista de Gracia, El Eco de la Alianza Graciense, El Eco de la Verdad, La Estrella de Gracia, La Autora de Gracia, La Linterna de Gracia, La Revista, Revista Graciense. També hi destaquen publicacions no exclusives de la Vila com El Eco de las Afueras, El Cronista de las Afueras, La Antigua Unión o Las Afueras de Barcelona.[1]

Entre les ràdios històriques gracienques hi ha la ràdio lliure La Campana que començà les seves emissions el 13 de juny de 1979 i Ràdio Gràcia de concessió municipal de 1990. En el cas de la televisió, hi ha TV-Gràcia que emeté durant la Festa Major de 1986 o la present Gràcia TV.[1]

Associacions gracienques

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
4 de 8 dels Castellers de la Vila de Gràcia a la plaça de la Vila (maig del 2010)

Festes, fires i festivals

Fills i filles il·lustres de Gràcia

Escut de Gràcia com a municipi, en ús fins almenys 1897, any de l'agregació a Barcelona.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 AVV; Albert Musons (article). «Una premsa molt prolífica». A: Els barris de Barcelona: volum III, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris. 1a ed.. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997, p. 41. ISBN 84-412-2770-5 [Consulta: 27 juliol 2013]. 
  2. ↑ [1]

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vila de Gràcia

Enllaços externs


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vila_de_Gràcia&oldid=18051971»