Molí hidràulic: diferència entre les revisions
{{Infotaula edifici}} |
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
| Línia 40: | Línia 40: | ||
==Nota== |
==Nota== |
||
L'energia hidraulica, ens dona energia |
|||
<references/> |
|||
==Enllaços externs == |
==Enllaços externs == |
||
Revisió del 20:06, 25 gen 2017
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Format per | hydro power machine (en)   | ||
| Activitat | |||
| Font d'energia | energia hidràulica | ||
Un molí hidràulic és un tipus de molí mogut per l'aigua que permet moldre el gra, generar electricitat, i el drenatge grans àrees d'aiguamolls emprant l'energia potencial de l'aigua alliberada en fluir.[1] És l'estructura més antiga coneguda d'aprofitar l'energia cinètica de les aigües dels rius i rierols.
Funcionament i utilització
Fa centenars d'anys, el moviment de l'aigua s'utilitzava a les fàbriques. L'energia cinètica de l'aigua en moviment es converteix en un moviment de rotació d'unes pales de fusta que s'uneixen mitjançant un eix a una pedra de molí (pedra rodona i pesada) per tal de moldre cereals, (blat blat de moro, ordi, civada, etc.) i convertir-los en farina. Avui dia els represes i salts d'aigua s'utilitzen principalment per a produir electricitat en les centrals hidroelèctriques.
L'energia hidràulica és l'energia produïda pel moviment de l'aigua i pot ser convertida en forma d'electricitat, o directament en forma d'energia mecànica (de rotació). Quan plou als turons i muntanyes, l'aigua flueix cap als rius i d'ells cap al mar. El moviment o caiguda d'aigua porta energia cinètica i energia potencial que es pot aprofitar com a font d'energia.
Moltes vegades es construeixen dics que aturen el curs permetent l'acumulació d'aigua en un dipòsit que es diu reservori o represa. En altres casos, les preses (preses) que no aturen el curs natural de l'aigua, sinó que la fan passar per un desviament que la condueix cap a un molí d'aigua.
La transformació de l'energia continguda en els cursos d'aigua en energia utilitzable es pot fer mitjanant una turbina o antigament mitjançant una roda hidràulica. En obrir les comportes de la presa, l'aigua retinguda passa a través dels àleps de la turbina (o la roda d'aigua) causant que giri, utilitzant la força motriu de l'aigua. Amb la rotació de la turbina el procés es repeteix, és a dir, el generador acoblat a la turbina converteix l'energia mecànica en electricitat. Això és el que passa a la major part de les preses.
Molins hidràulics del Pirineu
S'han fet servir a bastament les rodes hidràuliques tant al Pirineu català com al Principat d'Andorra,[2] tant per la mòlta del blat com també com a font d'energia per les serradores i fargues.
En la seva forma de molí català, el conjunt de la roda hidràulica i de la roda del molí gira al voltant d'un mateix eix vertical, minimitzant així les peces en moviment i els efectes de la fricció. Es pot concebre com a estructura de pedra molt compacte, que comprèn:
- en el pis inferior, la roda hidràulica i la sortida d'aigues (retorn cap al riu)
- en el pis superior, la roda del molí i el mecanisme de càrrega del blat
L'entrada d'aigua se sol fer mitjançant un canal d'adducció que entra en l'edifici entre els dos pisos.
Avui en dia encara es poden visitar almenys dues moles emprant el sistema català, el Molí de Mas d'en Solé a La Cortinada (Andorra) i les restes del molí a Valldarques (Alt Urgell).
Vegeu també
- Molí de marea
- Molí de gra
- Riera dels Molins a Calonge amb sis antics molins d'aigua
- Sínia
- Poalanca
Nota
L'energia hidraulica, ens dona energia
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Molí hidràulic |
- ↑ Robert James Forbes. Studies in ancient technology. BRILL, gener 1993, p. 91–. ISBN 978-90-04-00622-5.
- ↑ Alan Ward Koeck. «Rodes hidràuliques de la vall d'Ordino: càlcul de la potència instal·lada, in Papers de Recerca Històrica, Societat Andorrana de Ciències, vol. 5, 2008». [Consulta: 21 juny 2012].