Stolpersteine

Stolpersteine

Tipus	projecte artístic
Part de	Sleutelwerken
Creador	Gunter Demnig
Creació	1997
Gènere	art públic
Mida	10 () × 10 () cm
Col·lecció
Localització	Alemanya, Dinamarca, Polònia, Noruega, Lituània, Itàlia, Grècia, França, Croàcia, Bèlgica, Àustria, Luxemburg, Espanya, Suècia, Romania, Txèquia, Argentina, Rússia, Eslovènia, Eslovàquia, Ucraïna, Països Baixos, Moldàvia, Suïssa, Hongria, Letònia, Finlàndia, Sèrbia, Regne Unit i Irlanda
Lloc web	stolpersteine.eu

Stolperstein a El Palà de Torroella

Els Stolpersteine (paraula plural alemanya que significa pedres o llambordins de topada) són petits monuments creats per l'artista alemany Gunter Demnig en memòria de víctimes del nazisme, tot arreu del món.

Pedra dedicada a Arthur Wese, homosexual, arrestat a Celle, mort maltractat a la presó de Celle

Les pedres de topada o stolpersteins són un petit monument d'admonició que es posa a l'andana davant de la darrera habitació d'una víctima del nacionalsocialisme, abans del seu arrest i la seva deportació. Segons l'artista, s'ha de prosternar-se per llegir el text, un signe de respecte de la persona eliminada. A la pàgina d'entrada al web del projecte es diu:

«

Pedres de topada Aquí vivia 1933-1945 un projecte artístic per a Europa de Gunter Demnig Un projecte que vol mantenir viva la memòria de l'expulsió i de l'assassinat dels jueus, dels gitanos, dels polítics perseguits, dels homosexuals, dels testimonis de Jehovà i de les víctimes dels programes d'eutanàsia del nacionalsocialisme.

»

Són llambordins fets de formigó de 10 cm per 10 cm cobertes d'una fulla de llautó a la qual es graven les dades essencials de la persona. Han de fer aturar el vianant i fer-lo pensar a la persona desapareguda, assassinada, torturada. Ensenyen l'omnipresència del mal a la vida quotidiana. Hi ha un llambordí únic per a cada persona. Des de l'inici del projecte el 1993, el febrer de 2011 ja hi ha més de 28.000 llambordins, és a dir més de 280 m², a nou països d'Europa: Alemanya, Àustria, Catalunya, Hongria, Països Baixos, Bèlgica, Txèquia, Polònia, Ucraïna, Itàlia i Noruega. En pocs anys, va esdevenir el memorial més llarg del món. La primera pedra a la península ibèrica es va posar el 2015 a Navàs.

Tothom pot proposar a l'artista la creació d'una pedra per a un preu modest. Cada llambordí està fet a mà, un per un, un gest de respecte i d'humanitat que vol explícitament contrastar amb l'exterminació industrialitzada perpetrada pels nazis. Al juny 2011, Gunter Demnig va tenir un conflicte amb l'administració fiscal de Colònia. Aquests buròcrates no accepten pas que les creacions són obres d'art, amb una IVA de 7% però els consideren com productes industrials per als quals cal pagar 19% d'IVA. El conflicte encara no és resolt, però va pactar-se un primer compromís: l'artista no ha de pagar un suplement per als llambordins realitzats els darrere set anys. Demnig insisteix que cada objecte és únic, personalitzat i només creat després d'una recerca històrica profunda.

Des del 2012 també s'ha creat un apli i un web per facilitar l'identificació i la localització de totes les pedres.

Pedres a Catalunya

Després de la Guerra Civil Espanyola, grans grups de republicans espanyols havien fugit a França després de la victòria del general insurrecte Francisco Franco. Quan a principis del 1940 les tropes alemanys van ocupar França, molts d'aquests refugiats van ser arrestats pel règim de Vichy o pels nazis a la zona ocupada i deportats entre d'altres al camp de concentració de Mauthausen. Prop de 7.000 espanyols van ser arrestats i condemnats a treballs forçats. Més de la meitat van ser assassinats pel règim nazi. El règim de Franco li va treure la nacionalitat als supervivents, cosa que els va convertir en apàtrides. Malgrat la transició democràtica, fins al dia d'avui, se'ls ha negat qualsevol tipus de reconeixement com a víctimes i forma de restitució. A Espanya, Gunter Demnig va instal·lar les primeres plaques commemoratives a Navàs i El Palà de Torroella, el 9 d’abril del 2015. Posteriorment, l'any 2017, s'instal·laren 21 llambordins a Manresa.

Foto	Nom	Municipi, lloc	Coordenades	Data de la posada	Biografia
	Barberà Pla, AntoniAntoni Barberà Pla	Navàs, plaça de l’Ajuntament	41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E	9 de setembre del 2015	Antoni Barberà Pla nasqué el 1905. S’exilià a França després de la victòria de Franco al 1939. Arrestat el 22 de juny de 1940 i deportat al mateix any al camp de concentració de Mauthausen. Sobrevisqué al règim i fou alliberat el 5 de maig de 1945.
	Flotats Caus, EsteveEsteve Flotats Caus	Navàs, plaça de l’Ajuntament	41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E	9 de setembre del 2015	Esteve Flotats Caus nasqué el 1904. S’exilià a França després de la victòria de Franco al 1939. Arrestat l'1 de juny de 1940 i deportat al 1941 al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat el 7 de novembre de 1941 pel règim nazi al camp de concentració de Gusen.
	Obradors Grífol, JaumeJaume Obradors Grífol	Navàs, plaça de l’Ajuntament	41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E	9 de setembre del 2015	Jaume Obrador Grífol nasqué el 1906. S’exilià a França després de la victòria de Franco al 1939. Arrestat el 20 de juny 1940, arrestat al 1941 i deportat al camp de concentració de Mauthausen. Sobrevisqué al règim nazi i fou alliberat el 5 de maig de 1945.
	{{{2}}}, Ramon Sala BesaRamon Sala Besa	Navàs, plaça de l’Ajuntament	41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E	9 de setembre del 2015	Ramón Sala Besa nasqué el 1905. Afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya, fou batlle de Navàs durant la Guerra Civil Espanyola i s’exilià a França després de la victòria de Franco al 1939. Arrestat l'1 de juny de 1940, fou deportat al 1941 al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 29 de gener de 1942 al camp de concentració de Gusen.
	Soler Torrens, JosepJosep Soler Torrens	El Palà de Torroella, ctra. de Cardona 7	41° 51′ 16.56″ N, 1° 43′ 13.35″ E	9 de setembre del 2015	Josep Soler Torrens nasqué el 1909. S’exilià a França al 1939 on fou arrestat l'1 de juny de 1940. Al 1941, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 25 de desembre de 1941 al camp de concentració de Gusen.
	Torán Martínez, BernatBernat Torán Martínez	Manresa, c. del Joc de la Pilota 18		25 de gener del 2017
	Munt Costa, EnricEnric Munt Costa	Manresa, c. d'en Botí		25 de gener del 2017
	Viladrosa Montraveta, JaumeJaume Viladrosa Montraveta	Manresa, c. d'Amigant 6		25 de gener del 2017
	Aparicio Sancho, JosepJosep Aparicio Sancho	Manresa, c. d'Arbonés 34		25 de gener del 2017
	Sánchez Molina, RamirRamir Sánchez Molina	Manresa, c. de Sant Francesc 12		25 de gener del 2017
	Pons Pérez, JosepJosep Pons Pérez	Manresa, c. de la Mel 31		25 de gener del 2017
	Camps Puiggròs, MiquelMiquel Camps Puiggròs	Manresa, c. de la Mel 23		25 de gener del 2017
	Camps Vives, AntoniAntoni Camps Vives	Manresa, c. de la Mel 23		25 de gener del 2017
	Amat-Piniella, JoaquimJoaquim Amat-Piniella	Manresa, c. de Carrió 12		25 de gener del 2017
	Cunill Marfà, EnricEnric Cunill Marfà	Manresa, c. de Carrió 11		25 de gener del 2017
	Dalmau Colom, JesúsJesús Dalmau Colom	Manresa, c. del Canonge Montanyà 12		25 de gener del 2017
	Real Ventura, JaumeJaume Real Ventura	Manresa, c. de Cardona 26		25 de gener del 2017
	García Pérez, JosepJosep García Pérez	Manresa, Muralla de Sant Domènec 28		25 de gener del 2017
	Comín Igualada, BernatBernat Comín Igualada	Manresa, c. dels Corrals		26 de gener del 2017
	Ribas Pujol, MauriciMaurici Ribas Pujol	Manresa, Via de Sant Ignasi 14		26 de gener del 2017
	Carrió Vilaseca, JacintJacint Carrió Vilaseca	Manresa, c. de l'Aiguader 22		26 de gener del 2017
	Parés Sans, PerePere Parés Sans	Manresa, c. de Circumval·lació 65		26 de gener del 2017
	Brunet Ferrer, PerePere Brunet Ferrer	Manresa, c. de Circumval·lació 102		26 de gener del 2017
	Sallés Oliveras, JoanJoan Sallés Oliveras	Manresa, c. de la Pujada del Castell 61		26 de gener del 2017
	Colom Armengol, AgapitAgapit Colom Armengol	Manresa, c. Major		26 de gener del 2017

Galeria

• 
  Ida Arensberg, arrestat a Bonn, assassinada a Theresienstadt
• 
  Salomon Kaolinski i Elisabeth Orcher-Karolinski, resistents, arrestats a Brussel·les assassinats a Auschwitz
• 
  Betje Beek-Bosman, Mary Greta Beek, arrestades a Rotterdam, assassinades a Auschwitz
• 
  Setze llambordins a Viena
• 
  Llambordí d'Anna Sax, testimoni de Jehova, a Braunau, assassinada a Ravensbrück
• 
  Pedres dedicades a dos desertors afusellats a Ottersberg el 29 d'abril de 1945 (1945-04-29), uns pocs dies abans la Capitulació incondicional

Enllaços externs

• Ingrid Scheffer, Stolpern erwünscht, Web del Goethe-Institut, 2007-2008 (alemany)
• www.stolpersteine-online.com Pàgina web i apli per identificar els stolpersteins.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stolpersteine