Consonant oclusiva: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 1: Línia 1:
{{FR|data=juliol de 2015}}
{{FR|data=juliol de 2015}}
{{Manner of articulation}}
{{Manner of articulation}}
Una '''consonant oclusiva''' (o simplement '''oclusiva''' en l'àmbit de la [[fonètica]]) és aquella [[consonant]] que s'[[Mode d'articulació|articula]] produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva). Aquest terme sol limitar-se a les consonants orals, encara que les consonants anals estrictament també serien "oclusives".
Una '''consonant oclusiva''' (o simplement '''oclusiva''' en l'àmbit de la [[fonètica]]) és aquella [[consonant]] que s'[[Mode d'articulació|articula]] produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva). Aquest terme sol limitar-se a les consonants orals, encara que les consonants nasals estrictament també serien "oclusives".


Les oclusives més freqüents en diferents llengües són [p], [t], [k] i [m].
Les oclusives més freqüents en diferents llengües són [p], [t], [k] i [m].

Revisió del 23:11, 26 gen 2017

Flux d'aire

Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva). Aquest terme sol limitar-se a les consonants orals, encara que les consonants nasals estrictament també serien "oclusives".

Les oclusives més freqüents en diferents llengües són [p], [t], [k] i [m]. No existeixen vocals oclusives, només consonants, que es poden dividir en sonores o sordes segons si vibren o no les cordes vocals. Igualment hi ha llengües que diferencien entre oclusives llargues i breus segons el temps que es produeix l'oclusió.

En català, són oclusius els sons [p], [b], [t], [d], [k], [g]. En una part del mallorquí s'hi troben també les oclusives palatals [ɟ] i [c] com a variants posicionals de les velars davant de vocals anteriors.

L'Alfabet fonètic internacional descriu aquestes oclusives: