Àlex Soler-Roig i Janer: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Canvis menors, neteja AWB
Línia 29: Línia 29:
| actualització =
| actualització =
}}
}}
'''Àlex Soler-Roig i Janer''' ([[Barcelona]], [[29 d'octubre]] del [[1931]]) ha estat un pilot de [[Fórmula 1]]. És cunyat dels també pilots [[Josep Maria Juncadella Salisachs|Josep Maria]] i [[Xavier Juncadella Salisachs|Xavier Juncadella]].<ref name="lrac">{{RaccAuto|cap=Noms propis|pag=p. 261}}</ref>
'''Àlex Soler-Roig i Janer''' ([[Barcelona]], [[29 d'octubre]] del [[1931]]) ha estat un pilot de [[Fórmula 1]]. És cunyat dels també pilots [[Josep Maria Juncadella Salisachs|Josep Maria]] i [[Xavier Juncadella Salisachs|Xavier Juncadella]].<ref name="lrac">{{RaccAuto|cap=Noms propis|pag=p. 261}}</ref>


== Biografia ==
== Biografia ==
Fill d'un conegut cirurgià català, Àlex Soler-Roig va començar a competir molt tard al món de l'automobilisme, ja que amb l'edat de 35 anys tot just participava en el campionat de [[Fórmula 2]] de l'any [[1967]].
Fill d'un conegut cirurgià català, Àlex Soler-Roig va començar a competir molt tard al món de l'automobilisme, ja que amb l'edat de 35 anys tot just participava en el campionat de [[Fórmula 2]] de l'any [[1967]].


L'any [[1968]] va aconseguir la victòria a les ''6 hores del Jarama'' tornant-se al volant d'un [[Porsche]] amb [[Jochen Rindt]], futur campió de la Fórmula 1. Amb ''Rindt'' també van compartir volant als ''1000 km. de Buenos Aires'' del [[1970]] on van acabar segons. Gràcies a la seva amistat amb Rindt, Soler-Roig va aconseguir que l'escuderia [[Team Lotus|Lotus]] li deixés un cotxe amb el que va intentar classificar-se, sense aconseguir-ho, a tres grans premis del mundial del [[Temporada 1970 de Fórmula 1|1970]] (que obtindria el seu amic Jochen Rindt de forma póstuma).
L'any [[1968]] va aconseguir la victòria a les ''6 hores del Jarama'' tornant-se al volant d'un [[Porsche]] amb [[Jochen Rindt]], futur campió de la Fórmula 1. Amb ''Rindt'' també van compartir volant als ''1000 km. de Buenos Aires'' del [[1970]] on van acabar segons. Gràcies a la seva amistat amb Rindt, Soler-Roig va aconseguir que l'escuderia [[Team Lotus|Lotus]] li deixés un cotxe amb el qual va intentar classificar-se, sense aconseguir-ho, a tres grans premis del mundial del [[Temporada 1970 de Fórmula 1|1970]] (que obtindria el seu amic Jochen Rindt de forma póstuma).


A pesar dels pobres resultats, l'any [[Temporada 1971 de Fórmula 1|1971]], l'escuderia [[March]] li va oferir un dels seus cotxes per córrer el mundial des del principi i amb [[Ronnie Peterson]] com a cap de files. A la primera prova, el [[Gran Premi d'Àfrica del Sud]] va classificar-se per disputar la carrera però va haver d'abandonar a la cinquena volta per problemes de motor. Al [[Gran Premi d'Espanya de 1971|Gran Premi d'Espanya]] (que es va córrer a [[Circuit de Montjuïc|Montjuïc]]), va poder ferr 46 voltes i a la cursa disputada a [[Circuit de Zandvoort|Zandvoort]] ([[Gran Premi dels Països Baixos de 1971|Gran Premi dels Països Baixos]]) va poder fer 57 voltes abans d'abandonar. Després de l'abandonament a la 4a volta del [[Gran Premi de França de 1971|Gran Premi de França]] al [[Circuit de Paul Ricard|Paul Ricard]], va quedar fora de l'equip.
A pesar dels pobres resultats, l'any [[Temporada 1971 de Fórmula 1|1971]], l'escuderia [[March]] li va oferir un dels seus cotxes per córrer el mundial des del principi i amb [[Ronnie Peterson]] com a cap de files. A la primera prova, el [[Gran Premi d'Àfrica del Sud]] va classificar-se per disputar la carrera però va haver d'abandonar a la cinquena volta per problemes de motor. Al [[Gran Premi d'Espanya de 1971|Gran Premi d'Espanya]] (que es va córrer a [[Circuit de Montjuïc|Montjuïc]]), va poder ferr 46 voltes i a la cursa disputada a [[Circuit de Zandvoort|Zandvoort]] ([[Gran Premi dels Països Baixos de 1971|Gran Premi dels Països Baixos]]) va poder fer 57 voltes abans d'abandonar. Després de l'abandonament a la 4a volta del [[Gran Premi de França de 1971|Gran Premi de França]] al [[Circuit de Paul Ricard|Paul Ricard]], va quedar fora de l'equip.
Línia 51: Línia 51:
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{millorar referències|data=desembre de 2012}}
{{millorar referències|data=desembre de 2012}}
*[http://www.telecable.es/personales/ejgr1/otros/alex.htm Biografia]
* [http://www.telecable.es/personales/ejgr1/otros/alex.htm Biografia]
*[http://elinfiernoverde.blogspot.com/2008/12/alex-soler-roig-1932.html Biografia]
* [http://elinfiernoverde.blogspot.com/2008/12/alex-soler-roig-1932.html Biografia]


{{ORDENA:Soler-Roig, Alex}}
{{ORDENA:Soler-Roig, Alex}}

Revisió del 11:10, 27 gen 2017

Plantilla:Infotaula pilot de carreres Àlex Soler-Roig i Janer (Barcelona, 29 d'octubre del 1931) ha estat un pilot de Fórmula 1. És cunyat dels també pilots Josep Maria i Xavier Juncadella.[1]

Biografia

Fill d'un conegut cirurgià català, Àlex Soler-Roig va començar a competir molt tard al món de l'automobilisme, ja que amb l'edat de 35 anys tot just participava en el campionat de Fórmula 2 de l'any 1967.

L'any 1968 va aconseguir la victòria a les 6 hores del Jarama tornant-se al volant d'un Porsche amb Jochen Rindt, futur campió de la Fórmula 1. Amb Rindt també van compartir volant als 1000 km. de Buenos Aires del 1970 on van acabar segons. Gràcies a la seva amistat amb Rindt, Soler-Roig va aconseguir que l'escuderia Lotus li deixés un cotxe amb el qual va intentar classificar-se, sense aconseguir-ho, a tres grans premis del mundial del 1970 (que obtindria el seu amic Jochen Rindt de forma póstuma).

A pesar dels pobres resultats, l'any 1971, l'escuderia March li va oferir un dels seus cotxes per córrer el mundial des del principi i amb Ronnie Peterson com a cap de files. A la primera prova, el Gran Premi d'Àfrica del Sud va classificar-se per disputar la carrera però va haver d'abandonar a la cinquena volta per problemes de motor. Al Gran Premi d'Espanya (que es va córrer a Montjuïc), va poder ferr 46 voltes i a la cursa disputada a Zandvoort (Gran Premi dels Països Baixos) va poder fer 57 voltes abans d'abandonar. Després de l'abandonament a la 4a volta del Gran Premi de França al Paul Ricard, va quedar fora de l'equip.

L'any 1972 va aconseguir una plaça a l'escuderia BRM per córrer amb Peter Gethin i Jean-Pierre Beltoise. Al Gran Premi d'Argentina va xocar a la primera volta amb Gethin i al Gran Premi d'Espanya que es va córrer al Circuit de Jarama es va accidentar a la sisena volta.

Als dos anys que va estar a la Fórmula 1 es va proclamar campió d'Espanya de turismes, participant també al campionat d'Europa.

Palmarès

  • Curses disputades : 6
  • Millor classificació : No va acabar cap cursa.

Referències

  1. Del Arco, Javier; Arderiu, Miquel; Montero, Xavier; Camp, Jordi. «Noms propis». A: Història de l'automobilisme a Catalunya. Barcelona: Planeta, 1990, p. 261. ISBN 84-320-6249-9. 

Enllaços externs