Stolpersteine: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula obra artística}} |
{{Infotaula obra artística}} |
||
[[Fitxer:Stolperstein in El Pala de Torroella cropped.jpg|thumb|upright=0.8|Stolperstein |
[[Fitxer:Stolperstein in El Pala de Torroella cropped.jpg|thumb|upright=0.8|Stolperstein al [[El Palà de Torroella|Palà de Torroella]]]] |
||
Els '''Stolpersteine''' (paraula plural [[alemany|alemanya]] que significa pedres o [[llambordí|llambordins]] de topada) són petits monuments creats per l'artista [[Alemanya|alemany]] [[Gunter Demnig]] en memòria de víctimes del nazisme, tot arreu del món. |
Els '''Stolpersteine''' (paraula plural [[alemany|alemanya]] que significa pedres o [[llambordí|llambordins]] de topada) són petits monuments creats per l'artista [[Alemanya|alemany]] [[Gunter Demnig]] en memòria de víctimes del nazisme, tot arreu del món. |
||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
Des del 2012 també s'ha creat un [[Aplicació mòbil|apli]] i un web per facilitar l'identificació i la localització de totes les pedres.<ref>{{ref-publicació|nom =Carola |cognom =Grosse-Wilde |article =Stolpersteine auch online. Internet-Projekt bietet Chance, die Gedenktafeln besser zu finden|publicació = [[Die Welt]]|data= 11 d'abril 2012 |pàgina =26}}</ref> |
Des del 2012 també s'ha creat un [[Aplicació mòbil|apli]] i un web per facilitar l'identificació i la localització de totes les pedres.<ref>{{ref-publicació|nom =Carola |cognom =Grosse-Wilde |article =Stolpersteine auch online. Internet-Projekt bietet Chance, die Gedenktafeln besser zu finden|publicació = [[Die Welt]]|data= 11 d'abril 2012 |pàgina =26}}</ref> |
||
==Pedres a Catalunya== |
==Pedres a Catalunya== |
||
Després de la [[Guerra Civil Espanyola]], grans grups de republicans espanyols havien fugit a França després de la victòria del general insurrecte Francisco Franco. Quan a principis del 1940 les tropes alemanys van ocupar França, molts d'aquests refugiats van ser arrestats pel [[règim de Vichy]] o pels nazis a la zona ocupada i deportats entre d'altres al [[Mauthausen-Gusen|camp de concentració de Mauthausen]]. Prop de 7.000 espanyols van ser arrestats i condemnats a treballs forçats. Més de la meitat van ser assassinats pel règim nazi. El règim de Franco li va treure la nacionalitat als supervivents, cosa que els va convertir en apàtrides. Malgrat la [[transició democràtica espanyola|transició democràtica]], fins al dia d'avui, se'ls ha negat qualsevol tipus de reconeixement com a víctimes i forma de restitució. A Catalunya, Gunter Demnig va instal·lar les primeres plaques commemoratives a [[Navàs]] i [[ |
Després de la [[Guerra Civil Espanyola]], grans grups de republicans espanyols havien fugit a França després de la victòria del general insurrecte Francisco Franco. Quan a principis del 1940 les tropes alemanys van ocupar França, molts d'aquests refugiats van ser arrestats pel [[règim de Vichy]] o pels nazis a la zona ocupada i deportats entre d'altres al [[Mauthausen-Gusen|camp de concentració de Mauthausen]]. Prop de 7.000 espanyols van ser arrestats i condemnats a treballs forçats. Més de la meitat van ser assassinats pel règim nazi. El règim de Franco li va treure la nacionalitat als supervivents, cosa que els va convertir en apàtrides. Malgrat la [[transició democràtica espanyola|transició democràtica]], fins al dia d'avui, se'ls ha negat qualsevol tipus de reconeixement com a víctimes i forma de restitució. A Catalunya, Gunter Demnig va instal·lar les primeres plaques commemoratives a [[Navàs]] i [[el Palà de Torroella]], el [[9 d’abril]] del [[2015]].<ref name=":0" /> Posteriorment, per iniciativa del [[Memorial Democràtic de Catalunya]]<ref>{{Ref-web|url=http://memorialdemocratic.gencat.cat/ca/detalls/Activitats_Agenda/Stolpersteine-per-recordar-deportats-catalans|títol=Stolpersteine per recordar deportats catalans. El Memorial Democràtic. Generalitat de Catalunya|consulta=2017-01-27|llengua=ca-ES}}</ref>, l'any [[2017]] s'instal·laren 21 llambordins a [[Manresa]] <ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Manresa col·loca 21 plaques «Stolpersteine» en record de les persones deportades|publicació=NacióDigital|llengua=|url=http://www.naciodigital.cat/noticia/124205/manresa/colloca/21/plaques/stolpersteine/record/persones/deportades|data=26 gener 2017|pàgines=}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Instal·lades les 21 plaques Stolpersteine en homenatge als deportats manresans|publicació=Regió7|url=http://www.regio7.cat/cultures/2017/01/25/manresa-colloca-aplaudiments-primeres-plaques/396280.html|data=26 gener 2017|pàgines=}}</ref>, 10 a [[Igualada]] <ref>{{Ref-web|url=http://www.igualada.cat/ca/noticies/igualada-recorda-per-sempre-els-ciutadans-morts-als-camps-nazis|títol=Igualada recorda per sempre els ciutadans morts als camps nazis — Ajuntament d'Igualada|consulta=2017-01-27|llengua=ca}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Igualada ret homenatge als ciutadans deportats als camps de concentració nazis amb deu llambordes ‘Stolpersteine’|publicació=VilaWeb|llengua=|url=http://www.vilaweb.cat/noticies/igualada-ret-homenatge-als-ciutadans-deportats-als-camps-de-concentracio-nazis-amb-deu-llambordes-stolpersteine-2/|data=|pàgines=}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Igualada homenatja amb llambordes Stolpersteine els seus morts als camps nazis|publicació=Regió7|url=http://www.regio7.cat/anoia-baix-llobregat/2017/01/26/igualada-homenatja-llambordes-stolpersteine-morts/396455.html|data=|pàgines=}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Les víctimes igualadines dels nazis ja tenen el seu espai a la Plaça de l'Ajuntament|publicació=AnoiaDiari|url=http://anoiadiari.cat/cultura/victimes-igualadines-dels-nazis-ja-tenen-espai-placa-ajuntament/|data=|pàgines=}}</ref> i 5 a [[Castellar del Vallès]]. |
||
{|class="wikitable sortable toptextcells" style="width:100%" |
{|class="wikitable sortable toptextcells" style="width:100%" |
||
Revisió del 21:46, 31 gen 2017
  | |
| Tipus | projecte artístic |
|---|---|
| Part de | Sleutelwerken |
| Creador | Gunter Demnig |
| Creació | 1997 |
| Gènere | art públic |
| Mida | 10 ( ) × 10 ( ) cm |
| Localització | Alemanya, Dinamarca, Polònia, Noruega, Lituània, Itàlia, Grècia, França, Croàcia, Bèlgica, Àustria, Luxemburg, Espanya, Suècia, Romania, Txèquia, Argentina, Rússia, Eslovènia, Eslovàquia, Ucraïna, Països Baixos, Moldàvia, Suïssa, Hongria, Letònia, Finlàndia, Sèrbia, Regne Unit i Irlanda |
| Lloc web | stolpersteine.eu |
Els Stolpersteine (paraula plural alemanya que significa pedres o llambordins de topada) són petits monuments creats per l'artista alemany Gunter Demnig en memòria de víctimes del nazisme, tot arreu del món.
Les pedres de topada o stolpersteins són un petit monument d'admonició que es posa a l'andana davant de la darrera habitació d'una víctima del nacionalsocialisme, abans del seu arrest i la seva deportació. Segons l'artista, s'ha de prosternar-se per llegir el text, un signe de respecte de la persona eliminada. A la pàgina d'entrada al web del projecte es diu:
| « | Pedres de topada Aquí vivia 1933-1945 un projecte artístic per a Europa de Gunter Demnig Un projecte que vol mantenir viva la memòria de l'expulsió i de l'assassinat dels jueus, dels gitanos, dels polítics perseguits, dels homosexuals, dels testimonis de Jehovà i de les víctimes dels programes d'eutanàsia del nacionalsocialisme.[1] |
» |
Són llambordins fets de formigó de 10 cm per 10 cm cobertes d'una fulla de llautó a la qual es graven les dades essencials de la persona. Han de fer aturar el vianant i fer-lo pensar a la persona desapareguda, assassinada, torturada. Ensenyen l'omnipresència del mal a la vida quotidiana. Hi ha un llambordí únic per a cada persona. Des de l'inici del projecte el 1993, el febrer de 2011 ja hi ha més de 28.000 llambordins, és a dir més de 280 m², a nou països d'Europa: Alemanya, Àustria, Catalunya, Hongria, Països Baixos, Bèlgica, Txèquia, Polònia, Ucraïna, Itàlia i Noruega.[2] En pocs anys, va esdevenir el memorial més llarg del món. La primera pedra a la península ibèrica es va posar el 2015 a Navàs.[3]
Tothom pot proposar a l'artista la creació d'una pedra per a un preu modest. Cada llambordí està fet a mà, un per un, un gest de respecte i d'humanitat que vol explícitament contrastar amb l'exterminació industrialitzada perpetrada pels nazis.[4] Al juny 2011, Gunter Demnig va tenir un conflicte amb l'administració fiscal de Colònia. Aquests buròcrates no accepten pas que les creacions són obres d'art, amb una IVA de 7% però els consideren com productes industrials per als quals cal pagar 19% d'IVA. El conflicte encara no és resolt, però va pactar-se un primer compromís: l'artista no ha de pagar un suplement per als llambordins realitzats els darrere set anys. Demnig insisteix que cada objecte és únic, personalitzat i només creat després d'una recerca històrica profunda.[5]
Des del 2012 també s'ha creat un apli i un web per facilitar l'identificació i la localització de totes les pedres.[6]
Pedres a Catalunya
Després de la Guerra Civil Espanyola, grans grups de republicans espanyols havien fugit a França després de la victòria del general insurrecte Francisco Franco. Quan a principis del 1940 les tropes alemanys van ocupar França, molts d'aquests refugiats van ser arrestats pel règim de Vichy o pels nazis a la zona ocupada i deportats entre d'altres al camp de concentració de Mauthausen. Prop de 7.000 espanyols van ser arrestats i condemnats a treballs forçats. Més de la meitat van ser assassinats pel règim nazi. El règim de Franco li va treure la nacionalitat als supervivents, cosa que els va convertir en apàtrides. Malgrat la transició democràtica, fins al dia d'avui, se'ls ha negat qualsevol tipus de reconeixement com a víctimes i forma de restitució. A Catalunya, Gunter Demnig va instal·lar les primeres plaques commemoratives a Navàs i el Palà de Torroella, el 9 d’abril del 2015.[3] Posteriorment, per iniciativa del Memorial Democràtic de Catalunya[7], l'any 2017 s'instal·laren 21 llambordins a Manresa [8][9], 10 a Igualada [10][11][12][13] i 5 a Castellar del Vallès.
| Foto | Nom | Municipi, lloc | Coordenades | Data de la posada | Biografia |
|---|---|---|---|---|---|
|
Antoni Barberà Pla | Navàs, plaça de l’Ajuntament | 41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E / 41.9000056°N,1.8787611°E | 9 de setembre del 2015 | Antoni Barberà Pla nasqué el 1905. S’exilià a França després de la victòria de Franco al 1939. Arrestat el 22 de juny de 1940 i deportat al mateix any al camp de concentració de Mauthausen. Sobrevisqué al règim i fou alliberat el 5 de maig de 1945. [14] |
|
Esteve Flotats Caus | Navàs, plaça de l’Ajuntament | 41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E / 41.9000056°N,1.8787611°E | 9 de setembre del 2015 | Esteve Flotats Caus nasqué el 1904. S’exilià a França després de la victòria de Franco al 1939. Arrestat l'1 de juny de 1940 i deportat al 1941 al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat el 7 de novembre de 1941 pel règim nazi al camp de concentració de Gusen. |
|
Jaume Obradors Grífol | Navàs, plaça de l’Ajuntament | 41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E / 41.9000056°N,1.8787611°E | 9 de setembre del 2015 | Jaume Obrador Grífol nasqué el 1906. S’exilià a França després de la victòria de Franco al 1939. Arrestat el 20 de juny 1940, arrestat al 1941 i deportat al camp de concentració de Mauthausen. Sobrevisqué al règim nazi i fou alliberat el 5 de maig de 1945. |
|
Ramon Sala Besa | Navàs, plaça de l’Ajuntament | 41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E / 41.9000056°N,1.8787611°E | 9 de setembre del 2015 | Ramón Sala Besa nasqué el 1905. Afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya, fou batlle de Navàs durant la Guerra Civil Espanyola i s’exilià a França després de la victòria de Franco al 1939. Arrestat l'1 de juny de 1940, fou deportat al 1941 al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 29 de gener de 1942 al camp de concentració de Gusen. [15] |
|
Josep Soler Torrens | El Palà de Torroella, ctra. de Cardona 7 | 41° 51′ 16.56″ N, 1° 43′ 13.35″ E / 41.8546000°N,1.7203750°E | 9 de setembre del 2015 | Josep Soler Torrens nasqué el 1909. S’exilià a França al 1939 on fou arrestat l'1 de juny de 1940. Al 1941, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 25 de desembre de 1941 al camp de concentració de Gusen. |
| Bernat Torán Martínez | Manresa, c. del Joc de la Pilota 18 | 25 de gener del 2017 | |||
| Enric Munt Costa | Manresa, c. d'en Botí | 25 de gener del 2017 | |||
| Jaume Viladrosa Montraveta | Manresa, c. d'Amigant 6 | 25 de gener del 2017 | |||
| Josep Aparicio Sancho | Manresa, c. d'Arbonés 34 | 25 de gener del 2017 | |||
| Ramir Sánchez Molina | Manresa, c. de Sant Francesc 12 | 25 de gener del 2017 | |||
| Josep Pons Pérez | Manresa, c. de la Mel 31 | 25 de gener del 2017 | |||
| Miquel Camps Puiggròs | Manresa, c. de la Mel 23 | 25 de gener del 2017 | |||
| Antoni Camps Vives | Manresa, c. de la Mel 23 | 25 de gener del 2017 | |||
| Joaquim Amat-Piniella | Manresa, c. de Carrió 12 | 25 de gener del 2017 | |||
| Enric Cunill Marfà | Manresa, c. de Carrió 11 | 25 de gener del 2017 | |||
| Jesús Dalmau Colom | Manresa, c. del Canonge Montanyà 12 | 25 de gener del 2017 | |||
| Jaume Real Ventura | Manresa, c. de Cardona 26 | 25 de gener del 2017 | |||
| Josep García Pérez | Manresa, Muralla de Sant Domènec 28 | 25 de gener del 2017 | |||
| Bernat Comín Igualada | Manresa, c. dels Corrals | 26 de gener del 2017 | |||
| Maurici Ribas Pujol | Manresa, Via de Sant Ignasi 14 | 26 de gener del 2017 | |||
| Jacint Carrió Vilaseca | Manresa, c. de l'Aiguader 22 | 26 de gener del 2017 | |||
| Pere Parés Sans | Manresa, c. de Circumval·lació 65 | 26 de gener del 2017 | |||
| Pere Brunet Ferrer | Manresa, c. de Circumval·lació 102 | 26 de gener del 2017 | |||
| Joan Sallés Oliveras | Manresa, c. de la Pujada del Castell 61 | 26 de gener del 2017 | |||
| Agapit Colom Armengol | Manresa, c. Major | 26 de gener del 2017 | |||
| Jesús Cano Cano | Igualada, pl. de l'Ajuntament | 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E | 26 de gener del 2017 | Jesús Cano Cano, nascut el 1916, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Gusen | |
| Josep Fàbregas i Pons | Igualada, pl. de l'Ajuntament | 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E | 26 de gener del 2017 | Josep Fàbregas i Pons, nascut el 1905, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Gusen | |
| Joaquim Gil i Abella | Igualada, pl. de l'Ajuntament | 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E | 26 de gener del 2017 | Joaquim Gil i Abella, nascut el 1902, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i mort el 1941 a Gusen | |
| Agustí Gomis i Valls | Igualada, pl. de l'Ajuntament | 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E | 26 de gener del 2017 | Agustí Gomis i Valls, nascut el 1885, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i mort el 1941 a Gusen | |
| Ginés González Ginés | Igualada, pl. de l'Ajuntament | 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E | 26 de gener del 2017 | Ginés González Ginés, nascut el 1918, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i mort el 1941 a Gusen | |
| Celestino Moreno Zamora | Igualada, pl. de l'Ajuntament | 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E | 26 de gener del 2017 | Celestino Moreno Zamora, nascut el 1911, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el 1942 a Gusen | |
| Ginés Moreno Zamora | Igualada, pl. de l'Ajuntament | 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E | 26 de gener del 2017 | Ginés Moreno Zamora, nascut el 1917, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any al castell de Hartheim | |
| Emili Ribera i Casellas | Igualada, pl. de l'Ajuntament | 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E | 26 de gener del 2017 | Emili Ribera i Casellas, nascut el 1911, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Gusen | |
| Miquel Tirado Franco | Igualada, pl. de l'Ajuntament | 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E | 26 de gener del 2017 | Miquel Tirado Franco, nascut el 1898, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Gusen | |
| Salvador Vidal i Claramunt | Igualada, pl. de l'Ajuntament | 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E | 26 de gener del 2017 | Salvador Vidal i Claramunt, nascut el 1917, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Hartheim |
Galeria
-
Ida Arensberg, arrestat a Bonn, assassinada a Theresienstadt -
Salomon Kaolinski i Elisabeth Orcher-Karolinski, resistents, arrestats a Brussel·les assassinats a Auschwitz -
Betje Beek-Bosman, Mary Greta Beek, arrestades a Rotterdam, assassinades a Auschwitz -
Setze llambordins a Viena -
Llambordí d'Anna Sax, testimoni de Jehova, a Braunau, assassinada a Ravensbrück -
Pedres dedicades a dos desertors afusellats a Ottersberg el 29 d'abril de 1945, uns pocs dies abans la Capitulació incondicional
Referències
- ↑ Traducció de l'Introducció al web oficial del projecte
- ↑ Web del projecte, Technik, 30 de juny de 2011
- ↑ 3,0 3,1 «Navàs ret homenatge als deportats als camps nazis amb les primeres Stolpersteine de l'estat». Diari Ara, 09-04-2015.
- ↑ Web del projecte, Start
- ↑ "Stolperstein"-Künstler hat Ärger mit dem Finanzamt, dpa a l'Hamburger Abendblatt, 17 de juny de 2011 (traducció: Gunter Demnig, l'artista dels Stolpersteine té problemes amb l'administració fiscal)
- ↑ Grosse-Wilde, Carola «Stolpersteine auch online. Internet-Projekt bietet Chance, die Gedenktafeln besser zu finden». Die Welt, 11-04-2012, pàg. 26.
- ↑ «Stolpersteine per recordar deportats catalans. El Memorial Democràtic. Generalitat de Catalunya». [Consulta: 27 gener 2017].
- ↑ «Manresa col·loca 21 plaques «Stolpersteine» en record de les persones deportades». NacióDigital, 26-01-2017.
- ↑ «Instal·lades les 21 plaques Stolpersteine en homenatge als deportats manresans». Regió7, 26-01-2017.
- ↑ «Igualada recorda per sempre els ciutadans morts als camps nazis — Ajuntament d'Igualada». [Consulta: 27 gener 2017].
- ↑ «Igualada ret homenatge als ciutadans deportats als camps de concentració nazis amb deu llambordes ‘Stolpersteine’». VilaWeb.
- ↑ «Igualada homenatja amb llambordes Stolpersteine els seus morts als camps nazis». Regió7.
- ↑ «Les víctimes igualadines dels nazis ja tenen el seu espai a la Plaça de l'Ajuntament». AnoiaDiari.
- ↑ «Navàs, first municipality in the Spanish state to commemorate Nazi victims with Stolperstein plaques» (en anglès). Generalitat de Catalunya, Data incorrecta. [Consulta: novembre 2016].
- ↑ «Navàs serà la primera localitat de la península on s’instal·laran les plaques commemoratives del projecte 'stolpersteine'». El setmanari de Súria, 02-04-2015.
Enllaços externs
- Ingrid Scheffer, Stolpern erwünscht, Web del Goethe-Institut, 2007-2008 (alemany)
- www.stolpersteine-online.com Pàgina web i apli per identificar els stolpersteins.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stolpersteine
