Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
→‎Biografia: Referència interna a la Biblioteca Valenciana
Línia 12: Línia 12:
En els darrers anys de la seua vida va fundar l'[[Editorial Sicània]]<ref name=E>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0030428 |títol=Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano |consulta=22/10/2011 |obra= |editor=Enciclopèdia.cat |data= |llengua= }}</ref> i la revista homònima [[Sicània (revista)|Sicània]], a través de les quals va donar a conèixer tota una nova generació d'escriptors valencians en [[català]], com ara [[Beatriu Civera]], [[Maria Ibars]], [[Joan Valls Jordà]], [[Antoni Igual Úbeda]], [[Josep Mascarell i Gosp]], editant també obres d'escriptors consolidats com per exemple [[Francesc Almela i Vives]], [[Carles Salvador]], [[Xavier Casp]] o [[Mossèn Moscardó]].
En els darrers anys de la seua vida va fundar l'[[Editorial Sicània]]<ref name=E>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0030428 |títol=Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano |consulta=22/10/2011 |obra= |editor=Enciclopèdia.cat |data= |llengua= }}</ref> i la revista homònima [[Sicània (revista)|Sicània]], a través de les quals va donar a conèixer tota una nova generació d'escriptors valencians en [[català]], com ara [[Beatriu Civera]], [[Maria Ibars]], [[Joan Valls Jordà]], [[Antoni Igual Úbeda]], [[Josep Mascarell i Gosp]], editant també obres d'escriptors consolidats com per exemple [[Francesc Almela i Vives]], [[Carles Salvador]], [[Xavier Casp]] o [[Mossèn Moscardó]].


La seua biblioteca personal, especialitzada en temàtica valenciana i composta per més de 40.000 volums, molts d'ells rars i difícils de localitzar, va ser donada per la seua viuda a l'Estat. Aquesta biblioteca constitueix el fons germinal de l'actual [[Biblioteca Valenciana]]. Va ser un dels signataris de les [[Normes de Castelló]] de [[1932]]. Entre el [[1958]] i el [[1959]], dirigí i publicà la revista ''[[Editorial Sicània|Sicània]]''.<ref name=E/>
La seua biblioteca personal, especialitzada en temàtica valenciana i composta per més de 40.000 volums, molts d'ells rars i difícils de localitzar, va ser donada per la seua viuda a l'Estat. Aquesta biblioteca constitueix el fons germinal de la biblioteca autonòmica valenciana que rep el nom de [[Biblioteca Valenciana|Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu]]. Va ser un dels signataris de les [[Normes de Castelló]] de [[1932]]. Entre el [[1958]] i el [[1959]], dirigí i publicà la revista ''[[Editorial Sicània|Sicània]]''.<ref name=E/>


Com a membre del [[Servei d'Investigació Prehistòrica]], va descobrir [[Jaciment arqueològic|jaciments]] com el de ''[[El Endrinal]]'', a [[Bronchales]] ([[Província de Terol|Terol]]),<ref>{{harvsp|Flecther i Pla|1977|p=104}}</ref> o ''[[El Colmenar]]'', del que va donar notícia, mitjançant nota de premsa, el [[25 de novembre]] de [[1928]].<ref>{{harvsp|SIP|1978|p=67}}</ref> En [[1945]] va dirigir les investigacions sobre les troballes descobertes baix del [[Palau de la Generalitat Valenciana|Palau de la Generalitat]] durant la construcció d'una torre.<ref>{{harvsp|Flecther i Pla|1977|p=144}}</ref> En [[1921]], any de la seua creació, va presidir la secció d'arqueologia del [[Centre de Cultura Valenciana]].<ref>{{harvsp|Enguix i Hernández|2006|p=21}}</ref>
Com a membre del [[Servei d'Investigació Prehistòrica]], va descobrir [[Jaciment arqueològic|jaciments]] com el de ''[[El Endrinal]]'', a [[Bronchales]] ([[Província de Terol|Terol]]),<ref>{{harvsp|Flecther i Pla|1977|p=104}}</ref> o ''[[El Colmenar]]'', del que va donar notícia, mitjançant nota de premsa, el [[25 de novembre]] de [[1928]].<ref>{{harvsp|SIP|1978|p=67}}</ref> En [[1945]] va dirigir les investigacions sobre les troballes descobertes baix del [[Palau de la Generalitat Valenciana|Palau de la Generalitat]] durant la construcció d'una torre.<ref>{{harvsp|Flecther i Pla|1977|p=144}}</ref> En [[1921]], any de la seua creació, va presidir la secció d'arqueologia del [[Centre de Cultura Valenciana]].<ref>{{harvsp|Enguix i Hernández|2006|p=21}}</ref>

Revisió del 18:00, 7 feb 2017

Infotaula de personaNicolau-Primitiu Gómez i Serrano

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 setembre 1877 Modifica el valor a Wikidata
Sueca (Ribera Baixa) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 novembre 1971 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementeri de Massarrojos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, activista cultural, empresari Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAntonia Senent Ibáñez Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 40931467 Modifica el valor a Wikidata
Monument a Nicolau Primitiu al parc de l'Hospital de València.

Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano (Sueca, 10 de setembre de 1877 — València, 11 de novembre de 1971), va ser un historiador valencià, germà del mestre i polític Eliseu Gómez i Serrano.

Biografia

Tot i haver nascut a Sueca, la seua família es va instal·lar a València quan Nicolau-Primitiu tenia només 7 anys. Son pare regentava un petit taller de construcció de maquinària per al treball de l'arròs, situat prop del Pla de Saïdia. Nicolau-Primitiu es va dedicar al negoci familiar, estudiant peritatge industrial per a preparar-se tècnicament. A partir de 1911 va fer-se càrrec completament del negoci familiar degut a problemes de salut del pare. Amb gran enginy i treball li va donar un nou impuls, introduint-hi nous avanços tecnològics que van situar la seua empresa al nivell d'altres companyies estrangeres, amb les quals competia amb comoditat. Va ser el creador de les primeres trilladores d'arròs que es van veure al camp valencià, a les primeries del segle XX.

No obstant això, la seua dedicació a la indústria li va deixar temps per a altres inquietuds intel·lectuals. Com a soci de Lo Rat Penat va tenir ocasió de relacionar-se amb la intel·lectualitat valencianista de l'època: Josep Martínez Aloy, Josep Sanchis Sivera i d'altres. A partir de 1928 comença a publicar els seus treballs d'investigació històrica tant a revistes especialitzades com a premsa diària, desenvolupant una important tasca de divulgació de temes històrics valencians.

Va ser president de Lo Rat Penat i director degà del Centre de Cultura Valenciana.

En els darrers anys de la seua vida va fundar l'Editorial Sicània[1] i la revista homònima Sicània, a través de les quals va donar a conèixer tota una nova generació d'escriptors valencians en català, com ara Beatriu Civera, Maria Ibars, Joan Valls Jordà, Antoni Igual Úbeda, Josep Mascarell i Gosp, editant també obres d'escriptors consolidats com per exemple Francesc Almela i Vives, Carles Salvador, Xavier Casp o Mossèn Moscardó.

La seua biblioteca personal, especialitzada en temàtica valenciana i composta per més de 40.000 volums, molts d'ells rars i difícils de localitzar, va ser donada per la seua viuda a l'Estat. Aquesta biblioteca constitueix el fons germinal de la biblioteca autonòmica valenciana que rep el nom de Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. Va ser un dels signataris de les Normes de Castelló de 1932. Entre el 1958 i el 1959, dirigí i publicà la revista Sicània.[1]

Com a membre del Servei d'Investigació Prehistòrica, va descobrir jaciments com el de El Endrinal, a Bronchales (Terol),[2] o El Colmenar, del que va donar notícia, mitjançant nota de premsa, el 25 de novembre de 1928.[3] En 1945 va dirigir les investigacions sobre les troballes descobertes baix del Palau de la Generalitat durant la construcció d'una torre.[4] En 1921, any de la seua creació, va presidir la secció d'arqueologia del Centre de Cultura Valenciana.[5]

Bacavés

Article principal: Bacavès

Bacavés o Bacavès és la denominació alternativa a la llengua catalana proposada per l'autor, inventada a partir de les inicials dels territoris en els quals els parla aquesta llengua, amb l'objectiu de definir una denominació unitària per la llengua sense referències geogràfiques privatives a cap territori concret. Pel que fa als territoris on la llengua es parla, va proposar la denominació de Bacàvia.[6] Altres denominacions semblants per a l'idioma serien bacarrovaès i rocavabà, afegint referències al Rosselló.[cal citació]

La proposta de bacavès data de principis del segle XX, com evolució del terme balear-català-valencià, utilitzat per Nicolau-Primitiu per primera vegada en 1925[7] i acurtat a partir de les primeres síl·labes de balear, català i valencià a mitjans de la dècada de 1930. Encara que Nicolau Primitiu utilitzara la denominació extensament als seus dietaris ja des de 1935,[7] el terme no apareixeria públicament fins a 1957, a un llibre sobre els Ibers,[7] i no desenvoluparia la idea fins a 1962,[7] quan ja ha esclatat la polèmica sobre la denominació dels Països Catalans i la Comunitat Catalànica al món del valencianisme de post-guerra.[8] Durant els anys 50 i 60 el terme apareixeria a diferents mitjans del món cultural clandestí,[9] sense arribar a fer fortuna.[9]

A banda de l'article Una llengua sens nom de 1962,[7] en 1978 es publica el Manifest de la Llengua Cavabana o Catalana-Valenciana-Balear (que apareixeria al setmanari Hoja del Lunes de Palma, en el mensual Terres Catalanes de Perpinyà i extret en la revista Ponent quaderns literaris), on es defensava una nova variant del terme, cavabà o cavabànic, mot format a partir de les primeres lletres i síl·labes de català, valencià i balear (ordenades segons el nombre de parlants) i amb les tres a d'Aragó (per la Franja de Ponent), Andorra i l'Alguer.[10]

Obres destacades

  • 1923 Contribució al estudi de la molineria valenciana mijeval
  • 1932 Excavacions de Valencia
  • 1933 Lo Rat-Penat és la Casa Pairal de la valencianitat
  • 1935 La Renaixença i el Romanticisme
  • 1936 La llengua valenciana a l'escola
  • 1936 El bilingüisme valencià
  • 1946 Excavaciones para la ampliación del antiguo palacio de la Generalidad del Reino de Valencia
  • 1948 Paleolingüística valenciana
  • 1949 De paleotoponímia valenciana: Onda i Quartonda
  • 1950 Contribución al estudio de la protohistoria mítica de los ibero-sicanos
  • 1954 De paleontoponímica valenciana pseudo-àrab
  • 1950 Recordances de Sant Vicent Ferrer
  • 1951 Las guerras de Aníbal preparatorias del sitio de Saguntum
  • 1956 Alacant i Benacantil: estudi de paleotoponímia valenciana
  • 1957 La protohistoria mítica de los Íbero-Sicanos



Precedit per:
Agustí Alomar 		President de Lo Rat Penat
Lo Rat Penat
1933–- 1935 		Succeït per:
Josep Monmeneu
Precedit per:
Manuel González i Martí 		President de Lo Rat Penat
Lo Rat Penat
1959–- 1961 		Succeït per:
Joan Segura de Lago

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 22 octubre 2011].
  2. ↑ Flecther i Pla 1977, p. 104
  3. ↑ SIP 1978, p. 67
  4. ↑ Flecther i Pla 1977, p. 144
  5. ↑ Enguix i Hernández 2006, p. 21
  6. ↑ 'Bacavés' Columna de Francesc de Paula Burguera a El País del 2 de juliol de 2004 (castellà)
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Dictamen de l'AVL de 2005» (en valencià) p. 49, 2005.
  8. ↑ Comunitat Catalànica article de Francesc de Paula Burguera a El País de l'11 de març de 2005 (castellà)
  9. ↑ 9,0 9,1 «Dictamen de l'AVL de 2005» (en valencià) p. 41, 2005.
  10. ↑ Cavabà, cavabànic, bacavès, català - valencià - balear (castellà) (escrit sobre el Manifest de la Llengua Cavabana o Catalana-Valenciana-Balear), on es reprodueix el text

Bibliografia

Enllaços externs

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nicolau-Primitiu_Gómez_i_Serrano&oldid=18114029»