Pere d'Artés: diferència entre les revisions
Afegit de l'enllaç de Biar. |
Afegit de tres enllaços. |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
'''Pere d'Artés''' (segles XIV-XV) va ser un cavaller i confrare pel Braç Militar a la Reial Confraria de Sant Jaume, de València. Fou cortesà [[Valencians|valencià]]. Fou senyor d'[[Alfafara]],<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Vicedo Vicedo|nom=Fr. Salustiano (OFM)|títol=Alfafara. Raíces, historia y actualidad|url=|edició=1a|llengua=castellà, català i llatí|data=juny de 1995|editorial=Ayuntamiento de Alfafara|lloc=Alacant|pàgines=|isbn=978-84-606-2406-6}}</ref> [[Senyoria d'Alfafara|senyoria]] que comprà el [[9 de desembre]] de [[1392]] a Martí Sanxis d'Orís, membre dels [[Llinatge Orís|Orís]], i que continuà tenint els seus fills Francesc, Jaume i el seu nét Gracià, que la vengué al rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]]. El darrer tenia un germà, el cavaller Macià d'Artés.<ref name=":0" /> |
'''Pere d'Artés''' (segles XIV-XV) va ser un cavaller i confrare pel Braç Militar a la Reial Confraria de Sant Jaume, de València. Fou cortesà [[Valencians|valencià]]. Fou senyor d'[[Alfafara]],<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Vicedo Vicedo|nom=Fr. Salustiano (OFM)|títol=Alfafara. Raíces, historia y actualidad|url=|edició=1a|llengua=castellà, català i llatí|data=juny de 1995|editorial=Ayuntamiento de Alfafara|lloc=Alacant|pàgines=|isbn=978-84-606-2406-6}}</ref> [[Senyoria d'Alfafara|senyoria]] que comprà el [[9 de desembre]] de [[1392]] a Martí Sanxis d'Orís, membre dels [[Llinatge Orís|Orís]], i que continuà tenint els seus fills Francesc, Jaume i el seu nét Gracià, que la vengué al rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]]. El darrer tenia un germà, el cavaller Macià d'Artés.<ref name=":0" /> |
||
Fou senyor de Banyeres, en adquirir-ne el castell, alqueries i la jurisdicció el 12 de gener de 1381 [''id''. 165-166]; senyor de Serrrella, adquirit amb el castell, alqueries i jurisdicció el mateix dia. El rei Joan I d'Aragó el féu baró d'Ontinyent, amb les viles de Bocairent i de [[Biar]], baronia anul·lada pel Braç Reial a les Corts Valencianes de 1418, la qual continuava sota els hereus de Pere d'Artés: 60 000 sous en compensació a canvi de l'usdefruit de la baronia, i 14 000 sous per millores fetes al castell de Bocairent i al lloc d'Alfafara. |
Fou senyor de [[Banyeres de Mariola|Banyeres]], en adquirir-ne el castell, alqueries i la jurisdicció el 12 de gener de 1381 [''id''. 165-166]; senyor de Serrrella, adquirit amb el castell, alqueries i jurisdicció el mateix dia. El rei Joan I d'Aragó el féu baró d'[[Ontinyent]], amb les viles de [[Bocairent]] i de [[Biar]], baronia anul·lada pel Braç Reial a les Corts Valencianes de 1418, la qual continuava sota els hereus de Pere d'Artés: 60 000 sous en compensació a canvi de l'usdefruit de la baronia, i 14 000 sous per millores fetes al castell de Bocairent i al lloc d'Alfafara. |
||
Va ocupar diversos càrrecs de confiança a la cort del rei [[Joan el Caçador|Joan I d'Aragó, dit el Caçador]]: conseller, [[camarlenc]] i [[mestre racional]] i uixer d'armes, entre d'altres -quan era infant, ja li prestava instruments musicals i llibres-, a qui feu d'ambaixador en l'afer de les seves noces amb [[Violant de Bar]], a la ciutat de París (1379). També va ser cortesà de [[Martí l'Humà|Martí I l'Humà]], que el va nomenar el seu [[marmessor]] (1407). |
Va ocupar diversos càrrecs de confiança a la cort del rei [[Joan el Caçador|Joan I d'Aragó, dit el Caçador]]: conseller, [[camarlenc]] i [[mestre racional]] i uixer d'armes, entre d'altres -quan era infant, ja li prestava instruments musicals i llibres-, a qui feu d'ambaixador en l'afer de les seves noces amb [[Violant de Bar]], a la ciutat de París (1379). També va ser cortesà de [[Martí l'Humà|Martí I l'Humà]], que el va nomenar el seu [[marmessor]] (1407). |
||
Revisió del 17:52, 9 feb 2017
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIV  |
| Mort | segle XV |
| Activitat | |
| Ocupació | cavaller |
| Carrera militar | |
| Rang militar | cavaller |
Pere d'Artés (segles XIV-XV) va ser un cavaller i confrare pel Braç Militar a la Reial Confraria de Sant Jaume, de València. Fou cortesà valencià. Fou senyor d'Alfafara,[1] senyoria que comprà el 9 de desembre de 1392 a Martí Sanxis d'Orís, membre dels Orís, i que continuà tenint els seus fills Francesc, Jaume i el seu nét Gracià, que la vengué al rei d'Aragó. El darrer tenia un germà, el cavaller Macià d'Artés.[1]
Fou senyor de Banyeres, en adquirir-ne el castell, alqueries i la jurisdicció el 12 de gener de 1381 [id. 165-166]; senyor de Serrrella, adquirit amb el castell, alqueries i jurisdicció el mateix dia. El rei Joan I d'Aragó el féu baró d'Ontinyent, amb les viles de Bocairent i de Biar, baronia anul·lada pel Braç Reial a les Corts Valencianes de 1418, la qual continuava sota els hereus de Pere d'Artés: 60 000 sous en compensació a canvi de l'usdefruit de la baronia, i 14 000 sous per millores fetes al castell de Bocairent i al lloc d'Alfafara.
Va ocupar diversos càrrecs de confiança a la cort del rei Joan I d'Aragó, dit el Caçador: conseller, camarlenc i mestre racional i uixer d'armes, entre d'altres -quan era infant, ja li prestava instruments musicals i llibres-, a qui feu d'ambaixador en l'afer de les seves noces amb Violant de Bar, a la ciutat de París (1379). També va ser cortesà de Martí I l'Humà, que el va nomenar el seu marmessor (1407).
Prestà diversos serveis a la guerra de Castella com a representant del rei d'Aragó. A Xiva fou ferit.
Mecenes de les lletres, Francesc Eiximenis li va dedicar amb una carta-pròleg el Llibre dels àngels (1392).[2] Eiximenis també va redactar en català i no en llatí, a petició seua, la Vida de Jesucrist (1403?).[3] Antoni Canals, per la seua banda, li va dedicar la traducció catalana de les Exposicions del Pater Noster, Ave Maria i Salve (1406).
Va tindre cura de les obres que es van dur a terme al Real de València. En aquest indret se li va reservar la Cambra dels Àngels. Fou enterrat a la capella dels Artés, fundada per ell mateix, al monestir cartoixà de Portaceli, on féu construir com a benefactor dues hostatgeries i hi cedí censos de cases de València i la legítima de son fill hereu francesc, a més de regals de plata. Hi fundà la Capella de Tots els Sants. S'hi retirà.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Vicedo Vicedo, Fr. Salustiano (OFM). Alfafara. Raíces, historia y actualidad (en castellà, català i llatí). 1a. Alacant: Ayuntamiento de Alfafara, juny de 1995. ISBN 978-84-606-2406-6.
- ↑ Gascón Urís, Sergi. Edició crítica del 'Libre dels àngels' (1392) de Francesc Eiximenis. Catàleg de mss., índexs d'autors, bíblic i temàtic. Tesi doctoral. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1992 (ed. en microfitxa: UAB, 1993).
- ↑ Eiximenis, Francesc. Vida de Jesucrist. Valencia. BUV. Ms. 209, f. 3v-4r.
Enllaços externs
- «Pere d'Artés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.