John Martin (pintor): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 28: Línia 28:
===Primers anys i formació===
===Primers anys i formació===


Va néixer a [[Haydon Bridge]] ([[Northumberland]])<ref name="Tate"> [http://www.tate.org.uk/art/artists/john-martin-371 Tate] {{en}}</ref> l'any [[1789]] (la mateixa setmana de la [[presa de la Bastilla]] a [[París]])<ref name="Visual Arts Encyclopedia"></ref> i es va iniciar treballant a [[Newcastle upon Tyne]] com a aprenent decorador de carrosses i, amb posterioritat, va ésser deixeble i col·laborador del pintor de porcellana Boniface Musso.<ref name="Tate"></ref> El [[1806]] se'n va anar a [[Londres]] amb Musso i va començar a guanyar-se la vida pintant [[porcellana]] i vidre mentre estudiava arquitectura i perspectiva lineal.<ref name="Visual Arts Encyclopedia"></ref> A l'edat de 19 anys es va casar
John Martin fou el quart fill de Fenwick Martin, un hàbil mestre d'[[esgrima]]<ref name="El Excelso Pintor"> [http://elencantoocultodelavida.blogspot.com.es/2011/04/john-martin-el-excelso-pintor-con.html John Martin, El Excelso Pintor con Anhelos de Ser Ingeniero - El Encanto Oculto De La Vida] {{es}}</ref> i va néixer a [[Haydon Bridge]] ([[Northumberland]])<ref name="Tate"> [http://www.tate.org.uk/art/artists/john-martin-371 Tate] {{en}}</ref> l'any [[1789]] (la mateixa setmana de la [[presa de la Bastilla]] a [[París]])<ref name="Visual Arts Encyclopedia"></ref> Va començar essent aprenent del seu pare fins que es va iniciar com a aprenent de pintura heràldica per a decorar carrosses a [[Newcastle upon Tyne]]<ref name="El Excelso Pintor"></ref> i, més tard, va ésser deixeble i col·laborador del pintor de porcellana Boniface Musso.<ref name="Tate"></ref> El [[1806]] se'n va anar a [[Londres]] amb Musso i va començar a guanyar-se la vida pintant [[porcellana]] i vidre mentre estudiava arquitectura i perspectiva lineal.<ref name="Visual Arts Encyclopedia"></ref> Es va casar als dinou anys<ref name="El Excelso Pintor"></ref> i començà a captar l'atenció del públic amb les seues obres de tall fantàstic (''Aníbal i el seu exèrcit travessant els Alps, [[1812]]) i amb les seues evocacions de desastres i cataclismes (''El diluvi'', [[1826]]).<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/martin_john.htm Biografías y Vidas] {{es}}</ref> Va realitzar les seues primeres exposicions a la [[Royal Academy of Arts]] de [[Londres]]<ref name="Ciudad de la Pintura"> [http://pintura.aut.org/ Ciudad de la Pintura] {{es}}</ref> (des del [[1811]])<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref> i a la British Institution, on va guanyar premis el [[1817]] i el [[1821]].<ref name="Tate"></ref>


Captivava la imaginació del públic amb pintures espectaculars com ''[[Josuè]] manant al Sol d'aturar-se a [[Gabaon]]'' ([[1816]], [[Gran Lògia Unida d'Anglaterra]], [[Londres]]), l'obra que el va fer famós (tot i que trencava moltes de les regles convencionals de composició d'aquella època)<ref name="El Excelso Pintor"></ref>, i ben aviat es convertí en el prototip del paisatgista romàntic amb els seus olis fantàstics i arravatats (''Sadak a la recerca de les aigües de l'oblit'', [[1812]], Southampton City Art Gallery, [[Southampton]], [[Anglaterra]])<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref>, que culminaren en les seues grans pintures ''El gran dia de la seua ira'' ([[1852]], [[Tate]], [[Londres]]), ''[[Judici Final|Juí Final]]'' ([[1853]], col·lecció privada) i ''Les planes del Cel'' ([[1853]]).<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref>


El [[1818]], i amb la venda de ''Fall of Babylon'' per més de 1.000 [[lliures esterlines]], va poder alliberar-se dels seus deutes i comprar-se una casa a [[Marylebone]], la qual era (com ho és encara) una zona de moda de [[Londres]] i va poder entrar en contacte amb una àmplia gamma d'artistes, escriptors, científics i membres del [[Partit Whig anglès|partit Whig]].<ref name="El Excelso Pintor"></ref>


El [[1821]] [[Thomas Lawrence]] el qualificà com el ''"pintor més popular del moment"''.<ref name="ISBN 8429742271."></ref> La seua obra va ésser realment popular, perquè de vegades les exposicions de les seues pintures havien d'ésser protegides amb una barana de les multituds d'admiradors, i Martin es guanyava la vida amb la venda de [[gravat]]s de les seues pintures més que no pas amb la de les mateixes pintures.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
, on es va guanyar el favor del públic amb les seues obres de tall fantàstic (''Aníbal i el seu exèrcit travessant els Alps, [[1812]]) i amb les seues evocacions de desastres i cataclismes (''El diluvi'', [[1826]]).<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/martin_john.htm Biografías y Vidas] {{es}}</ref>

A l'edat de 19 anys, es va casar i es va instal·lar a Londres. Martin va enviar la seva primera pintura Sadak a la recerca de les aigües de l'oblit (Saint Louis Art Museum, Missouri) a l'Acadèmia en 1812, on es ven degudament. El president de la Reial Acadèmia, Benjamin West (1738-1820), va animar a la jove artista, ia l'any següent, Martin va presentar d'Adam la primera vista d'Eva (1813), que també es venen. Martin va ser influenciat pels paisatges de Northumberland; les seves roques escarpades sovint apareixien en les seves pintures. Martin després va començar a centrar-se més en les escenes bíbliques, que arribaven a ser populars en el moment a causa de la gent que viatja a Orient Mitjà i escriuen sobre els seus contes.

At the age of 19, he married and settled in London. Martin sent his first painting Sadak in Search of the Waters of Oblivion (Saint Louis Art Museum, Missouri) to the Academy in 1812, where it duly sold. The President of the Royal Academy, Benjamin West (1738–1820), encouraged the young artist, and the following year, Martin submitted Adam's First Sight of Eve (1813), which also sold. Martin was influenced by the landscapes of Northumberland; its craggy rocks often appeared in his paintings. Martin then began focusing more on Biblical scenes, which were becoming popular at the time due to people travelling to the Middle East and writing about their tales.





Va realitzar les seues primeres exposicions a la [[Royal Academy of Arts]] de [[Londres]]<ref name="Ciudad de la Pintura"> [http://pintura.aut.org/ Ciudad de la Pintura] {{es}}</ref> des del [[1811]]<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref> i a la British Institution, on va guanyar premis el [[1817]] i el [[1821]].<ref name="Tate"></ref>







Captivava la imaginació del públic amb pintures espectaculars com ''[[Josuè]] manant al Sol d'aturar-se a [[Gabaon]]'' ([[1816]], [[Gran Lògia Unida d'Anglaterra]], [[Londres]]), l'obra que el va fer famós, i ben aviat es convertí en el prototip del paisatgista romàntic amb els seus olis fantàstics i arravatats (''Sadak a la recerca de les aigües de l'oblit'', [[1812]], Southampton City Art Gallery, [[Southampton]], [[Anglaterra]])<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref>, que culminaren en les seues grans pintures ''El gran dia de la seua ira'' ([[1852]], [[Tate]], [[Londres]]), ''[[Judici Final|Juí Final]]'' ([[1853]], col·lecció privada) i ''Les planes del Cel'' ([[1853]]).<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref>

El [[1821]] [[Thomas Lawrence]] el qualificà de ''"pintor més popular del moment"''.<ref name="ISBN 8429742271."></ref> La seua obra va ésser realment popular, perquè de vegades les exposicions de les seues pintures havien d'ésser protegides amb una barana de les multituds d'admiradors, i Martin es guanyava la vida amb la venda de gravats de les seues pintures més que no pas amb la de les mateixes pintures.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>




Es va fer famós tant a [[França]] com a [[Anglaterra]], fou nomenat cavaller per [[Leopold I de Bèlgica]] ([[1833]]) i va influir en artistes nord-americans, com ara [[Thomas Cole]]<ref name="ISBN 8429742271."></ref> ([[1801]]-[[1848]]), un dels membres fundadors de l'Escola del Riu Hudson (el grup de paisatgistes nord-americans que va treballar sobretot entre [[1825]] i [[1875]]).<ref name="Visual Arts Encyclopedia"></ref>
Es va fer famós tant a [[França]] com a [[Anglaterra]], fou nomenat cavaller per [[Leopold I de Bèlgica]] ([[1833]]) i va influir en artistes nord-americans, com ara [[Thomas Cole]]<ref name="ISBN 8429742271."></ref> ([[1801]]-[[1848]]), un dels membres fundadors de l'Escola del Riu Hudson (el grup de paisatgistes nord-americans que va treballar sobretot entre [[1825]] i [[1875]]).<ref name="Visual Arts Encyclopedia"></ref>


Tanmateix, mentre agradava a una vasta audiència i era considerat per alguns admiradors un dels genis més grans que havien viscut mai, [[John Ruskin]] i altres crítics en qualificaven l'obra de vulgar [[sensacionalisme]].<ref name="Web Gallery of Art"> [http://www.wga.hu/frames-e.html?/html/e/elsheime/ Web Gallery of Art] {{en}}</ref> De fet, pocs artistes han viscut uns canvis de fortuna tan extrems entre la crítica, i la seua fama es va ensorrar fins a un gran tan sorprenent que, després de la seua mort les seues pintures grandioses i abans tan famoses es venien per tan sols dues lliures esterlines durant la [[dècada del 1930]].<ref name="ISBN 8429742271."></ref> A la [[dècada del 1970]], la seua reputació va experimentar una enorme revifalla.<ref>[http://www.arts4x.com/spa/d/martin-john/martin-john.htm Diccionario Enciclopédico de Arte y Arquitectura] {{es}}</ref><ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref>


J. Martin era eminentment assenyat, i durant la [[dècada del 1830]] va estar a punt de fer fallida amb el seu projecte extremadament ambiciós però molt pràctic de millorament del subministrament d'aigua i del sistema de canalització d'[[aigües residuals]] de [[Londres]]. Aquests plans van fracassar, però manifestaven un desig heroic de donar una forma concreta a les visions arquitectòniques dels seus quadres.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>




Tanmateix, mentre agradava a una vasta audiència i era considerat per alguns admiradors un dels genis més grans que havien viscut mai, [[John Ruskin]] i altres crítics en qualificaven l'obra de vulgar [[sensacionalisme]].<ref name="Web Gallery of Art"> [http://www.wga.hu/frames-e.html?/html/e/elsheime/ Web Gallery of Art] {{en}}</ref> De fet, pocs artistes han viscut uns canvis de fortuna tan extrems entre la crítica, i la seua fama es va ensorrar fins a un gran tan sorprenent que, després de la seua mort les seues pintures grandioses i abans tan famoses es venien per tan sols dues lliures esterlines durant la [[dècada del 1930]].<ref name="ISBN 8429742271."></ref> A la [[dècada del 1970]], la seua reputació va experimentar una enorme revifalla.<ref>[http://www.arts4x.com/spa/d/martin-john/martin-john.htm Diccionario Enciclopédico de Arte y Arquitectura] {{es}}</ref> Martin va fer gravats a la manera negra no sols com a mitjà per a reproduir les seues pintures, sinó també com a composicions originals. Especialment notables en són les il·lustracions per a la [[Bíblia]] i per al ''[[El Paradís perdut|Paradís perdut]]'' de [[John Milton]], que demostren que, malgrat la seua gran feblesa com a artista, sobretot en el dibuix de la figura humana, també tenia una imaginació vívida, grandiloqüent i gens indigna de temes tan elevats.<ref name="Web Gallery of Art"></ref> De vegades, ha estat anomenat ''"Mad Martin"'' (''"Martin el Boig"''), però el malnom és injustificat i escau més al seu germà Jonathan, que era boig i va calar foc a la catedral de York.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>


Va morir, paralitzat, el [[17 de febrer]] del [[1854]] a [[Douglas (illa de Man)|Douglas]] ([[Illa de Man]]).<ref name="Tate"></ref>
Va morir, paralitzat, el [[17 de febrer]] del [[1854]] a [[Douglas (illa de Man)|Douglas]] ([[Illa de Man]]).<ref name="Tate"></ref>



John Martin era eminentment assenyat, i durant la [[dècada del 1830]] va estar a punt de fer fallida amb el seu projecte extremadament ambiciós però molt pràctic de millorament del subministrament d'aigua i del sistema de canalització d'[[aigües residuals]] de [[Londres]]. Aquests plans van fracassar, però manifestaven un desig heroic de donar una forma concreta a les visions arquitectòniques dels seus quadres.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>


S'inspirà també en temes espectaculars de l'[[antiguitat clàssica]] i il·lustrà ''[[El Paradís perdut]]'' de John Milton.<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref> Poc valorat (potser a causa de la desigualtat de qualitat entre les seues obres), ha estat revalorat fa relativament poc temps.<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref>

Les millors representacions de l'obra de Martin es conservan a la [[Tate]] de [[Londres]] i la Laing Art Gallery de [[Newcastle upon Tyne]].<ref name="ISBN 8429742271."></ref>


==Estil==
==Estil==


John Martin és un dels grans exponents del Romanticisme i la seua pintura va rebre la influència de [[Joseph Mallord William Turner|J. M. W. Turner]] ([[1775]]-[[1851]]), d'altres pintors històrics com [[Théodore Géricault]] ([[1791]]-[[1824]]), [[Eugène Delacroix]] ([[1798]]-[[1863]]) i [[Paul Delaroche]] ([[1797]]-[[1856]]), i de paisatgistes com [[Salvator Rosa]] ([[1615]]-[[1673]]).<ref name="Visual Arts Encyclopedia"></ref> Les seues obres es caracteritzen per una il·luminació espectacular i vasts escenaris arquitectònics. La majoria de les seues imatges van ésser reproduïdes per a fer gravats i il·lustració de llibres.<ref name="Visual Arts Encyclopedia"> [http://www.visual-arts-cork.com/famous-artists/john-martin.htm Visual Arts Encyclopedia] {{en}}</ref>
John Martin és un dels grans exponents del [[Romanticisme]] i la seua pintura va rebre la influència de [[Joseph Mallord William Turner|J. M. W. Turner]] ([[1775]]-[[1851]]), d'altres pintors històrics com [[Théodore Géricault]] ([[1791]]-[[1824]]), [[Eugène Delacroix]] ([[1798]]-[[1863]]) i [[Paul Delaroche]] ([[1797]]-[[1856]]), i de paisatgistes com [[Salvator Rosa]] ([[1615]]-[[1673]]).<ref name="Visual Arts Encyclopedia"></ref> Les seues obres es caracteritzen per una il·luminació espectacular i vasts escenaris arquitectònics<ref name="Visual Arts Encyclopedia"></ref> inspirats en temes espectaculars de l'[[antiguitat clàssica]].<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref>







La majoria de les seues imatges van ésser reproduïdes per a fer gravats i il·lustració de llibres<ref name="Visual Arts Encyclopedia"> [http://www.visual-arts-cork.com/famous-artists/john-martin.htm Visual Arts Encyclopedia] {{en}}</ref> ja que des dels anys de la Regència de [[Jordi IV del Regne Unit|Jordi IV ]] en endavant hi va haver una moda per les pintures ''"sublims"'', encoratjada per les publicacions dels viatgers que tornaven del [[Grand Tour]] o de l'[[Orient Mitjà]] amb relats extravagants sobre [[Babilim|Babilònia]], [[Pompeia]] i [[Alexandria]].<ref name="El Excelso Pintor"></ref>


Martin va fer gravats a la [[manera negra]] no sols com a mitjà per a reproduir les seues pintures, sinó també com a composicions originals. Especialment notables en són les il·lustracions per a la [[Bíblia]] i per al ''[[El Paradís perdut|Paradís perdut]]'' de [[John Milton]], que demostren que, malgrat la seua gran feblesa com a artista (sobretot en el dibuix de la figura humana) també tenia una imaginació vívida, grandiloqüent i gens indigna de temes tan elevats.<ref name="Web Gallery of Art"></ref> De vegades, ha estat anomenat ''"Mad Martin"'' (''"Martin el Boig"''), però el malnom és injustificat i escau més al seu germà Jonathan, que era boig i va calar foc a la catedral de York.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>


==Llegat==
==Llegat==


John Martin fou un dels artistes anglesos més importants de la seua època (eclipsant, fins i tot, [[Joseph Mallord William Turner|William Turner]]<ref name="Amb l'Art"> [https://www.amblart.com/casal-solleric/16-john-martin Amb l'Art (revista d'art contemporani)] {{ca}}</ref>) i és conegut sobretot pels seus impressionants i variats gravats. A ell li devem gravats de l'Antic i el Nou Testament amb impressionants paisatges naturals.<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref> La raresa i espectacularitat de les seues creacions, l'extraordinari virtuosisme per a la posada en escena de complexes i suggeridores composicions amb multitud de diminuts personatges situats en vastos escenaris arquitectònics, i la imaginació apocalíptica, van estendre la seua fama i reputació per [[Europa]] i [[Amèrica del Nord]], fins convertir-lo en un dels màxims representats del [[Romanticisme]] i de l'estètica del [[sublim]].<ref>*Adams, Max, [[2010]]. ''The Prometheans: John Martin and the generation that stole the future''. [[Londres]]: Quercus Publishing. ISBN 9781849161732. [https://www.amazon.com/Prometheans-Martin-generation-stole-future/dp/1849161739/ref=sr_1_1?s=books&ie=UTF8&qid=1486652514&sr=1-1&keywords=The+Prometheans%3A+John+Martin+and+the+generation+that+stole+the+future]</ref><ref name="Amb l'Art"></ref>
John Martin fou un dels artistes anglesos més importants de la seua època (eclipsant, fins i tot, [[Joseph Mallord William Turner|William Turner]]<ref name="Amb l'Art"> [https://www.amblart.com/casal-solleric/16-john-martin Amb l'Art (revista d'art contemporani)] {{ca}}</ref>) i és conegut sobretot pels seus impressionants i variats gravats. A ell li devem gravats de l'[[Antic Testament|Antic]] i el [[Nou Testament]] amb impressionants paisatges naturals.<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref> La raresa i espectacularitat de les seues creacions, l'extraordinari virtuosisme per a la posada en escena de complexes i suggeridores composicions amb multitud de diminuts personatges situats en vastos escenaris arquitectònics, i la imaginació apocalíptica, van estendre la seua fama i reputació per [[Europa]] i [[Amèrica del Nord]], fins convertir-lo en un dels màxims representats del [[Romanticisme]] i de l'estètica del [[sublim]].<ref>*Adams, Max, [[2010]]. ''The Prometheans: John Martin and the generation that stole the future''. [[Londres]]: Quercus Publishing. ISBN 9781849161732. [https://www.amazon.com/Prometheans-Martin-generation-stole-future/dp/1849161739/ref=sr_1_1?s=books&ie=UTF8&qid=1486652514&sr=1-1&keywords=The+Prometheans%3A+John+Martin+and+the+generation+that+stole+the+future]</ref><ref name="Amb l'Art"></ref>





La seua fama era inqüestionable quan va realitzar el tema bíblic ''El festí de Baltasar'' el 1821. Així mateix, és digne de recordar altres impressionants obres seues com ''El Paradís perdut'' (estampes que il·lustren el poema de John Milton). També, cal esmentar els seus aiguaforts sobre dinosaures, on es va esforçar per recrear el més fidelment el seu possible hàbitat.<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>


La seua fama era inqüestionable quan va realitzar el tema bíblic ''El festí de Baltasar'' el [[1821]]. Així mateix, és digne de recordar altres impressionants obres seues com ''El Paradís perdut'' (estampes que il·lustren el poema de [[John Milton]]).<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref> També, cal esmentar els seus [[aiguafort]]s sobre [[dinosaure]]s, on es va esforçar per recrear el més fidelment el seu possible hàbitat.<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>


Les millors representacions de l'obra de Martin es conservan a la [[Tate]] de [[Londres]] i la Laing Art Gallery de [[Newcastle upon Tyne]].<ref name="ISBN 8429742271."></ref>


==Obres destacades==
==Obres destacades==
Línia 188: Línia 149:
{{commonscat}}
{{commonscat}}
* [https://art.nationalgalleries.org/search/artist/john-martin National Galleries of Scotland, Edimburg] {{en}}
* [https://art.nationalgalleries.org/search/artist/john-martin National Galleries of Scotland, Edimburg] {{en}}
* [http://www.artcyclopedia.com/artists/martin_john.html Artcyclopedia] {{en}}

* [http://emuseum.huntington.org/search/Martin%2C%20John/objects?filter=people%3AJohn%20Martin&page=1# The Huntington Library, Califòrnia] {{en}}
* [http://collections.vam.ac.uk/subject/john-martin/A2285/ Victoria and Albert Museum, Londres] {{en}}
* [http://www.tate.org.uk/context-comment/video/tateshots-john-martin-curatorial-walkthrough TateShots: John Martin curatorial walkthrough] {{en}}
* [http://www.tate.org.uk/context-comment/video/tateshots-john-martin-curatorial-walkthrough TateShots: John Martin curatorial walkthrough] {{en}}
* [http://www.tate.org.uk/context-comment/video/tateshots-ray-harryhausen-on-john-martin TateShots: Ray Harryhausen on John Martin] {{en}}
* [http://www.tate.org.uk/context-comment/video/tateshots-ray-harryhausen-on-john-martin TateShots: Ray Harryhausen on John Martin] {{en}}

Revisió del 20:16, 9 feb 2017

Infotaula de personaJohn Martin

John Martin el 1839 (National Portrait Gallery, Londres)
Biografia
Naixement19 de juliol de 1789
Haydon Bridge (Northumberland, Anglaterra)
Mort17 de febrer de 1854(1854-02-17) (als 64 anys)
Douglas (Illa de Man)[1]
Causa de mortMalaltia cerebrovascular Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatRegne Unit Regne Unit
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Anglaterra
Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, aquarel·lista, gravador, paisatgista, pintor d'història, escriptor, aiguafortista, artista, artista gràfic, gravador, il·lustrador, arquitecte Modifica el valor a Wikidata
GènerePaisatge i pintura religiosa Modifica el valor a Wikidata
MovimentRomanticisme
Obra
Obres destacables
El festí de Baltasar (1826), El gran dia de la seua ira (1852), Les planes del Cel (1853) i Juí Final (1853)
Família
GermansJonathan Martin i William Martin Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 1042f351-543d-4e10-bc50-b2cf0a4cefcd Discogs: 2239135 Modifica el valor a Wikidata
El festí de Baltasar (1826, 479 × 681 cm, National Gallery of Art, Washington DC)

John Martin (1789-1854) fou un pintor romàntic anglès i gravador amb la tècnica de la manera negra, cèlebre per les seues escenes melodramàtiques d'esdeveniments catastròfics poblats per figures minúscules col·locades en vastos escenaris arquitectònics.[2]

Biografia

Primers anys i formació

John Martin fou el quart fill de Fenwick Martin, un hàbil mestre d'esgrima[3] i va néixer a Haydon Bridge (Northumberland)[4] l'any 1789 (la mateixa setmana de la presa de la Bastilla a París)[5] Va començar essent aprenent del seu pare fins que es va iniciar com a aprenent de pintura heràldica per a decorar carrosses a Newcastle upon Tyne[3] i, més tard, va ésser deixeble i col·laborador del pintor de porcellana Boniface Musso.[4] El 1806 se'n va anar a Londres amb Musso i va començar a guanyar-se la vida pintant porcellana i vidre mentre estudiava arquitectura i perspectiva lineal.[5] Es va casar als dinou anys[3] i començà a captar l'atenció del públic amb les seues obres de tall fantàstic (Aníbal i el seu exèrcit travessant els Alps, 1812) i amb les seues evocacions de desastres i cataclismes (El diluvi, 1826).[6] Va realitzar les seues primeres exposicions a la Royal Academy of Arts de Londres[7] (des del 1811)[1] i a la British Institution, on va guanyar premis el 1817 i el 1821.[4]

Captivava la imaginació del públic amb pintures espectaculars com Josuè manant al Sol d'aturar-se a Gabaon (1816, Gran Lògia Unida d'Anglaterra, Londres), l'obra que el va fer famós (tot i que trencava moltes de les regles convencionals de composició d'aquella època)[3], i ben aviat es convertí en el prototip del paisatgista romàntic amb els seus olis fantàstics i arravatats (Sadak a la recerca de les aigües de l'oblit, 1812, Southampton City Art Gallery, Southampton, Anglaterra)[1], que culminaren en les seues grans pintures El gran dia de la seua ira (1852, Tate, Londres), Juí Final (1853, col·lecció privada) i Les planes del Cel (1853).[1]

El 1818, i amb la venda de Fall of Babylon per més de 1.000 lliures esterlines, va poder alliberar-se dels seus deutes i comprar-se una casa a Marylebone, la qual era (com ho és encara) una zona de moda de Londres i va poder entrar en contacte amb una àmplia gamma d'artistes, escriptors, científics i membres del partit Whig.[3]

El 1821 Thomas Lawrence el qualificà com el "pintor més popular del moment".[2] La seua obra va ésser realment popular, perquè de vegades les exposicions de les seues pintures havien d'ésser protegides amb una barana de les multituds d'admiradors, i Martin es guanyava la vida amb la venda de gravats de les seues pintures més que no pas amb la de les mateixes pintures.[2]

Es va fer famós tant a França com a Anglaterra, fou nomenat cavaller per Leopold I de Bèlgica (1833) i va influir en artistes nord-americans, com ara Thomas Cole[2] (1801-1848), un dels membres fundadors de l'Escola del Riu Hudson (el grup de paisatgistes nord-americans que va treballar sobretot entre 1825 i 1875).[5]

Tanmateix, mentre agradava a una vasta audiència i era considerat per alguns admiradors un dels genis més grans que havien viscut mai, John Ruskin i altres crítics en qualificaven l'obra de vulgar sensacionalisme.[8] De fet, pocs artistes han viscut uns canvis de fortuna tan extrems entre la crítica, i la seua fama es va ensorrar fins a un gran tan sorprenent que, després de la seua mort les seues pintures grandioses i abans tan famoses es venien per tan sols dues lliures esterlines durant la dècada del 1930.[2] A la dècada del 1970, la seua reputació va experimentar una enorme revifalla.[9][1]

J. Martin era eminentment assenyat, i durant la dècada del 1830 va estar a punt de fer fallida amb el seu projecte extremadament ambiciós però molt pràctic de millorament del subministrament d'aigua i del sistema de canalització d'aigües residuals de Londres. Aquests plans van fracassar, però manifestaven un desig heroic de donar una forma concreta a les visions arquitectòniques dels seus quadres.[2]

Va morir, paralitzat, el 17 de febrer del 1854 a Douglas (Illa de Man).[4]

Estil

John Martin és un dels grans exponents del Romanticisme i la seua pintura va rebre la influència de J. M. W. Turner (1775-1851), d'altres pintors històrics com Théodore Géricault (1791-1824), Eugène Delacroix (1798-1863) i Paul Delaroche (1797-1856), i de paisatgistes com Salvator Rosa (1615-1673).[5] Les seues obres es caracteritzen per una il·luminació espectacular i vasts escenaris arquitectònics[5] inspirats en temes espectaculars de l'antiguitat clàssica.[1]

La majoria de les seues imatges van ésser reproduïdes per a fer gravats i il·lustració de llibres[5] ja que des dels anys de la Regència de Jordi IV en endavant hi va haver una moda per les pintures "sublims", encoratjada per les publicacions dels viatgers que tornaven del Grand Tour o de l'Orient Mitjà amb relats extravagants sobre Babilònia, Pompeia i Alexandria.[3]

Martin va fer gravats a la manera negra no sols com a mitjà per a reproduir les seues pintures, sinó també com a composicions originals. Especialment notables en són les il·lustracions per a la Bíblia i per al Paradís perdut de John Milton, que demostren que, malgrat la seua gran feblesa com a artista (sobretot en el dibuix de la figura humana) també tenia una imaginació vívida, grandiloqüent i gens indigna de temes tan elevats.[8] De vegades, ha estat anomenat "Mad Martin" ("Martin el Boig"), però el malnom és injustificat i escau més al seu germà Jonathan, que era boig i va calar foc a la catedral de York.[2]

Llegat

John Martin fou un dels artistes anglesos més importants de la seua època (eclipsant, fins i tot, William Turner[10]) i és conegut sobretot pels seus impressionants i variats gravats. A ell li devem gravats de l'Antic i el Nou Testament amb impressionants paisatges naturals.[7] La raresa i espectacularitat de les seues creacions, l'extraordinari virtuosisme per a la posada en escena de complexes i suggeridores composicions amb multitud de diminuts personatges situats en vastos escenaris arquitectònics, i la imaginació apocalíptica, van estendre la seua fama i reputació per Europa i Amèrica del Nord, fins convertir-lo en un dels màxims representats del Romanticisme i de l'estètica del sublim.[11][10]

La seua fama era inqüestionable quan va realitzar el tema bíblic El festí de Baltasar el 1821. Així mateix, és digne de recordar altres impressionants obres seues com El Paradís perdut (estampes que il·lustren el poema de John Milton).[1] També, cal esmentar els seus aiguaforts sobre dinosaures, on es va esforçar per recrear el més fidelment el seu possible hàbitat.[7]

Les millors representacions de l'obra de Martin es conservan a la Tate de Londres i la Laing Art Gallery de Newcastle upon Tyne.[2]

Obres destacades

Galeria d'imatges

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Gran Enciclopèdia Catalana (català)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàgs. 504-505.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 John Martin, El Excelso Pintor con Anhelos de Ser Ingeniero - El Encanto Oculto De La Vida (castellà)
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 Tate (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Visual Arts Encyclopedia (anglès)
  6. Biografías y Vidas (castellà)
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 7,15 Ciudad de la Pintura (castellà)
  8. Diccionario Enciclopédico de Arte y Arquitectura (castellà)
  9. 10,0 10,1 Amb l'Art (revista d'art contemporani) (català)
  10. *Adams, Max, 2010. The Prometheans: John Martin and the generation that stole the future. Londres: Quercus Publishing. ISBN 9781849161732. [1]
  11. 12,0 12,1 12,2 The Art Renewal Center (anglès)
  12. 13,0 13,1 13,2 13,3 Art Institute of Chicago (anglès)

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Martin