John Martin (pintor): diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 28: | Línia 28: | ||
===Primers anys i formació=== |
===Primers anys i formació=== |
||
John Martin fou el quart fill de Fenwick Martin, un hàbil mestre d'[[esgrima]]<ref name="El Excelso Pintor"> [http://elencantoocultodelavida.blogspot.com.es/2011/04/john-martin-el-excelso-pintor-con.html John Martin, El Excelso Pintor con Anhelos de Ser Ingeniero - El Encanto Oculto De La Vida] {{es}}</ref> i va néixer a [[Haydon Bridge]] ([[Northumberland]])<ref name="Tate"> [http://www.tate.org.uk/art/artists/john-martin-371 Tate] {{en}}</ref> l'any [[1789]] (la mateixa setmana de la [[presa de la Bastilla]] a [[París]])<ref name="Visual Arts Encyclopedia"></ref> Va començar essent aprenent del seu pare fins que es va iniciar com a aprenent de pintura heràldica per a decorar carrosses a [[Newcastle upon Tyne]]<ref name="El Excelso Pintor"></ref> i, més tard, va ésser deixeble i col·laborador del pintor de porcellana Boniface Musso.<ref name="Tate"></ref> El [[1806]] se'n va anar a [[Londres]] amb Musso i va començar a guanyar-se la vida pintant [[porcellana]] i vidre mentre estudiava arquitectura i perspectiva lineal.<ref name="Visual Arts Encyclopedia"></ref> Es va casar als dinou anys<ref name="El Excelso Pintor"></ref> i començà a captar l'atenció del públic amb les seues obres de tall fantàstic (''Aníbal i el seu exèrcit travessant els Alps, [[1812]]) i amb les seues evocacions de desastres i cataclismes (''El diluvi'', [[1826]]).<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/martin_john.htm Biografías y Vidas] {{es}}</ref> Va realitzar les seues primeres exposicions a la [[Royal Academy of Arts]] de [[Londres]]<ref name="Ciudad de la Pintura"> [http://pintura.aut.org/ Ciudad de la Pintura] {{es}}</ref> (des del [[1811]])<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref> i a la British Institution, on va guanyar premis el [[1817]] i el [[1821]].<ref name="Tate"></ref> |
|||
⚫ | Captivava la imaginació del públic amb pintures espectaculars com ''[[Josuè]] manant al Sol d'aturar-se a [[Gabaon]]'' ([[1816]], [[Gran Lògia Unida d'Anglaterra]], [[Londres]]), l'obra que el va fer famós (tot i que trencava moltes de les regles convencionals de composició d'aquella època)<ref name="El Excelso Pintor"></ref>, i ben aviat es convertí en el prototip del paisatgista romàntic amb els seus olis fantàstics i arravatats (''Sadak a la recerca de les aigües de l'oblit'', [[1812]], Southampton City Art Gallery, [[Southampton]], [[Anglaterra]])<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref>, que culminaren en les seues grans pintures ''El gran dia de la seua ira'' ([[1852]], [[Tate]], [[Londres]]), ''[[Judici Final|Juí Final]]'' ([[1853]], col·lecció privada) i ''Les planes del Cel'' ([[1853]]).<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref> |
||
El [[1818]], i amb la venda de ''Fall of Babylon'' per més de 1.000 [[lliures esterlines]], va poder alliberar-se dels seus deutes i comprar-se una casa a [[Marylebone]], la qual era (com ho és encara) una zona de moda de [[Londres]] i va poder entrar en contacte amb una àmplia gamma d'artistes, escriptors, científics i membres del [[Partit Whig anglès|partit Whig]].<ref name="El Excelso Pintor"></ref> |
|||
⚫ | El [[1821]] [[Thomas Lawrence]] el qualificà com el ''"pintor més popular del moment"''.<ref name="ISBN 8429742271."></ref> La seua obra va ésser realment popular, perquè de vegades les exposicions de les seues pintures havien d'ésser protegides amb una barana de les multituds d'admiradors, i Martin es guanyava la vida amb la venda de [[gravat]]s de les seues pintures més que no pas amb la de les mateixes pintures.<ref name="ISBN 8429742271."></ref> |
||
, on es va guanyar el favor del públic amb les seues obres de tall fantàstic (''Aníbal i el seu exèrcit travessant els Alps, [[1812]]) i amb les seues evocacions de desastres i cataclismes (''El diluvi'', [[1826]]).<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/martin_john.htm Biografías y Vidas] {{es}}</ref> |
|||
A l'edat de 19 anys, es va casar i es va instal·lar a Londres. Martin va enviar la seva primera pintura Sadak a la recerca de les aigües de l'oblit (Saint Louis Art Museum, Missouri) a l'Acadèmia en 1812, on es ven degudament. El president de la Reial Acadèmia, Benjamin West (1738-1820), va animar a la jove artista, ia l'any següent, Martin va presentar d'Adam la primera vista d'Eva (1813), que també es venen. Martin va ser influenciat pels paisatges de Northumberland; les seves roques escarpades sovint apareixien en les seves pintures. Martin després va començar a centrar-se més en les escenes bíbliques, que arribaven a ser populars en el moment a causa de la gent que viatja a Orient Mitjà i escriuen sobre els seus contes. |
|||
At the age of 19, he married and settled in London. Martin sent his first painting Sadak in Search of the Waters of Oblivion (Saint Louis Art Museum, Missouri) to the Academy in 1812, where it duly sold. The President of the Royal Academy, Benjamin West (1738–1820), encouraged the young artist, and the following year, Martin submitted Adam's First Sight of Eve (1813), which also sold. Martin was influenced by the landscapes of Northumberland; its craggy rocks often appeared in his paintings. Martin then began focusing more on Biblical scenes, which were becoming popular at the time due to people travelling to the Middle East and writing about their tales. |
|||
Va realitzar les seues primeres exposicions a la [[Royal Academy of Arts]] de [[Londres]]<ref name="Ciudad de la Pintura"> [http://pintura.aut.org/ Ciudad de la Pintura] {{es}}</ref> des del [[1811]]<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref> i a la British Institution, on va guanyar premis el [[1817]] i el [[1821]].<ref name="Tate"></ref> |
|||
⚫ | Captivava la imaginació del públic amb pintures espectaculars com ''[[Josuè]] manant al Sol d'aturar-se a [[Gabaon]]'' ([[1816]], [[Gran Lògia Unida d'Anglaterra]], [[Londres]]), l'obra que el va fer famós, i ben aviat es convertí en el prototip del paisatgista romàntic amb els seus olis fantàstics i arravatats (''Sadak a la recerca de les aigües de l'oblit'', [[1812]], Southampton City Art Gallery, [[Southampton]], [[Anglaterra]])<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref>, que culminaren en les seues grans pintures ''El gran dia de la seua ira'' ([[1852]], [[Tate]], [[Londres]]), ''[[Judici Final|Juí Final]]'' ([[1853]], col·lecció privada) i ''Les planes del Cel'' ([[1853]]).<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref> |
||
⚫ | El [[1821]] [[Thomas Lawrence]] el qualificà |
||
Es va fer famós tant a [[França]] com a [[Anglaterra]], fou nomenat cavaller per [[Leopold I de Bèlgica]] ([[1833]]) i va influir en artistes nord-americans, com ara [[Thomas Cole]]<ref name="ISBN 8429742271."></ref> ([[1801]]-[[1848]]), un dels membres fundadors de l'Escola del Riu Hudson (el grup de paisatgistes nord-americans que va treballar sobretot entre [[1825]] i [[1875]]).<ref name="Visual Arts Encyclopedia"></ref> |
Es va fer famós tant a [[França]] com a [[Anglaterra]], fou nomenat cavaller per [[Leopold I de Bèlgica]] ([[1833]]) i va influir en artistes nord-americans, com ara [[Thomas Cole]]<ref name="ISBN 8429742271."></ref> ([[1801]]-[[1848]]), un dels membres fundadors de l'Escola del Riu Hudson (el grup de paisatgistes nord-americans que va treballar sobretot entre [[1825]] i [[1875]]).<ref name="Visual Arts Encyclopedia"></ref> |
||
⚫ | Tanmateix, mentre agradava a una vasta audiència i era considerat per alguns admiradors un dels genis més grans que havien viscut mai, [[John Ruskin]] i altres crítics en qualificaven l'obra de vulgar [[sensacionalisme]].<ref name="Web Gallery of Art"> [http://www.wga.hu/frames-e.html?/html/e/elsheime/ Web Gallery of Art] {{en}}</ref> De fet, pocs artistes han viscut uns canvis de fortuna tan extrems entre la crítica, i la seua fama es va ensorrar fins a un gran tan sorprenent que, després de la seua mort les seues pintures grandioses i abans tan famoses es venien per tan sols dues lliures esterlines durant la [[dècada del 1930]].<ref name="ISBN 8429742271."></ref> A la [[dècada del 1970]], la seua reputació va experimentar una enorme revifalla.<ref>[http://www.arts4x.com/spa/d/martin-john/martin-john.htm Diccionario Enciclopédico de Arte y Arquitectura] {{es}}</ref><ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref> |
||
⚫ | J. Martin era eminentment assenyat, i durant la [[dècada del 1830]] va estar a punt de fer fallida amb el seu projecte extremadament ambiciós però molt pràctic de millorament del subministrament d'aigua i del sistema de canalització d'[[aigües residuals]] de [[Londres]]. Aquests plans van fracassar, però manifestaven un desig heroic de donar una forma concreta a les visions arquitectòniques dels seus quadres.<ref name="ISBN 8429742271."></ref> |
||
⚫ | Tanmateix, mentre agradava a una vasta audiència i era considerat per alguns admiradors un dels genis més grans que havien viscut mai, [[John Ruskin]] i altres crítics en qualificaven l'obra de vulgar [[sensacionalisme]].<ref name="Web Gallery of Art"> [http://www.wga.hu/frames-e.html?/html/e/elsheime/ Web Gallery of Art] {{en}}</ref> De fet, pocs artistes han viscut uns canvis de fortuna tan extrems entre la crítica, i la seua fama es va ensorrar fins a un gran tan sorprenent que, després de la seua mort les seues pintures grandioses i abans tan famoses es venien per tan sols dues lliures esterlines durant la [[dècada del 1930]].<ref name="ISBN 8429742271."></ref> A la [[dècada del 1970]], la seua reputació va experimentar una enorme revifalla.<ref>[http://www.arts4x.com/spa/d/martin-john/martin-john.htm Diccionario Enciclopédico de Arte y Arquitectura] {{es}}</ref> |
||
Va morir, paralitzat, el [[17 de febrer]] del [[1854]] a [[Douglas (illa de Man)|Douglas]] ([[Illa de Man]]).<ref name="Tate"></ref> |
Va morir, paralitzat, el [[17 de febrer]] del [[1854]] a [[Douglas (illa de Man)|Douglas]] ([[Illa de Man]]).<ref name="Tate"></ref> |
||
⚫ | |||
S'inspirà també en temes espectaculars de l'[[antiguitat clàssica]] i il·lustrà ''[[El Paradís perdut]]'' de John Milton.<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref> Poc valorat (potser a causa de la desigualtat de qualitat entre les seues obres), ha estat revalorat fa relativament poc temps.<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref> |
|||
⚫ | |||
==Estil== |
==Estil== |
||
John Martin és un dels grans exponents del Romanticisme i la seua pintura va rebre la influència de [[Joseph Mallord William Turner|J. M. W. Turner]] ([[1775]]-[[1851]]), d'altres pintors històrics com [[Théodore Géricault]] ([[1791]]-[[1824]]), [[Eugène Delacroix]] ([[1798]]-[[1863]]) i [[Paul Delaroche]] ([[1797]]-[[1856]]), i de paisatgistes com [[Salvator Rosa]] ([[1615]]-[[1673]]).<ref name="Visual Arts Encyclopedia"></ref> Les seues obres es caracteritzen per una il·luminació espectacular i vasts escenaris arquitectònics |
John Martin és un dels grans exponents del [[Romanticisme]] i la seua pintura va rebre la influència de [[Joseph Mallord William Turner|J. M. W. Turner]] ([[1775]]-[[1851]]), d'altres pintors històrics com [[Théodore Géricault]] ([[1791]]-[[1824]]), [[Eugène Delacroix]] ([[1798]]-[[1863]]) i [[Paul Delaroche]] ([[1797]]-[[1856]]), i de paisatgistes com [[Salvator Rosa]] ([[1615]]-[[1673]]).<ref name="Visual Arts Encyclopedia"></ref> Les seues obres es caracteritzen per una il·luminació espectacular i vasts escenaris arquitectònics<ref name="Visual Arts Encyclopedia"></ref> inspirats en temes espectaculars de l'[[antiguitat clàssica]].<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref> |
||
La majoria de les seues imatges van ésser reproduïdes per a fer gravats i il·lustració de llibres<ref name="Visual Arts Encyclopedia"> [http://www.visual-arts-cork.com/famous-artists/john-martin.htm Visual Arts Encyclopedia] {{en}}</ref> ja que des dels anys de la Regència de [[Jordi IV del Regne Unit|Jordi IV ]] en endavant hi va haver una moda per les pintures ''"sublims"'', encoratjada per les publicacions dels viatgers que tornaven del [[Grand Tour]] o de l'[[Orient Mitjà]] amb relats extravagants sobre [[Babilim|Babilònia]], [[Pompeia]] i [[Alexandria]].<ref name="El Excelso Pintor"></ref> |
|||
Martin va fer gravats a la [[manera negra]] no sols com a mitjà per a reproduir les seues pintures, sinó també com a composicions originals. Especialment notables en són les il·lustracions per a la [[Bíblia]] i per al ''[[El Paradís perdut|Paradís perdut]]'' de [[John Milton]], que demostren que, malgrat la seua gran feblesa com a artista (sobretot en el dibuix de la figura humana) també tenia una imaginació vívida, grandiloqüent i gens indigna de temes tan elevats.<ref name="Web Gallery of Art"></ref> De vegades, ha estat anomenat ''"Mad Martin"'' (''"Martin el Boig"''), però el malnom és injustificat i escau més al seu germà Jonathan, que era boig i va calar foc a la catedral de York.<ref name="ISBN 8429742271."></ref> |
|||
==Llegat== |
==Llegat== |
||
John Martin fou un dels artistes anglesos més importants de la seua època (eclipsant, fins i tot, [[Joseph Mallord William Turner|William Turner]]<ref name="Amb l'Art"> [https://www.amblart.com/casal-solleric/16-john-martin Amb l'Art (revista d'art contemporani)] {{ca}}</ref>) i és conegut sobretot pels seus impressionants i variats gravats. A ell li devem gravats de l'Antic i el Nou Testament amb impressionants paisatges naturals.<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref> La raresa i espectacularitat de les seues creacions, l'extraordinari virtuosisme per a la posada en escena de complexes i suggeridores composicions amb multitud de diminuts personatges situats en vastos escenaris arquitectònics, i la imaginació apocalíptica, van estendre la seua fama i reputació per [[Europa]] i [[Amèrica del Nord]], fins convertir-lo en un dels màxims representats del [[Romanticisme]] i de l'estètica del [[sublim]].<ref>*Adams, Max, [[2010]]. ''The Prometheans: John Martin and the generation that stole the future''. [[Londres]]: Quercus Publishing. ISBN 9781849161732. [https://www.amazon.com/Prometheans-Martin-generation-stole-future/dp/1849161739/ref=sr_1_1?s=books&ie=UTF8&qid=1486652514&sr=1-1&keywords=The+Prometheans%3A+John+Martin+and+the+generation+that+stole+the+future]</ref><ref name="Amb l'Art"></ref> |
John Martin fou un dels artistes anglesos més importants de la seua època (eclipsant, fins i tot, [[Joseph Mallord William Turner|William Turner]]<ref name="Amb l'Art"> [https://www.amblart.com/casal-solleric/16-john-martin Amb l'Art (revista d'art contemporani)] {{ca}}</ref>) i és conegut sobretot pels seus impressionants i variats gravats. A ell li devem gravats de l'[[Antic Testament|Antic]] i el [[Nou Testament]] amb impressionants paisatges naturals.<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref> La raresa i espectacularitat de les seues creacions, l'extraordinari virtuosisme per a la posada en escena de complexes i suggeridores composicions amb multitud de diminuts personatges situats en vastos escenaris arquitectònics, i la imaginació apocalíptica, van estendre la seua fama i reputació per [[Europa]] i [[Amèrica del Nord]], fins convertir-lo en un dels màxims representats del [[Romanticisme]] i de l'estètica del [[sublim]].<ref>*Adams, Max, [[2010]]. ''The Prometheans: John Martin and the generation that stole the future''. [[Londres]]: Quercus Publishing. ISBN 9781849161732. [https://www.amazon.com/Prometheans-Martin-generation-stole-future/dp/1849161739/ref=sr_1_1?s=books&ie=UTF8&qid=1486652514&sr=1-1&keywords=The+Prometheans%3A+John+Martin+and+the+generation+that+stole+the+future]</ref><ref name="Amb l'Art"></ref> |
||
⚫ | La seua fama era inqüestionable quan va realitzar el tema bíblic ''El festí de Baltasar'' el 1821. Així mateix, és digne de recordar altres impressionants obres seues com ''El Paradís perdut'' (estampes que il·lustren el poema de John Milton). També, cal esmentar els seus |
||
⚫ | La seua fama era inqüestionable quan va realitzar el tema bíblic ''El festí de Baltasar'' el [[1821]]. Així mateix, és digne de recordar altres impressionants obres seues com ''El Paradís perdut'' (estampes que il·lustren el poema de [[John Milton]]).<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref> També, cal esmentar els seus [[aiguafort]]s sobre [[dinosaure]]s, on es va esforçar per recrear el més fidelment el seu possible hàbitat.<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref> |
||
⚫ | |||
==Obres destacades== |
==Obres destacades== |
||
Línia 188: | Línia 149: | ||
{{commonscat}} |
{{commonscat}} |
||
* [https://art.nationalgalleries.org/search/artist/john-martin National Galleries of Scotland, Edimburg] {{en}} |
* [https://art.nationalgalleries.org/search/artist/john-martin National Galleries of Scotland, Edimburg] {{en}} |
||
* [http://www.artcyclopedia.com/artists/martin_john.html Artcyclopedia] {{en}} |
|||
* [http://emuseum.huntington.org/search/Martin%2C%20John/objects?filter=people%3AJohn%20Martin&page=1# The Huntington Library, Califòrnia] {{en}} |
|||
* [http://collections.vam.ac.uk/subject/john-martin/A2285/ Victoria and Albert Museum, Londres] {{en}} |
|||
* [http://www.tate.org.uk/context-comment/video/tateshots-john-martin-curatorial-walkthrough TateShots: John Martin curatorial walkthrough] {{en}} |
* [http://www.tate.org.uk/context-comment/video/tateshots-john-martin-curatorial-walkthrough TateShots: John Martin curatorial walkthrough] {{en}} |
||
* [http://www.tate.org.uk/context-comment/video/tateshots-ray-harryhausen-on-john-martin TateShots: Ray Harryhausen on John Martin] {{en}} |
* [http://www.tate.org.uk/context-comment/video/tateshots-ray-harryhausen-on-john-martin TateShots: Ray Harryhausen on John Martin] {{en}} |
Revisió del 20:16, 9 feb 2017
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
John Martin el 1839 (National Portrait Gallery, Londres) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 de juliol de 1789 Haydon Bridge (Northumberland, Anglaterra) |
Mort | 17 de febrer de 1854 (als 64 anys) Douglas (Illa de Man)[1] |
Causa de mort | Malaltia cerebrovascular |
Dades personals | |
Nacionalitat | Regne Unit |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura |
Lloc de treball | Anglaterra Regne Unit |
Ocupació | pintor, aquarel·lista, gravador, paisatgista, pintor d'història, escriptor, aiguafortista, artista, artista gràfic, gravador, il·lustrador, arquitecte |
Gènere | Paisatge i pintura religiosa |
Moviment | Romanticisme |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Germans | Jonathan Martin i William Martin |
John Martin (1789-1854) fou un pintor romàntic anglès i gravador amb la tècnica de la manera negra, cèlebre per les seues escenes melodramàtiques d'esdeveniments catastròfics poblats per figures minúscules col·locades en vastos escenaris arquitectònics.[2]
Biografia
Primers anys i formació
John Martin fou el quart fill de Fenwick Martin, un hàbil mestre d'esgrima[3] i va néixer a Haydon Bridge (Northumberland)[4] l'any 1789 (la mateixa setmana de la presa de la Bastilla a París)[5] Va començar essent aprenent del seu pare fins que es va iniciar com a aprenent de pintura heràldica per a decorar carrosses a Newcastle upon Tyne[3] i, més tard, va ésser deixeble i col·laborador del pintor de porcellana Boniface Musso.[4] El 1806 se'n va anar a Londres amb Musso i va començar a guanyar-se la vida pintant porcellana i vidre mentre estudiava arquitectura i perspectiva lineal.[5] Es va casar als dinou anys[3] i començà a captar l'atenció del públic amb les seues obres de tall fantàstic (Aníbal i el seu exèrcit travessant els Alps, 1812) i amb les seues evocacions de desastres i cataclismes (El diluvi, 1826).[6] Va realitzar les seues primeres exposicions a la Royal Academy of Arts de Londres[7] (des del 1811)[1] i a la British Institution, on va guanyar premis el 1817 i el 1821.[4]
Captivava la imaginació del públic amb pintures espectaculars com Josuè manant al Sol d'aturar-se a Gabaon (1816, Gran Lògia Unida d'Anglaterra, Londres), l'obra que el va fer famós (tot i que trencava moltes de les regles convencionals de composició d'aquella època)[3], i ben aviat es convertí en el prototip del paisatgista romàntic amb els seus olis fantàstics i arravatats (Sadak a la recerca de les aigües de l'oblit, 1812, Southampton City Art Gallery, Southampton, Anglaterra)[1], que culminaren en les seues grans pintures El gran dia de la seua ira (1852, Tate, Londres), Juí Final (1853, col·lecció privada) i Les planes del Cel (1853).[1]
El 1818, i amb la venda de Fall of Babylon per més de 1.000 lliures esterlines, va poder alliberar-se dels seus deutes i comprar-se una casa a Marylebone, la qual era (com ho és encara) una zona de moda de Londres i va poder entrar en contacte amb una àmplia gamma d'artistes, escriptors, científics i membres del partit Whig.[3]
El 1821 Thomas Lawrence el qualificà com el "pintor més popular del moment".[2] La seua obra va ésser realment popular, perquè de vegades les exposicions de les seues pintures havien d'ésser protegides amb una barana de les multituds d'admiradors, i Martin es guanyava la vida amb la venda de gravats de les seues pintures més que no pas amb la de les mateixes pintures.[2]
Es va fer famós tant a França com a Anglaterra, fou nomenat cavaller per Leopold I de Bèlgica (1833) i va influir en artistes nord-americans, com ara Thomas Cole[2] (1801-1848), un dels membres fundadors de l'Escola del Riu Hudson (el grup de paisatgistes nord-americans que va treballar sobretot entre 1825 i 1875).[5]
Tanmateix, mentre agradava a una vasta audiència i era considerat per alguns admiradors un dels genis més grans que havien viscut mai, John Ruskin i altres crítics en qualificaven l'obra de vulgar sensacionalisme.[8] De fet, pocs artistes han viscut uns canvis de fortuna tan extrems entre la crítica, i la seua fama es va ensorrar fins a un gran tan sorprenent que, després de la seua mort les seues pintures grandioses i abans tan famoses es venien per tan sols dues lliures esterlines durant la dècada del 1930.[2] A la dècada del 1970, la seua reputació va experimentar una enorme revifalla.[9][1]
J. Martin era eminentment assenyat, i durant la dècada del 1830 va estar a punt de fer fallida amb el seu projecte extremadament ambiciós però molt pràctic de millorament del subministrament d'aigua i del sistema de canalització d'aigües residuals de Londres. Aquests plans van fracassar, però manifestaven un desig heroic de donar una forma concreta a les visions arquitectòniques dels seus quadres.[2]
Va morir, paralitzat, el 17 de febrer del 1854 a Douglas (Illa de Man).[4]
Estil
John Martin és un dels grans exponents del Romanticisme i la seua pintura va rebre la influència de J. M. W. Turner (1775-1851), d'altres pintors històrics com Théodore Géricault (1791-1824), Eugène Delacroix (1798-1863) i Paul Delaroche (1797-1856), i de paisatgistes com Salvator Rosa (1615-1673).[5] Les seues obres es caracteritzen per una il·luminació espectacular i vasts escenaris arquitectònics[5] inspirats en temes espectaculars de l'antiguitat clàssica.[1]
La majoria de les seues imatges van ésser reproduïdes per a fer gravats i il·lustració de llibres[5] ja que des dels anys de la Regència de Jordi IV en endavant hi va haver una moda per les pintures "sublims", encoratjada per les publicacions dels viatgers que tornaven del Grand Tour o de l'Orient Mitjà amb relats extravagants sobre Babilònia, Pompeia i Alexandria.[3]
Martin va fer gravats a la manera negra no sols com a mitjà per a reproduir les seues pintures, sinó també com a composicions originals. Especialment notables en són les il·lustracions per a la Bíblia i per al Paradís perdut de John Milton, que demostren que, malgrat la seua gran feblesa com a artista (sobretot en el dibuix de la figura humana) també tenia una imaginació vívida, grandiloqüent i gens indigna de temes tan elevats.[8] De vegades, ha estat anomenat "Mad Martin" ("Martin el Boig"), però el malnom és injustificat i escau més al seu germà Jonathan, que era boig i va calar foc a la catedral de York.[2]
Llegat
John Martin fou un dels artistes anglesos més importants de la seua època (eclipsant, fins i tot, William Turner[10]) i és conegut sobretot pels seus impressionants i variats gravats. A ell li devem gravats de l'Antic i el Nou Testament amb impressionants paisatges naturals.[7] La raresa i espectacularitat de les seues creacions, l'extraordinari virtuosisme per a la posada en escena de complexes i suggeridores composicions amb multitud de diminuts personatges situats en vastos escenaris arquitectònics, i la imaginació apocalíptica, van estendre la seua fama i reputació per Europa i Amèrica del Nord, fins convertir-lo en un dels màxims representats del Romanticisme i de l'estètica del sublim.[11][10]
La seua fama era inqüestionable quan va realitzar el tema bíblic El festí de Baltasar el 1821. Així mateix, és digne de recordar altres impressionants obres seues com El Paradís perdut (estampes que il·lustren el poema de John Milton).[1] També, cal esmentar els seus aiguaforts sobre dinosaures, on es va esforçar per recrear el més fidelment el seu possible hàbitat.[7]
Les millors representacions de l'obra de Martin es conservan a la Tate de Londres i la Laing Art Gallery de Newcastle upon Tyne.[2]
Obres destacades
- Arbres (llapis, aquarel·la i goma aràbiga sobre paper, 21 × 30,8 cm, Tate, Londres)[4]
- Figures by a Waterfall a Town on a Hill Beyond (oli sobre llenç, 21 × 15.8 cm, col·lecció privada)[12]
- El bard (circa 1817, oli sobre llenç, 127 × 102 cm, Yale Center for British Art, New Haven, Connecticut)[8]
- El Jardí de l'Edèn (1821, 19,4 × 26,4 cm, aquarel·la sobre paper, Tate, Londres)[4]
- La destrucció de Pompeia i Herculà (1822, restaurat el 2011, pintura a l'oli sobre llenç, Tate, Londres)[4]
- Eva mostrant el fruit prohibit a Adam (1824, manera negra, 25'4 × 35'8 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, San Francisco)[7]
- Crist temptat al desert (1824, manera negra, 175 × 254 mm, Institut d'Art de Chicago)[13]
- Eve's Dream Satan Aroused (1825, manera negra, 25'6 × 35'6 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, San Francisco)[7]
- Cel - Els rius de la benaurança (1825, manera negra, 25'1 × 35'6 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, San Francisco)[7]
- Paradís - Adam i Eva - L'himne del matí (1825, manera negra, 25'4 × 35'8 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, San Francisco)[7]
- Satanàs contemplant Adam i Eva al Paradís (1825, manera negra, 25'7 × 35'6 cm., Museu de Belles Arts de San Francisco, San Francisco)[7]
- El festí de Baltasar (1826, 479 × 681 cm, National Gallery of Art, Washington DC)[7]
- Els àngels guardant el Paradís durant la nit (1826, manera negra, 25'7 × 35'8 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, San Francisco)[7]
- Una dona afligida en un cingle (1829, aiguada sobre vitel·la, 25'6 × 19'8 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, San Francisco)[7]
- Satanàs al Consell (1831, manera negra, 48 × 70 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, San Francisco)[7]
- Làmina d'"Illustrations of the Bible": La mort d'Abel (1831, manera negra sobre vitel·la, 268 × 357 mm, Institut d'Art de Chicago)[13]
- Làmina d'"Illustrations of the Bible": l'Aliança (1832, manera negra sobre paper, 190 × 290 mm, Tate, Londres)[4]
- La destrucció de Sodoma (1833, dibuix, Museu d'Art de la Universitat de Michigan, Ann Arbor, Michigan)[7]
- Làmina d'"Illustrations of the Bible": Moisès trenca les Taules (1833, manera negra sobre paper, 188 × 290 mm, Tate, Londres)[4]
- Làmina d'"Illustrations of the Bible": La destrucció de l'exèrcit del faraó (1833, manera negra sobre paper, 188 × 282 mm, Tate, Londres)[4]
- Làmina d'"Illustrations of the Bible": Moisès i l'esbarzer ardent (1833, manera negra sobre vitel·la, 268 × 357 mm, Institut d'Art de Chicago)[13]
- L'àngel exterminador (1833, aquarel·la de color marró i negre sobre vitel·la, 85 × 136 mm, Institut d'Art de Chicago)[13]
- La Crucifixió (1834, manera negra sobre paper, 460 × 721 mm, Tate, Londres)[4]
- Làmina de "Illustrations to the Bible": El festí de Baltasar (1835, manera negra sobre paper, 190 × 290 mm, Tate, Londres)[4]
- Manfred i la bruixa dels Alps (1837, 388 × 558 mm, aquarel·la, The Whitworth Art Gallery, Universitat de Manchester, Manchester, Anglaterra)[8]
- La coronació de la reina Victòria (1839, oli sobre llenç, 238'1 x 185'4 cm)[7]
- The Assuaging of the Waters (1840, oli sobre llenç, 143 × 218 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, San Francisco)[7]
- La vigília del Diluvi (1840, oli sobre llenç, 143 × 218 cm, Royal Collection, Castell de Windsor)[8]
- Els àngels caiguts entrant al Pandemònium, del Paradís perdut (1841, oli sobre llenç, 123 × 184 cm cm, col·lecció privada)[8]
- Vista sobre el riu Wye. Mirant cap a Chepstow (1844; aquarel·la, aiguada i tocs de pintura a l'oli; 30'7 × 64 cm; National Gallery of Art, Washington DC)[7]
- Espigadors al camp de blat (1847, aquarel·la sobre vitel·la, 17'2 × 25'6 cm, Paul Mellon Collection, National Gallery of Art, Washington DC)[14]
- La Ciutat de Déu i les Aigües de la Vida (1850-1851, oli sobre llenç, 46 × 66 cm, col·lecció privada)[8]
- Les Planes del Cel (circa 1851, oli sobre llenç, 198'8 × 306'7 cm, Tate, Londres)[12]
- El gran dia de la seua ira (1851-1853, oli sobre llenç, 197 × 303 cm, Tate, Londres)[8]
- El Judici Final (1853, oli sobre llenç, 196'7 × 325'8 cm, Tate, Londres)[12]
Galeria d'imatges
-
Calvari (entre 1830 i 1840, oli sobre tela, 381 × 610 mm, Yale Center for British Art, New Haven, Connecticut)
-
Hyde Park (cap al 1815, oli sobre taula, 152 × 221 mm, Yale Center for British Art, New Haven, Connecticut)
-
Josuè manant al Sol d'aturar-se a Gabaon (cap al 1840, oli sobre tela, 479 × 1.083 mm, Yale Center for British Art, New Haven, Connecticut)
-
Kensington Gardens (1815, oli sobre tela, 305 × 457 mm, Yale Center for British Art, New Haven, Connecticut)
-
Paisatge amb un castell (1815-1820, oli sobre taula, 156 × 216 mm, Yale Center for British Art, New Haven, Connecticut)
-
Paisatge, possiblement l'illa de Wight o Richmond Hill (1815, oli sobre taula, 225 × 305 mm, Yale Center for British Art, New Haven, Connecticut)
-
Clar de lluna - Castell de Chepstow (1815, aquarel·la amb goma aràbiga, 22'2 × 28'9 mm, Art Gallery of South Australia, Adelaida, Austràlia)
-
El bard (circa 1817, oli sobre llenç, 127 × 101 cm, Yale Center for British Art, New Haven, Connecticut)
-
El país de l'iguanodont (1837, aquarel·la, 302 × 424 mm, Museum of New Zealand Te Papa Tongarewa, Wellington, Nova Zelanda)
-
El Judici Final (estudi) (1851-1853, oli sobre taula, 197 × 305 mm, Yale Center for British Art, New Haven, Connecticut)
-
Manfred i la bruixa dels Alps (1837, 388 × 558 mm, aquarel·la, The Whitworth Art Gallery, Universitat de Manchester, Machester, Anglaterra)
-
La destrucció de Pompeia i Herculà (1822, restaurat el 2011, pintura a l'oli sobre llenç, Tate Britain, Londres)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Gran Enciclopèdia Catalana (català)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàgs. 504-505.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 John Martin, El Excelso Pintor con Anhelos de Ser Ingeniero - El Encanto Oculto De La Vida (castellà)
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 Tate (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Visual Arts Encyclopedia (anglès)
- ↑ Biografías y Vidas (castellà)
- ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 7,15 Ciudad de la Pintura (castellà)
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 Web Gallery of Art (anglès)
- ↑ Diccionario Enciclopédico de Arte y Arquitectura (castellà)
- ↑ 10,0 10,1 Amb l'Art (revista d'art contemporani) (català)
- ↑ *Adams, Max, 2010. The Prometheans: John Martin and the generation that stole the future. Londres: Quercus Publishing. ISBN 9781849161732. [1]
- ↑ 12,0 12,1 12,2 The Art Renewal Center (anglès)
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Art Institute of Chicago (anglès)
- ↑ National Gallery of Art, Washington DC (anglès)
Bibliografia
- Balston, Thomas, 1947. John Martin 1789-1854: His Life and Works. Londres: Gerald Duckworth. [2]
- Baronnet, Marc, 2010. John Martin. ISBN 9781445279312. Ed. Lulu.com. [3]
- Campbell, Michael J., 1992. John Martin: Visionary Printmaker. Campbell Fine Art / York City Art Gallery. ISBN 9780951938706. [4]
- Feaver, William, 1975. The Art of John Martin. Oxford University Press. ISBN 9780198173342. [5]
- Johnstone, Christopher, 1974. John Martin. Londres: Academy Editions. ISBN 9780856701757. [6]
- Morden, Barbara C., 2014. John Martin: Apocalypse Now!. McNidder & Grace. ISBN 9781904794998. [7]
- Myrone, Martin, 2011. John Martin: Apocalypse. Tate Publishing. ISBN 9781854378897. [8]
- Pendered, Mary L., 2010. John Martin, Painter: His Life and Times. Kessinger Publishing. ISBN 9781162765501. [9]
- Seznec, Jean, 1964. John Martin en France. Londres: Faber and Faber. [10]
- Wees, J. Dustin, 1986. Darkness Visible: The Prints of John Martin. Clark Art Inst. ISBN 9780931102202. [11]
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Martin |
- National Galleries of Scotland, Edimburg (anglès)
- Artcyclopedia (anglès)
- The Huntington Library, Califòrnia (anglès)
- Victoria and Albert Museum, Londres (anglès)
- TateShots: John Martin curatorial walkthrough (anglès)
- TateShots: Ray Harryhausen on John Martin (anglès)
- John Martin's The Great Day of His Wrath (anglès)
- John Martin: Taking the train to the New Jerusalem? (anglès)