Declaració d'independència de Palestina: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m retocs
Etiqueta: editor de codi 2017
m m
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Flag_of_Palestine.svg|thumb|250x250px|[[Bandera de Palestina]], adoptada pel [[Consejo Nacional de Palestina|Consell Nacional de Palestina]] com a representativa de l'estat palestí.]]
[[Fitxer:Flag_of_Palestine.svg|thumb|250x250px|[[Bandera de Palestina]], adoptada pel [[Consejo Nacional de Palestina|Consell Nacional de Palestina]] com a representativa de l'estat palestí.]]
[[Fitxer:Palestine-recognition-map.png|thumb|250x250px|Països que han reconegut formalment l'Estat de Palestina fins a 2013.]]
[[Fitxer:Palestine-recognition-map.png|thumb|250x250px|Països que han reconegut formalment l'Estat de Palestina fins a 2013.]]
La '''Declaració d'independència de Palestina''' va ser redactada pel poeta palestí [[Mahmud Darwix]] i proclamada per [[Iàssir Arafat]], líder de l'[[Organització per a l'Alliberament de Palestina]] (OLP) el [[15 de novembre]] de [[1988]] a [[Alger]].<ref name="legacy">Legacy.com «[http://www.legacy.com/ns/obituary.aspx?n=mahmoud-darwish&pid=115244435 Mahmoud Darwish Obituary]» Consultado el 24 de octubre de 2012</ref> Havia estat prèviament aprovada pel [[Consejo Nacional Palestino|Consell Nacional Palestí]], l'òrgan legislatiu de l'OLP, amb 253 vots a favor, 46 en contra i 10 abstencions.<ref>Universidad Complutense de Madrid «[http://www.ucm.es/info/multidoc/prof/fvalle/ORIENTE.htm Documentos.]</ref> Va ser llegida a la sessió de clausura del 19è Consell Nacional Palestí davant una ovació dels assistents. En acabar la lectura de la declaració, Arafat, com a president de l'OLP, va assumir el càrrec de "President de Palestina".<ref>Silverburg, p. 198. </ref>
La '''Declaració d'independència de Palestina''' va ser redactada pel poeta palestí [[Mahmud Darwix]] i proclamada per [[Iàssir Arafat]], líder de l'[[Organització per a l'Alliberament de Palestina]] (OLP) el [[15 de novembre]] de [[1988]] a [[Alger]].<ref name="legacy">Legacy.com «[http://www.legacy.com/ns/obituary.aspx?n=mahmoud-darwish&pid=115244435 Mahmoud Darwish Obituary]» Consultado el 24 de octubre de 2012</ref> Havia estat prèviament aprovada pel [[Consell Nacional Palestí]], l'òrgan legislatiu de l'OLP, amb 253 vots a favor, 46 en contra i 10 abstencions.<ref>Universidad Complutense de Madrid «[http://www.ucm.es/info/multidoc/prof/fvalle/ORIENTE.htm Documentos.]</ref> Va ser llegida a la sessió de clausura del 19è Consell Nacional Palestí davant una ovació dels assistents. En acabar la lectura de la declaració, Arafat, com a president de l'OLP, va assumir el càrrec de "President de Palestina".<ref>Silverburg, p. 198. </ref>


Malgrat la proclamació unilateral de l'[[Estat de Palestina]], al moment de la declaració l'OLP no exercia control sobre cap territori, i va designar [[Jerusalem]] com la capital de Palestina, que es trobava sota control d'Israel i era la capital declarada d'aquest estat.<ref>Bercovitch, Jacob; Zartman, I William; Kremenyuk, Victor. </ref><ref group="n.">La Llei Bàsica Palestina, aprovada pel CLP el maig de 2002, declara de forma inequívoca que "Jerusalem és la capital de Palestina" (font:[http://www.palestinianbasiclaw.org/basic-law/2002-basic-law Palestinian Basic Law]). </ref> Per això, aquesta declaració d'independència va ser interpretada com un gest simbòlic.<ref name="legacy">Legacy.com «[http://www.legacy.com/ns/obituary.aspx?n=mahmoud-darwish&pid=115244435 Mahmoud Darwish Obituary]» Consultado el 24 de octubre de 2012</ref>
Malgrat la proclamació unilateral de l'[[Estat de Palestina]], al moment de la declaració l'OLP no exercia control sobre cap territori, i va designar [[Jerusalem]] com la capital de Palestina, que es trobava sota control d'Israel i era la capital declarada d'aquest estat.<ref>Bercovitch, Jacob; Zartman, I William; Kremenyuk, Victor. </ref><ref group="n.">La Llei Bàsica Palestina, aprovada pel CLP el maig de 2002, declara de forma inequívoca que "Jerusalem és la capital de Palestina" (font:[http://www.palestinianbasiclaw.org/basic-law/2002-basic-law Palestinian Basic Law]). </ref> Per això, aquesta declaració d'independència va ser interpretada com un gest simbòlic.<ref name="legacy">Legacy.com «[http://www.legacy.com/ns/obituary.aspx?n=mahmoud-darwish&pid=115244435 Mahmoud Darwish Obituary]» Consultado el 24 de octubre de 2012</ref>
Línia 7: Línia 7:
El 28 d'octubre de 1974, la cimera de la [[Lliga Àrab]] celebrada a [[Rabat]] va designar a l'OLP com "l'únic representant legítim del [[poble palestí|poble palestí]], i va reiterar el seu dret a establir un Estat independent d'urgència".<ref>Madiha Rashid al Madfai, Jordan, the United States and the Middle East Peace Process, 1974-1991, Cambridge Middle East Library, Cambridge University Press (1993). </ref>
El 28 d'octubre de 1974, la cimera de la [[Lliga Àrab]] celebrada a [[Rabat]] va designar a l'OLP com "l'únic representant legítim del [[poble palestí|poble palestí]], i va reiterar el seu dret a establir un Estat independent d'urgència".<ref>Madiha Rashid al Madfai, Jordan, the United States and the Middle East Peace Process, 1974-1991, Cambridge Middle East Library, Cambridge University Press (1993). </ref>


Reconegut per 94 països després de la seva proclamació, l'Estat palestí manca d'independència [[de facto]], i la seva extensió geogràfica s'identifica generalment amb els [[Territoris Palestins]]<.ref name="recogn">Palestinian National Authority «[http://web.archive.org/web/20060404211437/http://www.pna.gov.ps/Government/gov/recognition_of_the_State_of_Palestine.asp International Recognition of the State of Palestine]» Consultado el 24 de octubre de 2012</ref> El gener de [[2012]], 130 països membres de l'ONU havien reconegut formalment l'Estat de Palestina.<ref name="russia">RT «[http://actualidad.rt.com/actualidad/view/38081-Tailandia-reconoce-independencia-de-Palestina Tailandia reconoce la independencia de Palestina]» Consultado el 24 de octubre de 2012</ref>
Reconegut per 94 països després de la seva proclamació, l'Estat palestí manca d'independència [[de facto]], i la seva extensió geogràfica s'identifica generalment amb els [[Territoris Palestins]]<ref name="recogn">Palestinian National Authority «[http://web.archive.org/web/20060404211437/http://www.pna.gov.ps/Government/gov/recognition_of_the_State_of_Palestine.asp International Recognition of the State of Palestine]» Consultado el 24 de octubre de 2012</ref> El gener de [[2012]], 130 països membres de l'ONU havien reconegut formalment l'Estat de Palestina.<ref name="russia">RT «[http://actualidad.rt.com/actualidad/view/38081-Tailandia-reconoce-independencia-de-Palestina Tailandia reconoce la independencia de Palestina]» Consultado el 24 de octubre de 2012</ref>


== Notes ==
== Notes ==

Revisió del 12:51, 11 feb 2017

Bandera de Palestina, adoptada pel Consell Nacional de Palestina com a representativa de l'estat palestí.
Països que han reconegut formalment l'Estat de Palestina fins a 2013.

La Declaració d'independència de Palestina va ser redactada pel poeta palestí Mahmud Darwix i proclamada per Iàssir Arafat, líder de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OLP) el 15 de novembre de 1988 a Alger.[1] Havia estat prèviament aprovada pel Consell Nacional Palestí, l'òrgan legislatiu de l'OLP, amb 253 vots a favor, 46 en contra i 10 abstencions.[2] Va ser llegida a la sessió de clausura del 19è Consell Nacional Palestí davant una ovació dels assistents. En acabar la lectura de la declaració, Arafat, com a president de l'OLP, va assumir el càrrec de "President de Palestina".[3]

Malgrat la proclamació unilateral de l'Estat de Palestina, al moment de la declaració l'OLP no exercia control sobre cap territori, i va designar Jerusalem com la capital de Palestina, que es trobava sota control d'Israel i era la capital declarada d'aquest estat.[4][n. 1] Per això, aquesta declaració d'independència va ser interpretada com un gest simbòlic.[1]

El 28 d'octubre de 1974, la cimera de la Lliga Àrab celebrada a Rabat va designar a l'OLP com "l'únic representant legítim del poble palestí, i va reiterar el seu dret a establir un Estat independent d'urgència".[5]

Reconegut per 94 països després de la seva proclamació, l'Estat palestí manca d'independència de facto, i la seva extensió geogràfica s'identifica generalment amb els Territoris Palestins[6] El gener de 2012, 130 països membres de l'ONU havien reconegut formalment l'Estat de Palestina.[7]

Notes

  1. ↑ La Llei Bàsica Palestina, aprovada pel CLP el maig de 2002, declara de forma inequívoca que "Jerusalem és la capital de Palestina" (font:Palestinian Basic Law).

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Legacy.com «Mahmoud Darwish Obituary» Consultado el 24 de octubre de 2012
  2. ↑ Universidad Complutense de Madrid «Documentos.
  3. ↑ Silverburg, p. 198.
  4. ↑ Bercovitch, Jacob; Zartman, I William; Kremenyuk, Victor.
  5. ↑ Madiha Rashid al Madfai, Jordan, the United States and the Middle East Peace Process, 1974-1991, Cambridge Middle East Library, Cambridge University Press (1993).
  6. ↑ Palestinian National Authority «International Recognition of the State of Palestine» Consultado el 24 de octubre de 2012
  7. ↑ RT «Tailandia reconoce la independencia de Palestina» Consultado el 24 de octubre de 2012
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Declaració_d%27independència_de_Palestina&oldid=18124902»