Muga: diferència entre les revisions

Muga
	Canyer a la resclosa de la Muga a Pont de Molins
Tipus	Curs d'aigua
Inici
Cota inicial	1.214 m
Entitat territorial administrativa	Comarques gironines (Catalunya)
Final
Localització	mar Mediterrània
Afluent	Llobregat d'Empordà, Arnera, Manol
Dades i xifres
Mida	58 cm ()
Superfície de conca hidrogràfica	961 km²
Mesures i indicadors
Cabal	a Castelló d'Empúries; 3,34

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 15:51, 11 feb 2017

La Muga és un riu pirinenc d'orientació oest-est (ponent-llevant) que desemboca a la Mediterrània. És possible que el seu nom provingui de Sambuca o Sambroca.^[1] Muga també pot provenir del mot basc, o iber, significant frontera o límit.^[1] En són afluents principals l'Àlguema, l'Anyet, l'Arnera, el Llobregat d'Empordà, el Manol, l'Orlina i el Ricardell. Travessa les poblacions d'Albanyà, Sant Llorenç de la Muga, Boadella d'Empordà, Les Escaules, Pont de Molins, Cabanes, Vilanova de la Muga, Castelló d'Empúries i Empuriabrava.

Neix sota el Pla de la Muga (1186 m d'altitud), a migjorn de la muntanya de Montnegre (1425 m), al límit entre el Vallespir i l'Alt Empordà, i des de l'Hostal de la Muga (a banda i banda de riu) constitueix durant uns 5,5 km el límit fronterer francoespanyol. Rep principalment les aigües de la zona axial dels Pirineus (roc de Frausa, serra de les Salines, serra de l'Albera), travessa per profundes valls els sediments subpirinencs, bastant tectonitzats, i surt per Pont de Molins a l'ampla plana de l'Alt Empordà. Prop de Darnius, en un engorjat epigènic, ha estat embassat (pantà de Boadella). Prop de Peralada rep el Llobregat d'Empordà, més cabalós que ell mateix, i després de Vilanova de la Muga, el Manol. Desemboca al golf de Roses, al terme municipal de Castelló d'Empúries, entre els aiguamolls de l'Empordà i Empuriabrava, després de 58 km de curs. Els aterraments n'han destruït l'antic estuari i el grau medieval, dit el grau de la Muga, al nord de l'actual desembocadura de la Mugueta, antic braç del riu. El seu cabal mig a la desembocadura és de 3,34 m³/s.^[2]

A l'octubre del 1940 va provocar una terrible inundació a la plana empordanesa.

Les ribes estan plenes de la vegetació de ribera: verns, pollancres. Pel que fa a la diversitat zoològica és poblat per típiques espècies de riu català, barbs i truites, crancs de riu (actualment dominat pel cranc de riu americà, l'autòcton ha gairebé desaparegut), anguiles, serps d'aigua, salamandres, gripaus, granotes... A la desembocadura hi ha llisses i llobarros.

El poeta empordanès Carles Fages de Climent va fer servir el pseudònim lo Gayter de la Muga per disfressar els seus epigrames, sovint satírics sobre personatges coneguts de la comarca.

↑ ^1,0 ^1,1 Negre Pastell, Pelai «Los nombres primitivos de los ríos Muga, Fluviá y Ter : contribución al estudio de la geografia antigua de Cataluña». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins [Girona], núm. 1, 1946, pàg. 177-208 [Consulta: 10 agost 2013].
↑ Plan de gestión de la anguila europea (en castellà). Agència Catalana de l'Aigua, p. 80.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muga

@@ Línia 11: / Línia 11: @@
 |desemboca              = [[Castelló d'Empúries]]
 |territoris             = [[Alt Empordà]]
+|draw_mapa =  {{map_draw|stroke=#0000FF|42.2348,3.1244 ;42.2371,3.1242 ;42.2444,3.1059 ;42.2508,3.0985 ;42.2551,3.0860 ;42.2526,3.0752 ;42.2607,3.0603 ;42.2710,3.0495 ;42.2920,3.0230 ;42.2953,3.0194 ;42.2914,2.9958 ;42.2957,2.9948 ;42.3028,2.9708 ;42.3033,2.9425 ;42.3137,2.9402 ;42.3195,2.9081 ;42.3167,2.9040 ;42.3236,2.8707 ;42.3285,2.8700 ;42.3284,2.8575 ;42.3326,2.8614 ;42.3369,2.8460 ;42.3435,2.8429 ;42.3405,2.8337 ;42.3479,2.8272 ;42.3406,2.8157 ;42.3343,2.8006 ;42.3373,2.7930 ;42.3196,2.7907 ;42.3200,2.7819 ;42.3093,2.7633 ;42.3047,2.7319 ;42.3089,2.7047 ;42.3268,2.7058 ;42.3297,2.6981 ;42.3377,2.6929 ;42.3361,2.6748 ;42.3409,2.6642 ;42.3446,2.6443 ;42.3459,2.6204 ;42.3493,2.6010 ;42.3532,2.5762 ;42.3565,2.5665}}
 }}
 La '''Muga''' és un [[riu]] pirinenc d'orientació oest-est (ponent-llevant) que desemboca a la [[Mediterrània]]. És possible que el seu nom provingui de ''Sambuca'' o ''Sambroca''.<ref name="IEG">{{ref-publicació