Roger Alier i Aixalà: diferència entre les revisions
m Afegida Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Bones Lletres usant HotCat |
|||
Línia 130: | Línia 130: | ||
[[Categoria:Alumnes de la UB]] |
[[Categoria:Alumnes de la UB]] |
||
[[Categoria:Crítics musicals catalans]] |
[[Categoria:Crítics musicals catalans]] |
||
[[Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Bones Lletres]] |
Revisió del 19:38, 12 feb 2017
Roger Alier en una xerrada a Sant Cugat el 2011 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 de juliol de 1941 Los Teques, Miranda, Veneçuela |
Mort | 29 juny 2023 (81 anys) Barcelona |
Dades personals | |
Nacionalitat | Catalunya |
Formació | Universitat de Barcelona Conservatori Superior de Música del Liceu |
Activitat | |
Camp de treball | Història, crítica musical i òpera |
Ocupació | Historiador i crític musical |
Ocupador | Universitat de Barcelona |
Membre de | |
Família | |
Pare | Joaquim Alier i Gómez |
Roger Alier i Aixalà (Los Teques, Miranda, Veneçuela, 28 de juliol de 1941)[1] és un historiador i crític musical català.
Biografia
Fill del psiquiatre Joaquim Alier i Gómez,[2] nasqué el 1941 a la població veneçolana de Los Teques, on s'havia exiliat la seva família.[3] Posteriorment, es traslladà amb els seus pares als Estats Units, Austràlia, Nova Guinea i l'illa de Java i el 1951, a Barcelona, on faria el batxillerat. Després va començar la carrera de Medicina i, d'amagat de la família, la de Filosofia i Lletres. Els estudis els pagava fent classes d'anglès en una escola del Poble Nou, on hi va estar durant vint anys, i en una agència de viatges on feia hores a les tardes.[4] Féu també estudis de piano -instrument que ja havia après a casa amb la seva mare- al Conservatori de Barcelona.
Més tard estudià la carrera d'Història Moderna (1970).[1] Investigà la figura de l'il·lustrat i fabricant setcentista Joan Pau Canals i Martí, baró de la Vallroja. Obtingué el premi extraordinari de doctorat amb la tesi Els orígens de l'òpera a Barcelona (1979),[5] publicada posteriorment per l'Institut d'Estudis Catalans. Estudià també aspectes de la música modernista, com La Societat Coral Catalunya Nova (1972), i publicà amb Montserrat Albet una Bibliografia crítica de la "festa" o "Misteri d'Elig" (1975).[5]
En el període 1971 – 1977 fou el responsable de la secció de música universal i catalana de la Gran Enciclopèdia Catalana,[6] on col·laborà amb Max Cahner.[7] Ha estat crític de la revista Serra d'Or, del diari Avui, i des del 1987 és crític d'òpera de La Vanguardia i posteriorment de El País. Des de 1979 és professor de la Universitat de Barcelona d'Història de la Música,[5] on el 1987 guanyà la plaça de professor titular.
Dirigí (1980 – 1988) la secció de música de l'editora DAIMON, on va publicar biografies de Bach, A. Scarlatti, etc. i una col·lecció de traduccions de llibrets d'òpera amb títols de Mozart, Cimarosa, Rossini, Bellini, Donizetti, Verdi, Puccini entre d'altres. L'any 1991 fou el fundador de la revista Òpera Actual,[5] molt arrelada en el món hispànic, la qual va dirigir fins a l'any 2000[5] i on continua com a president-fundador. També col·labora a la revista Opera, de Londres.
Ha publicat diversos llibres sobre el Gran Teatre del Liceu, una biografia detallada de Luciano Pavarotti (2005) i un ampli Diccionario de la ópera (2007), en dos volums. Ha fet l'edició i l'estudi preliminar (2008) del poema satíric en català Gran Teatre del Liceu de c. 1850, manuscrit de la Biblioteca de Catalunya. També ha traduït òperes al català, i n'ha promogut la representació al Teatre Principal de Barcelona (1998-1999), i al Teatre d'òpera de la Casa dels Músics (1999-2000).
Amb Marcel Gorgori va protagonitzar un programa televisiu d'òpera al Canal 33 i posteriorment un programa de ràdio dedicat a les grans veus a Catalunya Música. Actualment, cada dimecres a les 23 h, també amb Marcel Gorgori i a Catalunya Música, presenta els millors moments de la història del gènere al programa Històries d'òpera.[8]
És acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, membre del Consell Assessor del Conservatori del Liceu, president honorari de la Federació d'Associacions d'Amics de l'Òpera de Catalunya, i professor a l'Escola d'Òpera de Sabadell.
Bibliografia
Llibres
- Bibliografia crítica de la "festa" o "Misteri d'Elig" (1975), amb Montserrat Albet[5]
- L'òpera a Catalunya (1979)[5]
- Historia del Gran Teatro del Liceo (1982 – 1983) editat per La Vanguardia.
- L'òpera a Barcelona. Orígens (...) segle XVIII (1990)
- El Gran Teatro del Liceo. Historia artística (1991) amb Francesc X. Mata.[5] Ed. Empúries.
- Història de l'òpera italiana (1992) amb Marc Heilbron i Fernando Sans Rivière. Ed. Empúries.
- Diccionario de la ópera (3 vols. amb Albert Estany, 1997 editora Robin Book).
- El Gran Teatre del Liceu (2000) publicat per Carroggio.
- Historia de la ópera (2000, Robin Book).
- La discoteca ideal de la ópera (2001) amb Marc Heilbron i Fernando Sans Rivière
- Cinc cèntims d'òpera (2002), amb Marcel Gorgori.
- Sotto voce (2003)
- Paraula d'òpera (2003), amb Marcel Gorgori.
- Qué es esto de la ópera (2004, Robin Book).
- Diccionario de la ópera (2007, Robin Book).
- El Trobador. Retrat de Josep Carreras (2007, Edicions DAU).
- Zarzuela. La (tela): La historia, los compositores, los intérpretes y los hitos del género lírico español (2011, Robin Book).
Articles
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Alier, Roger. Montserrat Caballé. Barcelona: L'Arca, 2008, p. 257. ISBN 978-84-936014-7-8.
- ↑ Barba, Carles «El factor humano» (en castellà). Culturas. La Vanguardia, 07-12-2005, p. 12.
- ↑ «Joaquim Alier i Gómez». Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. [Consulta: 19 novembre 2013].
- ↑ «L'escriptor Josep Maria Espinàs entrevistava Roger Alier el 2 de juny del 1994.».
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 «Roger Alier i Aixalà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Alier Aixalà, Roger. Historia de la ópera (en castellà). Robinbook, 2002, p. 385. ISBN 978-84-95601-66-7.
- ↑ Bonada, Lluís «Francesc Fontbona: "Treballar amb Max Cahner va ser una cosa irrepetible”». El Temps, octubre 2013.
- ↑ Pros-Roca, Roser. «Roger Alier: “A l’òpera cal anar-hi sense prejudicis”». Núvol.com, 16-07-2012.
Enllaços externs
- Entrevista a Roger Alier, Personal i intransferible (TV3)
- Històries de l'òpera: grans veus, amb Roger Alier
- Històries de l'òpera: grans moments, amb Roger Alier
- Històries de l'òpera: al Liceu, amb Roger Alier
- Històries de l'òpera: al Liceu: Bicentenari Verdi i Wagner, amb Roger Alier
- Històries de l'òpera: 150 anys de Richard Strauss, amb Roger Alier
- Històries de l'òpera: el verisme, amb Roger Alier
- Històries de l'òpera: les veus de l'òpera
Precedit per: Francesc Marsà Gómez |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla IV electe |
Succeït per: Borja de Riquer i Permanyer |