Diferència entre revisions de la pàgina «Imperi Romà»

Salta a la navegació Salta a la cerca
2 octets eliminats ,  fa 4 anys
m
m (Revertides les edicions de 90.71.53.151. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
=== Neró ===
{{AP|Neró}}
[[Neró]] va assumir el tron després de la mort del seu padrastre, [[Claudi]], gràcies a les conjures de la seva mare, Agripina la Menor, esposa del difunt emperador, en reemplaçament de l'hereu reial, [[Claudi Tiberi Germànic Britànic|Britànic]], que, per ser fill de [[Claudi]], tenia millor dret que Neró, que era fill d'[[Aenobarb]]. Després d'assumir el tron, el 13 d'octubre, va ser realment la seva mare qui va prendre el poder, mentre que Neró prenia les decisions nominalment. Els 5 primers anys del seu govern van ser moderats, degut en gran part a la influència que en ell exercien el filòsof i el seu tutor personal, [[Sèneca]], i el prefecte de la guàrdia pretoriana, [[Sixt Afrani BurrusBurre]]. Entre les seves mesures va estar intentar frenar la corrupció que s'havia instal·lat al Senat. No obstant això, aviat va voler prendre les regnes del poder amb les seves pròpies mesures, i va anar arrabassant a la seva mare la influència. Agripina, enutjada, va intentar conspirar contra Neró, intentant, ara, enderrocar el seu fill i suplantar-lo per [[Claudi Tiberi Germànic Britànic|Britànic]]. No obstant això, Neró, avançant-se a la seva mare, va manar enverinar en un banquet a [[Claudi Tiberi Germànic Britànic|Britànic]], acabant amb l'únic successor possible, quan aquest va haver complert 14 anys, el 12 de febrer de 55. Va ser en aquest llavors, quan Neró va expulsar Agripina del Palatí, la residència imperial. Durant aquest temps, avorrit del seu matrimoni amb Clàudia OctaviaOctàvia, filla de [[Claudi]], va iniciar un famós romanç amb una de les seves llibertes, Clàudia Actea. Després de l'expulsió de la seva mare, la seva autonomia va augmentar i va començar a imposar la seva voluntat, reduint el paper de BurrusBurre i Sèneca a moderadors. El 58, va iniciar un romanç amb Popea Sabina, esposa del general Marc Salvi Otó. En el 59, volent lliurar-se de la seva mare, la va manar assassinar, aconseguint-ho al tercer intent. Amb això, va començar a baixar la seva popularitat. El 62, mor Burrus i Sèneca és acusat de corrupció, de manera que es retira de la vida pública. Després d'això, el mateix any, es divorcia i bandeja a Octàvia i es casa amb Popea. Tria a Gai Ofoni Tigel·lí com a prefecte del Pretori, sent un hàbil sequaç i malèfic encoratjador dels plans malvats de Neró. El 64, es va produir el famós incendi de [[Roma]], que destruiria per complet la ciutat. Molts testimonis asseguren que van veure pretorians calant foc en diferents punts de la ciutat, i la creença que Neró va cantar un poema veient l'incendi de Roma, emulant el de [[Troia]], confirma la creences que Neró va ser l'incendiari. Aquest, per alliberar-se, va culpar als cristians, que ja eren una comunitat nombrosa a Roma, i va iniciar una ferotge persecució contra ells. Les sospites van ser confirmades quan va començar una sèrie de remodelacions al Palatí, amb un cost de més de 100 milions de sestercis, després de l'incendi. El 65 fou descoberta una conjura del senador Caius Calpurni Pisó per enderrocar-lo, pel seu excés de poder i per la seva tirania. Després de ser executats molts patricis, [[Sèneca]] es va suïcidar després d'admetre que havia escoltat de la conspiració. En aquesta època, mor Popea, assassinada accidentalment per Neró després de donar-li una puntada al ventre, ella embarassada. El penediment de Neró es veu en la seva recerca infructuosa d'un amant que la reemplacés, arribant a cercar homosexuals i transvestits. Neró es torna famós per la seva creença que era un excel·lent cantant, poeta i actor, quan la seva habilitat era terrible. Els seus humiliants actes a [[Roma]] i altres parts de l'imperi, va indignar a l'aristocràcia romana, arribant fins i tot a actuar nu d'[[Hèrcules (mitologia)|Hèrcules]] a [[Grècia]], i molts altres papers. Un any abans, el 66, havia esclatat a la [[Judea]] una poderosa revolta aixafada oportunament pel general Titus Flavi Vespasià. El 60, la reina bàrbara [[Boudica]] s'havia revoltat contra l'imperi, i fou sufocada la revolta. Entre el 67 i el 68, el governador de la Galia Lugdunensis, Caius juliol Vindex, va revoltar a les seves tropes contra [[Neró]]. Luci Vergini Rufus, governador de la Germània Superior, el va derrotar, havent de suïcidar-se. El juny del 68, el governador de la Hispània Tarraconense, Servi Sulpici [[Galba]], es va revoltar i el Senat el va declarar emperador, declarant al mateix temps a [[Neró]] enemic de [[Roma]]. [[Neró]] va fugir i es va suïcidar el 9 de juny del 68.
 
=== Galba ===
5.893

modificacions

Menú de navegació