Renina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
m Forma correcta de l'expressió |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Polisèmia|Rennina}} |
{{Polisèmia|Rennina}} |
||
[[Fitxer:Renin 2REN.png|thumb|Estructura de la renina humana]] |
[[Fitxer:Renin 2REN.png|thumb|Estructura de la renina humana]] |
||
La '''renina''' ([[nombre EC|EC]] 3.4.23.15), també anomenada '''angiotensinogenasa''', és una [[proteïna]] ([[enzim]]) segregada per les cèl·lules iuxtaglomerulars del [[ronyó]] (d'on prové el seu nom). Acostuma a secretar-se en casos d'[[hipotensió]] arterial i de baixa [[volèmia]]. La renina també |
La '''renina''' ([[nombre EC|EC]] 3.4.23.15), també anomenada '''angiotensinogenasa''', és una [[proteïna]] ([[enzim]]) segregada per les cèl·lules iuxtaglomerulars del [[ronyó]] (d'on prové el seu nom). Acostuma a secretar-se en casos d'[[hipotensió]] arterial i de baixa [[volèmia]]. La renina també té un paper en la secreció d'[[aldosterona]], una [[hormona]] que ayuda a controlar l'[[Osmoregulació|equilibri hídric]] i de sals del cos. |
||
== Descobriment == |
== Descobriment == |
Revisió del 10:41, 15 feb 2017
La renina (EC 3.4.23.15), també anomenada angiotensinogenasa, és una proteïna (enzim) segregada per les cèl·lules iuxtaglomerulars del ronyó (d'on prové el seu nom). Acostuma a secretar-se en casos d'hipotensió arterial i de baixa volèmia. La renina també té un paper en la secreció d'aldosterona, una hormona que ayuda a controlar l'equilibri hídric i de sals del cos.
Descobriment
La renina va ser descoberta, descrita i anomenada per Robert Tigerstedt, Professor de Fisiologia a l'Insitut Karolinska d'Estocolm, el 1898.
Bioquímica i fisiologia
Estructura
L'estructura primària del precursor de renina consta de 406 aminoàcids. La forma madura de la renina conté 340 aminoàcids i té una massa de 37kDa[1]
Secreció
El pèptid és secretat pel ronyó en resposta a tres estímuls principalment:
- Una disminució en la pressió sanguínia
- La disminució en la fracció filtrada de sodi en el nefró.
- L'activitat del sistema nerviós simpàtic
Referències
- ↑ Imai T, Miyazaki H, Hirose S, et al. «Cloning and sequence analysis of cDNA for human renin precursor». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 80, 24, December 1983, pàg. 7405–9. 10.1073/pnas.80.24.74056324167389959.