Renina: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
m Forma correcta de l'expressió
Línia 1: Línia 1:
{{Polisèmia|Rennina}}
{{Polisèmia|Rennina}}
[[Fitxer:Renin 2REN.png|thumb|Estructura de la renina humana]]
[[Fitxer:Renin 2REN.png|thumb|Estructura de la renina humana]]
La '''renina''' ([[nombre EC|EC]] 3.4.23.15), també anomenada '''angiotensinogenasa''', és una [[proteïna]] ([[enzim]]) segregada per les cèl·lules iuxtaglomerulars del [[ronyó]] (d'on prové el seu nom). Acostuma a secretar-se en casos d'[[hipotensió]] arterial i de baixa [[volèmia]]. La renina també juga un paper en la secreció d'[[aldosterona]], una [[hormona]] que ayuda a controlar l'[[Osmoregulació|equilibri hídric]] i de sals del cos.
La '''renina''' ([[nombre EC|EC]] 3.4.23.15), també anomenada '''angiotensinogenasa''', és una [[proteïna]] ([[enzim]]) segregada per les cèl·lules iuxtaglomerulars del [[ronyó]] (d'on prové el seu nom). Acostuma a secretar-se en casos d'[[hipotensió]] arterial i de baixa [[volèmia]]. La renina també un paper en la secreció d'[[aldosterona]], una [[hormona]] que ayuda a controlar l'[[Osmoregulació|equilibri hídric]] i de sals del cos.


== Descobriment ==
== Descobriment ==

Revisió del 10:41, 15 feb 2017

Per a altres significats, vegeu «Rennina».
Estructura de la renina humana

La renina (EC 3.4.23.15), també anomenada angiotensinogenasa, és una proteïna (enzim) segregada per les cèl·lules iuxtaglomerulars del ronyó (d'on prové el seu nom). Acostuma a secretar-se en casos d'hipotensió arterial i de baixa volèmia. La renina també té un paper en la secreció d'aldosterona, una hormona que ayuda a controlar l'equilibri hídric i de sals del cos.

Descobriment

La renina va ser descoberta, descrita i anomenada per Robert Tigerstedt, Professor de Fisiologia a l'Insitut Karolinska d'Estocolm, el 1898.

Bioquímica i fisiologia

Estructura

L'estructura primària del precursor de renina consta de 406 aminoàcids. La forma madura de la renina conté 340 aminoàcids i té una massa de 37kDa[1]

Secreció

El pèptid és secretat pel ronyó en resposta a tres estímuls principalment:

  1. Una disminució en la pressió sanguínia
  2. La disminució en la fracció filtrada de sodi en el nefró.
  3. L'activitat del sistema nerviós simpàtic

Referències

  1. Imai T, Miyazaki H, Hirose S, et al. «Cloning and sequence analysis of cDNA for human renin precursor». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 80, 24, December 1983, pàg. 7405–9. 10.1073/pnas.80.24.74056324167389959.