Missal Romà

Missal romà (Pau VI) 3a edició 2002.

Missale Romanum és el llibre litúrgic segons el ritu romà que conté totes les cerimònies, oracions, lectures i rúbriques per a la celebració de les oracions per a la celebració de la missa.

Se li diu missal romà perquè és l'oficial de l'església catòlica i consta de tres parts: l'ordinari de missa, amb les oracions de cada dia, el santoral i les misses votives, i misses de difunts. Encara que escrit en llatí, la llengua oficial de l'Església, ha estat aprovat per totes les Conferències Episcopals catòliques una versió en la llengua vernacla.

Història

Orígens del missal romà

Molt abans de l'alta edat mitjana, diversos llibres es van utilitzar per a la celebració de la missa: el sacramental amb el cànon, les oracions i el leccionari. A poc a poc, els manuscrits van incorporar totes aquestes parts en un o més llibres al seu conjunt. En eixos llibres es diu Missale ple, és a dir, l'acomiadament plenari complet.

La codificació de Sant Pius V

Cànon del Missal romà edició de 1962.

La codificació definitiva dels missals es van imposar a partir de 1570, per iniciativa del Concili de Trent. Excepte menudes reformes al llarg dels segles es va utilitzar el mateix missal fins al Concili Vaticà II, fins i tot durant aquest. Des d'aquest Concili i fins a 1969 es van introduir reformes que van impulsar l'adopció de la reforma sota Pau VI. Les reformes que va patir afectaren l'ordinari de la missa: ofertori, fracció i comunió, i també a les lectures especialment a les dels diumenges i festius. La reforma de Pau VI destaca per la recuperació d'algunes característiques de la missa de ritu romà dels primers segles que havien caigut en desús amb posterioritat. Així es va recuperar l'oració dels fidels (testificada des del segle iii i suprimida al V, de la qual només quedava en ús la del Divendres Sant); es va recuperar l'ordre de tres lectures en la missa; s'introdueixen diverses pregàries eucarístiques, entre les quals cal destacar la II, derivada de la qual apareix en la Traditio Apostòlica d'Hipòlit de Roma, i la III, basada en l'anàfora del ritu antioquè. A més de l'aparició de les llengües vernacles, sorgint edicions bilingües.

També es considerava al missal com un llibre de pietat, per a ús dels feligresos. Aquest era de menor grandària i contenia les misses de l'any o solament les dels diumenges i festius.

Actualment, i en virtut del motu proprio Summorum Pontificum, poden usar-se, tant el Missal promulgat per Pius V, i revisat per Joan XXIII (que és característic de la missa amb el ritu extraordinari, o bé, el Missal Romà de Pau VI, conegut menge "Novus Ordo Missae". Mentre que el missal de Pius V només pot usar-se en llatí, el missal de Pau VI pot usar-se tant en llatí com en qualsevol de les llengües vernacles en les quals existeix una traducció aprovada per la Santa Seu.

Missal devocionari del ritu romà de 1889, utilitzat pels fidels per a seguir la Santa Missa.

Estructura del Missal de Pau VI

Un ritu, dos missals per a celebrar

Després de la crítica cap a la reforma del missal de 1969, o missal de Pau VI, que va preparar un grup de teòlegs encapçalats per l'arquebisbe Marcel Lefebvre i que van fer seva en el seu moment els cardenals Bacci i Ottaviani: conegut aquest text com a Breu examen crític del Novus Ordo Missæ o intervenció d'Ottaviani la qual va ser ignorada per Pau VI i ocultada per la cúria romana.

Vegeu també

• Missal de Santa Eulàlia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Missal Romà

• Missale Romanum 1962 (anglès)
• Comparació de les dues maneres de ritu romà (anglès)
• Breu Examen Crític de "Novus Ordo Missæ" (castellà)