Teoria de les col·lisions: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Reordenació
Enllaços
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Molecular-collisions-es.jpg|vinheta|400x400px]]
[[Fitxer:Molecular-collisions-es.jpg|vinheta|400x400px]]
La '''teoria de les col·lisions''' és una explicació quantitativa de les velocitats de les reaccions químiques elementals en fase gasosa que suposa que una reacció química entre dues molècules es produeix quan xoquen amb la suficient energia cinètica i orientació adequada per a produir la ruptura d'enllaços.
La '''teoria de les col·lisions''' és una teoria que explica de manera quantitativa la velocitats de les reaccions químiques elementals en fase gasosa. Es fonamenta en el supòsit que una reacció química es produeix en xocar dues molècules amb la suficient energia cinètica i orientació adequada que permetin la ruptura d'enllaços entre els àtoms.


Fou proposada de forma independent pel químic alemany [[Max Trautz]] (1880-1960) el 1916<ref>Trautz, Max. ''Das Gesetz der Reaktionsgeschwindigkeit und der Gleichgewichte in Gasen. Bestätigung der Additivität von Cv-3/2R. Neue Bestimmung der Integrationskonstanten und der Moleküldurchmesser'', Zeitschrift für anorganische und allgemeine Chemie, Volume 96, Issue 1, Pages 1 - 28, 1916, [http://www3.interscience.wiley.com/cgi-bin/abstract/109795783/ABSTRACT]</ref> i de forma més clara i explícita pel químic britànic [[William Lewis|William C. McCullagh Lewis]] (1885-1956) el 1918.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Lewis|nom = W.C.McC.|article = Studies in catalysis. Part IX. The calculation in absolute measure of velocity constants and equilibrium constants in gaseous systems|publicació = J. Chem. Soc., Trans.|url = http://pubs.rsc.org/en/content/articlelanding/1918/ct/ct9181300471#!divAbstract|volum = 113|data = 1918|pàgines = 471-492|doi = 10.1039/CT9181300471}}</ref>
Fou proposada de forma independent pel químic alemany [[Max Trautz]] (1880-1960) el 1916<ref>Trautz, Max. ''Das Gesetz der Reaktionsgeschwindigkeit und der Gleichgewichte in Gasen. Bestätigung der Additivität von Cv-3/2R. Neue Bestimmung der Integrationskonstanten und der Moleküldurchmesser'', Zeitschrift für anorganische und allgemeine Chemie, Volume 96, Issue 1, Pages 1 - 28, 1916, [http://www3.interscience.wiley.com/cgi-bin/abstract/109795783/ABSTRACT]</ref> i de forma més clara i explícita pel químic britànic [[William Lewis|William C. McCullagh Lewis]] (1885-1956) el 1918.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Lewis|nom = W.C.McC.|article = Studies in catalysis. Part IX. The calculation in absolute measure of velocity constants and equilibrium constants in gaseous systems|publicació = J. Chem. Soc., Trans.|url = http://pubs.rsc.org/en/content/articlelanding/1918/ct/ct9181300471#!divAbstract|volum = 113|data = 1918|pàgines = 471-492|doi = 10.1039/CT9181300471}}</ref>
Línia 9: Línia 9:
# La col·lisió serà reactiva quan tengui lloc amb una energia superior a un valor mínim.
# La col·lisió serà reactiva quan tengui lloc amb una energia superior a un valor mínim.
# La distribució de les molècules, en funció de l'energia, compleix amb l'[[estadística de Maxwell-Boltzmann]].<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Izquierdo Sañudo|nom=M.C.|coautors=Peral Fernández, F. ''et al.''|títol=Evolución Histórica de los Principios de la Química|url=https://books.google.es/books?id=ITlPAgAAQBAJ&pg=PT394&dq=teoria+de+las+colisiones+lewis&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjK_NPUkKLSAhXGD8AKHYn8DssQ6AEIJDAB#v=onepage&q=teoria%20de%20las%20colisiones%20lewis&f=false|edició=|llengua=castellà|data=2013|editorial=UNED|lloc=|pàgines=|isbn=9788436268188}}</ref>
# La distribució de les molècules, en funció de l'energia, compleix amb l'[[estadística de Maxwell-Boltzmann]].<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Izquierdo Sañudo|nom=M.C.|coautors=Peral Fernández, F. ''et al.''|títol=Evolución Histórica de los Principios de la Química|url=https://books.google.es/books?id=ITlPAgAAQBAJ&pg=PT394&dq=teoria+de+las+colisiones+lewis&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjK_NPUkKLSAhXGD8AKHYn8DssQ6AEIJDAB#v=onepage&q=teoria%20de%20las%20colisiones%20lewis&f=false|edició=|llengua=castellà|data=2013|editorial=UNED|lloc=|pàgines=|isbn=9788436268188}}</ref>
Es fonamenta en la [[teoria cinètica molecular]] dels gasos i considera que l'energia necessària per a l'activació de les molècules fins a un possible estat de transició, procedeix de la pròpia energia molecular, especialment de l'[[energia cinètica]] de translació de les molècules, i es transforma en energia d'activació com a conseqüència del xoc amb una altra molècula, la qual també aporta la seva energia cinètica de translació.<ref name=":0" />
Es fonamenta en la [[teoria cinètica molecular]] dels gasos i considera que l'energia necessària per a l'activació de les molècules fins a un possible [[estat de transició]], procedeix de la pròpia energia molecular, especialment de l'[[energia cinètica]] de translació de les molècules, i es transforma en [[energia d'activació]] com a conseqüència del xoc amb una altra molècula, la qual també aporta la seva energia cinètica de translació.<ref name=":0" />


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 16:05, 22 feb 2017

La teoria de les col·lisions és una teoria que explica de manera quantitativa la velocitats de les reaccions químiques elementals en fase gasosa. Es fonamenta en el supòsit que una reacció química es produeix en xocar dues molècules amb la suficient energia cinètica i orientació adequada que permetin la ruptura d'enllaços entre els àtoms.

Fou proposada de forma independent pel químic alemany Max Trautz (1880-1960) el 1916[1] i de forma més clara i explícita pel químic britànic William C. McCullagh Lewis (1885-1956) el 1918.[2]

Les hipòtesis en les qual es fonamenta aquesta teoria són:

  1. Una reacció química és el resultat del xoc físic, o col·lisió, de dues molècules.
  2. La velocitat de la reacció és proporcional al nombre de col·lisions que es produeixen per unitat de temps i de volum.
  3. La col·lisió serà reactiva quan tengui lloc amb una energia superior a un valor mínim.
  4. La distribució de les molècules, en funció de l'energia, compleix amb l'estadística de Maxwell-Boltzmann.[3]

Es fonamenta en la teoria cinètica molecular dels gasos i considera que l'energia necessària per a l'activació de les molècules fins a un possible estat de transició, procedeix de la pròpia energia molecular, especialment de l'energia cinètica de translació de les molècules, i es transforma en energia d'activació com a conseqüència del xoc amb una altra molècula, la qual també aporta la seva energia cinètica de translació.[3]

Referències

  1. ↑ Trautz, Max. Das Gesetz der Reaktionsgeschwindigkeit und der Gleichgewichte in Gasen. Bestätigung der Additivität von Cv-3/2R. Neue Bestimmung der Integrationskonstanten und der Moleküldurchmesser, Zeitschrift für anorganische und allgemeine Chemie, Volume 96, Issue 1, Pages 1 - 28, 1916, [1]
  2. ↑ Lewis, W.C.McC. «Studies in catalysis. Part IX. The calculation in absolute measure of velocity constants and equilibrium constants in gaseous systems». J. Chem. Soc., Trans., 113, 1918, pàg. 471-492. DOI: 10.1039/CT9181300471.
  3. ↑ 3,0 3,1 Izquierdo Sañudo, M.C.; Peral Fernández, F. et al.. Evolución Histórica de los Principios de la Química (en castellà). UNED, 2013. ISBN 9788436268188. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Teoria_de_les_col·lisions&oldid=18165712»