Pierre Vilar: diferència entre les revisions
→Biografia: orthographe |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
==Biografia== |
==Biografia== |
||
Va néixer el [[3 de maig]] de [[1906]] a [[Frontinhan]], ciutat situada al [[Llenguadoc]]. Va estudiar [[Història]] a [[La Sorbona]], de la qual en fou catedràtic el [[1965]]. Membre de l'''École |
Va néixer el [[3 de maig]] de [[1906]] a [[Frontinhan]], ciutat situada al [[Llenguadoc]]. Va estudiar [[Història]] a [[La Sorbona]], de la qual en fou catedràtic el [[1965]]. Membre de l'''École des Hautes Études'' de [[París]], ha estat nomenat, entre d'altres, [[doctor honoris causa]] per les [[universitat de Barcelona|universitats de Barcelona]] i [[Universitat de València|València]]. |
||
El [[1987]] fou guardonat pel [[Congrés de Cultura Catalana]] i l'any [[2000]] li fou concedida la [[Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya]]<ref>DECRET 112/2000, de 6 de març de 2000, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.</ref>. Fou membre corresponent estranger de l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]] (1958) i de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (1961). Vilar morí el [[7 d'agost]] de [[2003]] a [[Donapaleu]], població situada a la [[Baixa Navarra]]. |
El [[1987]] fou guardonat pel [[Congrés de Cultura Catalana]] i l'any [[2000]] li fou concedida la [[Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya]]<ref>DECRET 112/2000, de 6 de març de 2000, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.</ref>. Fou membre corresponent estranger de l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]] (1958) i de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (1961). Vilar morí el [[7 d'agost]] de [[2003]] a [[Donapaleu]], població situada a la [[Baixa Navarra]]. |
||
Revisió del 20:13, 28 feb 2017
Pierre Vilar, també conegut com a Pèire Vilar[a], (Frontinhan, Llenguadoc 3 de maig de 1906 - Donapaleu, Baixa Navarra 7 d'agost de 2003) fou un historiador i professor universitari occità. És considerat una de les màximes autoritats en l'estudi de la Història de Catalunya, tant del període de l'Antic Règim com de l'Edat Contemporània.
Biografia
Va néixer el 3 de maig de 1906 a Frontinhan, ciutat situada al Llenguadoc. Va estudiar Història a La Sorbona, de la qual en fou catedràtic el 1965. Membre de l'École des Hautes Études de París, ha estat nomenat, entre d'altres, doctor honoris causa per les universitats de Barcelona i València.
El 1987 fou guardonat pel Congrés de Cultura Catalana i l'any 2000 li fou concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya[1]. Fou membre corresponent estranger de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1958) i de l'Institut d'Estudis Catalans (1961). Vilar morí el 7 d'agost de 2003 a Donapaleu, població situada a la Baixa Navarra.
Activitat historiogràfica
Va coincidir com a estudiant amb Jean Paul Sartre i Paul Nizan. Com a deixeble d'Ernest Labrousse es va preocupar en la metodologia de la història, defensant la teoria de la Història total des d'una perspectiva materialista. Estimulat per Maurice Legendre va viatjar a Espanya l'any 1929, establint-se a Barcelona i relacionant-se amb Gonçal de Reparaz, Pau Vila o Pere Bosch-Gimpera.
Va ser professor de l'Institut Francès de Barcelona des de 1934, excepte en el període de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial.[2] Durant les seves estades va investigar i va redactar la seva tesi doctoral Catalunya a l'Espanya Moderna (1962), considerada un clàssic de la historiografia i model de síntesi regional. La seva breu, però influent, Histoire de l'Espagne ("Història d'Espanya") va ser un èxit de vendes fins i tot abans de permetre's legalment la seva venda, prohibida durant el franquisme, i va continuar sent molt utilitzada en l'ensenyament i els ambients progressistes de la dècada del 1970 i 1980 del segle XX.
Activitat occitanista
Pèire Vilar fou el primer president del Cercle d'Agermanament Occitano-Català, càrrec que ocupà tres anys (del 1978 fins al 1981).
Obra seleccionada
- 1947: Histoire de l'Espagne
- 1959: Le déclin catalan du bas Moyen-Âge. Hypothèses sur sa chronologie'
- 1962: La Catalogne dans l'Espagne moderne. Recherches sur les fondements économiques des structures nationales
- 1965: Crecimiento y desarrollo
- 1969: Oro y moneda en la historia
- 1975: Assaigs sobre la Catalunya del segle XVIII
- 1975: Historia marxista, historia en construcción
- 1980: Introducción al vocabulario del análisis histórico
- 1986: La guerre d'Espagne
- 1987-1990: Història de Catalunya (director), 8 volums
- 1995: Tres i quatre, autobiografía
Referències
- Notes
- Referències
- ↑ DECRET 112/2000, de 6 de març de 2000, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
- ↑ Vilagrasa Ibarz, Joan «Pierre Vilar i la geografia de Catalunya». Revista de geografia, 2, 2003. ISSN: 0048-7708.
Enllaços externs
- Taller Pierre Vilar
- Fons Pierre Vilar de la Universitat de Girona
- Pierre Vilar a la Societat Catalana de Geografia
- HISTÒRIA I SOCIOLOGIA DAVANT EL FENOMEN "NACIÓ" Fragment de Catalunya dins l'Espanya moderna
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.
- Historiadors francesos
- Professors d'història
- Medalles d'Or de la Generalitat de Catalunya
- Membres corresponents de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
- Persones de l'Erau
- Premi Internacional Ramon Llull
- Doctors honoris causa per la Universitat de Barcelona
- Doctors honoris causa per la Universitat de València