Sopa: diferència entre les revisions
123pica paret |
12345767 |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Romanian_potato_soup.jpg|thumb|250px|right|Sopa]] |
[[Fitxer:Romanian_potato_soup.jpg|thumb|250px|right|Sopa]] |
||
LA SOPA VAGINAL ES LA MILLOR DE TOTES I PER ELAVORAR-LA SEGUIU AQUESTS PASOS MUCHOS BESIS ASTA NUNQUI |
|||
La sopa es pepa pig i esta mol bona |
|||
== Orige == |
== Orige == |
||
Revisió del 11:25, 1 març 2017
LA SOPA VAGINAL ES LA MILLOR DE TOTES I PER ELAVORAR-LA SEGUIU AQUESTS PASOS MUCHOS BESIS ASTA NUNQUI
Orige
La sopa ja es cuinava al neolític, i probablement és l'aliment cuinat més antic de la Humanitat.[1] S'han trobat recipients antics per a cuinar sopes a tot el món, de totes les èpoques i cultures.[1]
El mot sopa en català en origen volia dir que conté pa.[1] Als textos medievals i d'altres, sobretot en medis rurals, de fins fa poc, fer sopes era tallar el pa a llesques.[1] El mot escudella i el mot olla (i ollada, etc.), que es fan servir també per anomenar moltes sopes antigues tradicionals, fan referència al recipient en què es cuinen. Modernament, en la cultura catalana una sopa és un plat líquid, no prou cremós perquè sigui considerat una crema o un puré, que es menja amb cullera i que pot tenir petits trossos d'aliments sòlids (crostons de pa, pa tallat a llesques fines, pilotetes, pasta, arròs, trossets petits de peix, marisc o verdures, etc.)
Paquet de sopa
A la cuina menorquina existeix el que s'anomena "paquet de sopa",[1] un conjunt d'ingredients que es poden afegir als brous i que consta d'api, pastanaga i farigola fresca. Això no vol dir que totes les sopes menorquines en tinguin, per exemple, a l'oliaigua no se'n sol posar.
Sopes industrials
També existeix una varietat comercial de sopa deshidratada, normalment obtinguda per liofilització, amb tots els seus ingredients, que pot emprar-se per a elaborar aquest aliment d'una manera bastant ràpida. Altres, que es vénen en tetra brick o en ampolla, han estat, després de liofilitzades i emmagatzemades així per ocupar menys espai, rehidratades amb aigua, de manera que només cal escalfar-les per menjar-les. Un altre derivat són els cubs de caldo o brou, que s'han d'esmicolar i es poden afegir a preparacions cassolanes, també n'hi ha en pols no compactats en cubs.
Cultura popular
Als Països Catalans un refrany molt conegut diu "qui menja sopes, se les pensa totes".
La paraula bodri en el seu origen era una sopa negra que es menjava a Esparta.
Es diu que Dalí, abans de morir, i quan feia temps que només s'alimentava per una sonda, va demanar que li preparessin una sopa (d'all)[1] per acomiadar-se del món.
De la Mafalda, el personatge de còmic argentí, sabem que no li agrada gens la sopa.
Vegeu també
Referències
Bibliografia
- Totes les sopes: Brous, escudelles i sopes d’arreu Jaume Fàbrega, Ed. Cossetània, any 2008, ISBN 978-84-9791-394-2
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sopa |
- Algunes receptes de sopes
- Article de Vilaweb sobre les sopes del món de l'autor de Totes les sopes