Stanley Spencer: diferència entre les revisions
Robot posa data a plantilles de manteniment |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
| lloc_naixement = Cookham ([[Berkshire]], [[Anglaterra]]) |
| lloc_naixement = Cookham ([[Berkshire]], [[Anglaterra]]) |
||
| data_defuncio = {{data defunció i edat|1959|12|14|1891|6|30}} |
| data_defuncio = {{data defunció i edat|1959|12|14|1891|6|30}} |
||
| lloc_defuncio = |
| lloc_defuncio = Taplow ([[Buckinghamshire]], [[Anglaterra]])<ref name="Encyclopædia Britannica"> [https://global.britannica.com/biography/Stanley-Spencer Encyclopædia Britannica] {{en}}</ref> |
||
| nacionalitat = {{ENG}} |
| nacionalitat = {{ENG}} |
||
| conjuge = |
| conjuge = |
||
| Línia 22: | Línia 22: | ||
}} |
}} |
||
[[Fitxer:Shipbuilding on the Clyde, The Furnaces (Art.IWM ART LD 5871).jpg|thumb|''La construcció naval al Clyde: els forns'' ([[1945]])]] |
[[Fitxer:Shipbuilding on the Clyde, The Furnaces (Art.IWM ART LD 5871).jpg|thumb|''La construcció naval al Clyde: els forns'' ([[1945]])]] |
||
Sir '''Stanley Spencer''' ([[1891]]-[[1959]]) fou un pintor anglès i una de les figures més originals de l'art britànic del segle XX.<ref name="ISBN 8429742271."> Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, [[1996]]. ''Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat''. [[Barcelona]]: [[Edicions 62]]. ISBN 8429742271. Pàgs 766-767.</ref> |
Sir '''Stanley Spencer''' ([[1891]]-[[1959]]) fou un pintor anglès i una de les figures més originals de l'art britànic del [[segle XX]].<ref name="ISBN 8429742271."> Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, [[1996]]. ''Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat''. [[Barcelona]]: [[Edicions 62]]. ISBN 8429742271. Pàgs 766-767.</ref> |
||
==Biografia== |
==Biografia== |
||
Visqué gairebé tota la vida a Cookham |
Visqué gairebé tota la vida a Cookham ([[Berkshire]]), d'on va treure bona part de la imatgeria dels seus quadres en què situava esdeveniments bíblics.<ref name="Encyclopædia Britannica"></ref> La seva educació va ser força elemental, però cresqué en una família en què la literatura, la música i la religió eren els temes dominants: el seu pare, per exemple, era mestre de música i organista, i va compaginar aquestes activitats amb els seus estudis religiosos i les seues lectures de la Biblia.<ref name="Enciclonet"> [http://www.enciclonet.com/articulo/spencer-sir-stanley/ Enciclonet] {{es}}</ref> La vida de Spencer era força imaginativa per aquella època ja que volia ''"agafar els desigs més íntims, els sentiments religiosos més diversos (...) i convertir-los en un fet de la vida quotidiana del carrer"''.<ref name="ISBN 8429742271."></ref> Per a ell, la [[religió cristiana]] era una realitat present i viva, i l'actitud visionària que tenia ha estat comparada a la de [[William Blake]].<ref name="ISBN 8429742271."></ref> |
||
Spencer va ésser un estudiant que guanyava premis a la Slade School (1908-1912) i |
Spencer va ésser un estudiant que guanyava premis a la Slade School of Fine Art de [[Londres]] ([[1908]]-[[1912]]<ref name="Encyclopædia Britannica"></ref>) i va exposar per primera vegada algunes de les seues obres a l'exposició [[postimpressionista]] de [[Roger Eliot Fry]] que es va celebrar el [[1912]].<ref name="Enciclonet"></ref> Serví a l'exèrcit durant la [[Primera Guerra Mundial]] (del [[1915]] al [[1918]]<ref name="Encyclopædia Britannica"></ref>), primer al Beaufort War Hospital de [[Bristol]] i després a Macedònia<ref name="ISBN 8429742271."></ref>, on va romandre fins que va emmalaltir de [[malària]].<ref name="Enciclonet"></ref> Fou nomenat artista oficial de guerra el [[1918]], però on expressà de manera més memorable les seues experiències durant la guerra va ésser en una sèrie de murals que pintà per a la Sandham Memorial Chapel de Burghclere, a [[Hampshire]] ([[1927]]-[[1932]]), construïda en record d'un soldat que morí d'una malaltia que havia contret a Macedònia.<ref name="ISBN 8429742271."></ref> La disposició dels murals recorda conscientment la capella de l'Arena de [[Giotto di Bondone]] a [[Pàdua]], però Spencer pintava a l'oli, no pas al [[Pintura al fresc|fresc]], i no es concentrava en grans esdeveniments, sinó més aviat en la vida del soldat normal, que reproduí amb un profund sentiment humà.<ref name="ISBN 8429742271."></ref> No hi ha violència, i Spencer va dir que la idea per a una de les escenes (''El refugi'') se li va acudir ''"mentre pensava que meravellós que seria que un matí sortíssim dels nostres refugis i ens trobéssim que d'alguna manera tot fos pau i la guerra ja no existís"''. Cap aquesta època, Spencer era un personatge cèlebre, i el seu èxit públic més gran va ésser ''La resurrecció: Cookham'' ([[1924]]-[[1926]], [[Tate]], [[Londres]]), que, quan va ésser exposada el [[1927]], fou saludada pel crític de ''[[The Times]]'' com ''"el quadre més important que ha pintat un artista anglès en aquest segle"''. I continuava: ''"El que fa que aquest quadre sigui tan sorprenent és la combinació del detall més acurat amb la llibertat formal moderna. És com si un [[Prerafaelitisme|prerafaelita]] donés la mà a un [[Cubisme|cubista]]"''.<ref name="ISBN 8429742271."></ref> |
||
Spencer va tornar a ésser artista oficial de guerra durant la Segona Guerra Mundial, en què pintà una sèrie de grans teles que mostraven la construcció de vaixells al Clyde (Imperial |
Spencer va tornar a ésser artista oficial de guerra durant la [[Segona Guerra Mundial]], en què pintà una sèrie de grans teles que mostraven la construcció de vaixells al [[Riu Clyde|Clyde]] ([[Museu Imperial de la Guerra]]), que reproduïen memorablement l'heroic treball d'equip que exigia l'esforç de la guerra. La seua carrera culminà en rebre el títol de ''[[Sir (títol)|sir]]'' l'any de la seua mort, però la seua vida no va ser simplement una successió d'èxits, i durant els [[anys trenta]] s'allunyà lleugerament del seu públic amb la distorsió expressiva i el contingut eròtic de la seua obra.<ref name="ISBN 8429742271."></ref> |
||
El 1935 dimití com a membre de la Royal Academy quan dos dels seus quadres, considerats caricaturescs i mal dibuixats, van ésser rebutjats de l'exposició anual d'estiu, però hi ingressà de nou el 1950. El 1937 es divorcià de la seua primera dona, Hilda Carline, i es casà amb Patricia Preece, per bé que Hilda continuà tenint un paper important en la seua vida, i pintà quadres en memòria seua i, fins i tot, li escrigué cartes després de la seua mort. Alguns dels nus que va fer de Patricia expressen vívidament no sols les tensions sexuals de la seua vida, sinó també la seua creença en la santedat de l'amor humà: el més conegut és el doble retrat nut d'ell mateix i Patricia que es coneix amb el nom de ''El nu de la pota de be'' (Tate, 1937). |
El [[1935]] dimití com a membre de la [[Royal Academy of Arts]] quan dos dels seus quadres, considerats caricaturescs i mal dibuixats, van ésser rebutjats de l'exposició anual d'estiu, però hi ingressà de nou el [[1950]]. El [[1937]] es divorcià de la seua primera dona, Hilda Carline, i es casà amb Patricia Preece, per bé que Hilda continuà tenint un paper important en la seua vida, i pintà quadres en memòria seua i, fins i tot, li escrigué cartes després de la seua mort. Alguns dels nus que va fer de Patricia expressen vívidament no sols les tensions sexuals de la seua vida, sinó també la seua creença en la santedat de l'amor humà: el més conegut és el doble retrat nut d'ell mateix i Patricia que es coneix amb el nom de ''El nu de la pota de be'' ([[Tate]], [[1937]]).<ref name="ISBN 8429742271."></ref> |
||
Els darrers anys, Spencer obtingué fama com a paisatgista i com a pintor de figures. Hi ha un museu dedicat a Spencer a Cookham que conté no només pintures, sinó també objectes curiosos com el cotxet de criatura que l'excèntric personatge emprava per a traginar els seus estris de pintor pel poble. |
Els darrers anys, Spencer obtingué fama com a paisatgista i com a pintor de figures. Hi ha un museu dedicat a Spencer a Cookham que conté no només pintures, sinó també objectes curiosos com el cotxet de criatura que l'excèntric personatge emprava per a traginar els seus estris de pintor pel poble.<ref name="ISBN 8429742271."></ref> |
||
==Estil== |
|||
La seua pintura (tret de paisatges i retrats realistes) va evolucionar cap a un [[realisme]] modificat amb singulars i expressives deformacions fins a obtindre efectes gairebé [[Misticisme|místics]], tot i que en les seues darreres obres va tendir cap a una mena de misticisme [[Pansexualitat|pansexual]].<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/s/spencer_stanley.htm Biografías y Vidas] {{es}}</ref> |
|||
==Obres destacades== |
==Obres destacades== |
||
Revisió del 15:17, 2 març 2017
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
.jpg) (circa 1917-1918) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 de juny de 1891 Cookham (Berkshire, Anglaterra) |
| Mort | 14 de desembre de 1959 (als 68 anys) Taplow (Buckinghamshire, Anglaterra)[1] |
| Causa de mort | Causes naturals  (Càncer ) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Anglaterra |
| Formació professional | Maidenhead Technical Institute i Slade School of Fine Art |
| Formació | University College de Londres Slade School of Fine Art |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura |
| Ocupació | pintor, dibuixant, enginyer, artista |
| Membre de | |
| Representat per | Bridgeman Art Library (en)  |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit britànic |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Patrocinador | Louis i Mary Behrend |
| Obra | |
Obres destacables La resurrecció: Cookham[2] | |
| Altres | |
| Títol | Knight Bachelor |
| Cònjuge | Hilda Spencer (1925–) |
Premis | |
  | |
.jpg)
Sir Stanley Spencer (1891-1959) fou un pintor anglès i una de les figures més originals de l'art britànic del segle XX.[2]
Biografia
Visqué gairebé tota la vida a Cookham (Berkshire), d'on va treure bona part de la imatgeria dels seus quadres en què situava esdeveniments bíblics.[1] La seva educació va ser força elemental, però cresqué en una família en què la literatura, la música i la religió eren els temes dominants: el seu pare, per exemple, era mestre de música i organista, i va compaginar aquestes activitats amb els seus estudis religiosos i les seues lectures de la Biblia.[3] La vida de Spencer era força imaginativa per aquella època ja que volia "agafar els desigs més íntims, els sentiments religiosos més diversos (...) i convertir-los en un fet de la vida quotidiana del carrer".[2] Per a ell, la religió cristiana era una realitat present i viva, i l'actitud visionària que tenia ha estat comparada a la de William Blake.[2]
Spencer va ésser un estudiant que guanyava premis a la Slade School of Fine Art de Londres (1908-1912[1]) i va exposar per primera vegada algunes de les seues obres a l'exposició postimpressionista de Roger Eliot Fry que es va celebrar el 1912.[3] Serví a l'exèrcit durant la Primera Guerra Mundial (del 1915 al 1918[1]), primer al Beaufort War Hospital de Bristol i després a Macedònia[2], on va romandre fins que va emmalaltir de malària.[3] Fou nomenat artista oficial de guerra el 1918, però on expressà de manera més memorable les seues experiències durant la guerra va ésser en una sèrie de murals que pintà per a la Sandham Memorial Chapel de Burghclere, a Hampshire (1927-1932), construïda en record d'un soldat que morí d'una malaltia que havia contret a Macedònia.[2] La disposició dels murals recorda conscientment la capella de l'Arena de Giotto di Bondone a Pàdua, però Spencer pintava a l'oli, no pas al fresc, i no es concentrava en grans esdeveniments, sinó més aviat en la vida del soldat normal, que reproduí amb un profund sentiment humà.[2] No hi ha violència, i Spencer va dir que la idea per a una de les escenes (El refugi) se li va acudir "mentre pensava que meravellós que seria que un matí sortíssim dels nostres refugis i ens trobéssim que d'alguna manera tot fos pau i la guerra ja no existís". Cap aquesta època, Spencer era un personatge cèlebre, i el seu èxit públic més gran va ésser La resurrecció: Cookham (1924-1926, Tate, Londres), que, quan va ésser exposada el 1927, fou saludada pel crític de The Times com "el quadre més important que ha pintat un artista anglès en aquest segle". I continuava: "El que fa que aquest quadre sigui tan sorprenent és la combinació del detall més acurat amb la llibertat formal moderna. És com si un prerafaelita donés la mà a un cubista".[2]
Spencer va tornar a ésser artista oficial de guerra durant la Segona Guerra Mundial, en què pintà una sèrie de grans teles que mostraven la construcció de vaixells al Clyde (Museu Imperial de la Guerra), que reproduïen memorablement l'heroic treball d'equip que exigia l'esforç de la guerra. La seua carrera culminà en rebre el títol de sir l'any de la seua mort, però la seua vida no va ser simplement una successió d'èxits, i durant els anys trenta s'allunyà lleugerament del seu públic amb la distorsió expressiva i el contingut eròtic de la seua obra.[2]
El 1935 dimití com a membre de la Royal Academy of Arts quan dos dels seus quadres, considerats caricaturescs i mal dibuixats, van ésser rebutjats de l'exposició anual d'estiu, però hi ingressà de nou el 1950. El 1937 es divorcià de la seua primera dona, Hilda Carline, i es casà amb Patricia Preece, per bé que Hilda continuà tenint un paper important en la seua vida, i pintà quadres en memòria seua i, fins i tot, li escrigué cartes després de la seua mort. Alguns dels nus que va fer de Patricia expressen vívidament no sols les tensions sexuals de la seua vida, sinó també la seua creença en la santedat de l'amor humà: el més conegut és el doble retrat nut d'ell mateix i Patricia que es coneix amb el nom de El nu de la pota de be (Tate, 1937).[2]
Els darrers anys, Spencer obtingué fama com a paisatgista i com a pintor de figures. Hi ha un museu dedicat a Spencer a Cookham que conté no només pintures, sinó també objectes curiosos com el cotxet de criatura que l'excèntric personatge emprava per a traginar els seus estris de pintor pel poble.[2]
Estil
La seua pintura (tret de paisatges i retrats realistes) va evolucionar cap a un realisme modificat amb singulars i expressives deformacions fins a obtindre efectes gairebé místics, tot i que en les seues darreres obres va tendir cap a una mena de misticisme pansexual.[4]
Obres destacades
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Encyclopædia Britannica (anglès)
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàgs 766-767.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Enciclonet (castellà)
- ↑ Biografías y Vidas (castellà)
Bibliografia