A: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 80: Línia 80:
** Al prefix "atto", que representa la quantitat 10-18.
** Al prefix "atto", que representa la quantitat 10-18.
** En el [[sistema hexadecimal]], el valor de 10.
** En el [[sistema hexadecimal]], el valor de 10.
m


== Freqüència d'aparició ==
== Freqüència d'aparició ==

Revisió del 18:15, 3 març 2017

La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix. En l'alfabet fonètic internacional representa la vocal oberta anterior no arrodonida /a/. En l'ortografia de nombroses llengües d'escriptura llatina té aquest mateix valor.[1] En català el seu nom és del gènere femení i el seu plural és as.

Història

Jeroglífic egipci (Fonograma d'A)


[2]

Escriptura hieràtica Fonograma d'A


[3]

Protosemític (cap d'ur)


Fenici Alep


Grec Alfa


Etrusc A


Llatí A


La lletra A prové de la lletra grega alfa (Α α), que al seu torn prové de "alep" (Ф), la primera lletra de l'alfabet fenici. Alep podria provenir del pictograma del cap d'un bou en l'escriptura protosinaítica. Els fenicis, precisament, van nomenar a aquesta lletra 'Aleph', que significa "bou" en fenici, per la seva semblança al capdavant d'un bou.[4] La forma d'aquest pictograma procedeix de l'antiga escriptura hieràtica egípcia, que representava el cap del déu Apis (un bou amb banyes), i que es mostra en la figura.

En l'idioma fenici i altres llengües semítiques, alep representava una oclusiva glotal. Quan els antics grecs van adoptar l'alfabet fenici, al no usar aquest so, van crear una adaptació d'aquest signe per representar la vocal /a/, i li van donar el nom similar de "alfa". En les inscripcions gregues primerenques després de l'edat fosca, que daten del segle VIII a. de C., la forma d'aquesta lletra s'assembla a la seva predecessora alep: Amb forma d'una "a" majúscula que descansa sobre el seu costat esquerre. Però en l'alfabet grec de temps posteriors generalment sembla una "a" moderna, encara que encara es distingeixen moltes varietats locals que es diferencien per l'escurçament d'una cama o el canvi d'angle de la barra que travessa el centre.

Els etruscs van portar l'alfabet grec a la seva civilització en la península itàlica i no van canviar aquesta lletra. Després els romans van adoptar l'alfabet etrusc per escriure el llatí, i la lletra resultant va ser preservada en l'alfabet llatí.

Variants tipogràfiques

Tipus d'escriptura de la "a de caixa baixa" o "a minúscula":1.

La primera amb un cap unit a un asta vertical que es perllonga cap amunt en un braç que forma un contrapunxó obert.2.

La segona formada simplement per un anell unit a un asta vertical per la part dreta.

Durant l'era romana eren variades les formes d'escriure la lletra "a"; l'estil que va prevaler va ser el monumental o lapidari, usat per a textos inscrits en pedra o altres mitjans "permanents". Per als mitjans peribles usats diàriament per utilitat, s'usava un estil que es va passar a cridar cursiva, el qual va sobreviure fins als nostres dies, existint avui la lletra majúscula cursiva, minúscula cursiva i minúscula semicursiva. També va haver-hi variants intermèdies entre l'estil cursiu i el monumental, en les quals s'inclou la primerenca cal·ligrafia semi-uncial, la uncial i la posterior semi-uncial.[5]

En finalitzar l'Imperi Romà (segle V), van aparèixer moltes variants de la cursiva minúscula en l'est d'Europa. Entre aquestes es trobava la semicursiva minúscula d'Itàlia, l'escriptura merovíngia a França, l'escriptura visigòtica a Espanya i la insular o semicursiva hiberno-saxona de Gran Bretanya. Al segle IX, l'escriptura carolíngia, molt similar a la d'ara, va ser la predilecta en la producció de llibres, abans de l'arribada de la impremta.[5]

En la Itàlia del segle XV van néixer dues variants tipogràfiques conegudes avui dia. Ambdues, la "itàlica" i la "romana" van ser derivades de l'escriptura carolíngia. La forma itàlica de la "a" minúscula, usada en l'escriptura manual, consisteix en un anell o cercle pegat a un asta vertical per la dreta: "ɑ", cridada "alfa llatina". Mentre que la majoria dels escrits "impresos" o no manuals usen l'estil romà, que consisteix en un petit bucle unit a un asta que es perllonga en un braç arquejat: "a" en tots dos estils l'A majúscula es manté inalterable: "A".[5]

Aquestes dues formes van sorgir ja que en l'escriptura manual grega, era comuna escriure la "a" majúscula unint la cama esquerra i la barra horitzontal amb un sol traç, formant un bucle; com queda demostrat en versió uncial mostrada més a baix. Moltes fonts de lletra van començar llavors a escriure verticalment la cama esquerra. En algunes d'aquestes, la cama dreta de la lletra es va convertir en un arc per la part de dalt i en unes altres només es va mantenir unit al bucle, que es va començar a escriure més arrodonit, resultant en les dues formes esmentades.

Ús

Gràfic

La lletra "A" majúscula en el símbol tradicional de l'anarquia.
La lletra "a" minúscula en símbol arrova.
La "A escarlata", símbol del moviment ateu Out Campaign.

La "A" representa:

La "a" representa:

  • En notació fonètica:
    • En l'Alfabet Fonètic Internacional i en X-SAMPA: Una vocal oberta anterior no arrodonida /a/ i una vocal oberta posterior no arrodonida /ɑ/.
    • En l'alfabet fonètic internacional, una vocal oberta central no arrodonida.
  • En matemàtiques:
    • En àlgebra, representa un valor constant.
    • A la mesura d'extensió, l'àrea.
    • Al prefix "atto", que representa la quantitat 10-18.
    • En el sistema hexadecimal, el valor de 10.

Freqüència d'aparició

La 'A' és la lletra que es repeteix amb més freqüència en el diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, però en qualsevol text escrit o diàleg, l'ús freqüent de les partícules que, el, es, em, et, li, etc., a més, de les conjugacions dels verbs, fa que la lletra 'I' s'usi amb major freqüència en l'idioma espanyol.

En l'idioma anglès la lletra 'A' es computa com la tercera més usada, amb una freqüència de 8% i en francès es troba en segon lloc amb un ús de 7.6%. En els textos alemanys té una freqüència de 6,51%, figurant en el sisè lloc, i en portuguès és la tercera lletra més usada, amb freqüència relativa de 36,8%.

A continuació es presenta un quadre amb els usos de la lletra a en comparació d'altres idiomes.[cal citació].

Alemany Español Esperanto Francès Inglés Italià
5.5 11.9 11.5 7.6 8.0 10.4

Fonts

Diferents formes estilitzades d'escriure la "lletra llatina a minúscula".
Lletra gòtica


Uncial


Un altre exemple de lletra gòtica;


Lletra romana moderna


Lletra italiana moderna,


Lletra A moderna


Codis en computació

La lletra "A" majúscula (per "As") en les cartes de la baralla, on té el valor d'1.
Caracter A a
Nom Unicode Lletra llatina A majúscula Lletra llatina a minúscula
Codificació decimal hexadecimal decimal hexadecimal
Unicode 65 O+0041 97 O+0061
UTF-8 65 41 97 61
Referència de caràcter numèric A A a a
família EBCDIC 193 C1 129 81
ASCII nota 65 41 97 61

Nota: També per a codificacions basades en ASCII, incluent DOS, Windows, ISO-8859 y les famílies de codificacions de Macintosh.

Representacions alternatives

Segons alfabets especials la lletra ha pres diferents formes o valors, a continuació es representen algunes de les seves variades formes:

La bandera de corneta blava i blanc, que representa a lletra 'A' i que és usada en el Codi Internacional de Senyals, significa "Tinc bus submergit; mantingui's ben allunyat de mi i a poca,velocitat".

Lletres i caràcters relacionats

  • А, а : La lletra ciríl·lica.
  • Ä, a : Un caràcter usat en molts alfabets.
  • Å : Una lletra usada com a vocal usada en diversos idiomes.
  • Æ : La lletra llatina Ash.
  • Ă: Una, A amb breu, usada en l'idioma romanès.
  • Ą : Una A amb colita, lletra usada en diversos idiomes.
  • à: Una A amb virgulilla, usada, en alguns llenguatges.

Notes i referències

  1. Ortografia de la llengua espanyola
  2. Brockhaus and Efron Encyclopedic Dictionary[1]
  3. Brockhaus and Efron Encyclopedic Dictionary
  4. «A».
  5. 5,0 5,1 5,2 «A».

Plantilla:Viquipèdia-lateral