Fèlix Millet i Maristany: diferència entre les revisions
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
'''Fèlix Millet i Maristany''' ([[Barcelona]], [[1903]] – [[1967]])<ref name=oasi>{{ref-llibre|cognom1=Cullell|nom1=Pere|cognom2=Farràs|nom2=Andreu|títol=L'oasi català|pàgines=p. 266|lloc=Barcelona| editorial=Planeta|any=2001}}</ref> fou un financer, mecenes i [[promotor cultural]] català. |
'''Fèlix Millet i Maristany''' ([[Barcelona]], [[1903]] – [[1967]])<ref name=oasi>{{ref-llibre|cognom1=Cullell|nom1=Pere|cognom2=Farràs|nom2=Andreu|títol=L'oasi català|pàgines=p. 266|lloc=Barcelona| editorial=Planeta|any=2001}}</ref> fou un financer, mecenes i [[promotor cultural]] català. |
||
Era fill de l'industrial cotoner [[Joan Millet i Pagès]] i nebot del cofundador de l'[[Orfeó Català]] [[Lluís Millet i Pagès|Lluís Millet]]. Treballà sempre al sector de les assegurances. El 1932 fou president de la [[Federació de Joves Cristians]] i director del diari democratacristià ''[[El Matí]]''.<ref name=oasi/><ref>{{GEC|0026244|Federació de Joves Cristians de Catalunya}}</ref> Quan esclatà la [[guerra civil espanyola]], veient amenaçada la seva vida, va fugir de Catalunya. Marxà a [[Burgos]] i col·laborà amb |
Era fill de l'industrial cotoner [[Joan Millet i Pagès]] i nebot del cofundador de l'[[Orfeó Català]] [[Lluís Millet i Pagès|Lluís Millet]]. Treballà sempre al sector de les assegurances. El 1932 fou president de la [[Federació de Joves Cristians]] i director del diari democratacristià ''[[El Matí]]''.<ref name=oasi/><ref>{{GEC|0026244|Federació de Joves Cristians de Catalunya}}</ref> Quan esclatà la [[guerra civil espanyola]], veient amenaçada la seva vida, va fugir de Catalunya. Marxà a [[Burgos]] i col·laborà amb el bàndol feixista. |
||
El 1943 va fundar la ''Benèfica Minerva'', que es dedicava clandestinament al mecenatge col·lectiu, i en la qual hi col·laborà l'advocat [[Pere Puig i Quintana]], que llavors era la mà dreta de Millet.<ref name="pais2002">El País, 21/03/2002, [http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Pere/Puig/i/Quintana/elpepiautcat/20020321elpcat_3/Tes Joan de Sagarra: Pere Puig i Quintana]</ref> |
El 1943 va fundar la ''Benèfica Minerva'', que es dedicava clandestinament al mecenatge col·lectiu, i en la qual hi col·laborà l'advocat [[Pere Puig i Quintana]], que llavors era la mà dreta de Millet.<ref name="pais2002">El País, 21/03/2002, [http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Pere/Puig/i/Quintana/elpepiautcat/20020321elpcat_3/Tes Joan de Sagarra: Pere Puig i Quintana]</ref> |
||
Revisió del 13:28, 8 març 2017
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1903  Barcelona |
| Mort | 1967 (63/64 anys) Barcelona |
 1r President d'Òmnium Cultural | |
| 11 juliol 1961 – 1968 ← cap valor – Pau Riera i Sala → | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | financer, mecenes, activista cultural |
| Família | |
| Fills | Fèlix Millet i Tusell, Joan Millet i Tusell, Francesc Xavier Millet i Tusell |
| Pare | Joan Millet i Pagès |
| Germans | Joan Millet i Maristany |
| Cronologia | |
| fundador
| |
Fèlix Millet i Maristany (Barcelona, 1903 – 1967)[1] fou un financer, mecenes i promotor cultural català.
Era fill de l'industrial cotoner Joan Millet i Pagès i nebot del cofundador de l'Orfeó Català Lluís Millet. Treballà sempre al sector de les assegurances. El 1932 fou president de la Federació de Joves Cristians i director del diari democratacristià El Matí.[1][2] Quan esclatà la guerra civil espanyola, veient amenaçada la seva vida, va fugir de Catalunya. Marxà a Burgos i col·laborà amb el bàndol feixista.
El 1943 va fundar la Benèfica Minerva, que es dedicava clandestinament al mecenatge col·lectiu, i en la qual hi col·laborà l'advocat Pere Puig i Quintana, que llavors era la mà dreta de Millet.[3]
El 1947 Millet fou secretari de la Comissió Abat Oliba i president del consell d'administració del Banco Popular Español (fins a 1957)[1] i de la Compañía Hispanoamericana de Seguros y Reaseguros SA. Com accionista i president del Banco Popular, va fer desaparèixer la mentalitat comerciant i botiguera de l'entitat, lligada a la menestralia madrilenya, per convertir-lo en un banc modern.[4] Durant l'època de Millet el Banc passà de 200 milions a 5.000 milions de pessetes i arribà a ser vuitè banc d'Espanya, per la importància dels seus dipòsits.[4] A principis de 1957 la família Millet vengué la majoria de les accions del Banc i Fèlix Millet passà a ser President Honorari.[4]
El 1951 fou elegit president de l'Orfeó Català,[5] des d'on impulsà l'Obra del Ballet Popular. L'any 1961 va ser uns dels fundadors i el primer president de l'Òmnium Cultural.[1]
Fou pare de Fèlix Millet i Tusell, fundador de la Fundació Orfeó Català i Palau de la Música Catalana el 1990 i president fins a ser-ne destituït el 2009 acusat de corrupció, de Joan Millet i Tusell, conseller de Banca Catalana, i de Xavier Millet i Tusell, candidat de Convergència i Unió a l'alcaldia de Barcelona el 1979.[6]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Cullell, Pere; Farràs, Andreu. L'oasi català. Barcelona: Planeta, 2001, p. 266.
- ↑ «Fèlix Millet i Maristany». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ El País, 21/03/2002, Joan de Sagarra: Pere Puig i Quintana
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Francesc Cabana, Els grans bancs espanyols i llur penetració a Catalunya
- ↑ Roig i Rosich, Josep M. Història de l'Orfeó Català: moments cabdals del seu passat. L'Abadia de Montserrat, 1993, p. 141. ISBN 978-84-7826-405-6.
- ↑ «Estos son los ex directivos de Banca Catalana contra los que se ha dirigido la acción del fiscal». La Vanguardia, 10-07-1984, pp. 21-22.
Bibliografia
- Albert Manent, Fèlix Millet i Maristany: líder cristià, financer, mecenes catalanista Premi Fundació Ramon Trias Fargas, Barcelona, Proa, 2003, 228 pàgines, ISBN 9788484376439
- Manuel Trallero Música celestial: Del mal anomenat cas Millet o cas Palau, Rosa Vents, 2012, 432 pàgines, ISBN 9788401388378
- Jesús Ynfante, La prodigiosa aventura del Opus Dei: génesis y desarollo de la santa mafia, España contemporánea, Ruedo ibérico, 1970, 452 pàgines
Enllaços externs
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Emilio González-Llana Fagoaga |
President del Banco Popular 1945-1956 |
Succeït per: Fernando Camacho Baños |