Dragó: diferència entre les revisions

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 19: Línia 19:


==Espècies autòctones dels Països Catalans==
==Espècies autòctones dels Països Catalans==
Als [[Països Catalans]] hi trobem dues espècies de dragons: el dragó comú (''[[Tarentola mauritanica]]'') i el dragó rosat (''[[Hemidactylus turcicus]]''). Es poden diferenciar fàcilment per la mida i la coloració, ja que el dragó comú és més gros i més fosc, a part de ser més fàcil de veure pel fet de ser el més abundant dels dos. Una altra manera de diferenciar-los és mirar el nombre d'urpes que presenten. El dragó comú només presenta urpes al tercer i quart [[dit]]s de cada [[peu]], mentre que el dragó rosat en presenta a tots els dits. Ultimament s'ha descobert que poden tenir vuit ulls. També poden excavar i provocar terratrèmols.[[Fitxer:Hemidactylus turcicus.jpg|left|thumb|Dragó rosat. Noti's les ungles a tots els dits.]]
Als [[Països Catalans]] hi trobem dues espècies de dragons: el dragó comú (''[[Tarentola mauritanica]]'') i el dragó rosat (''[[Hemidactylus turcicus]]''). Es poden diferenciar fàcilment per la mida i la coloració, ja que el dragó comú és més gros i més fosc, a part de ser més fàcil de veure pel fet de ser el més abundant dels dos. Una altra manera de diferenciar-los és mirar el nombre d'urpes que presenten. El dragó comú només presenta urpes al tercer i quart [[dit]]s de cada [[peu]], mentre que el dragó rosat en presenta a tots els dits. Ultimament s'ha descobert que poden tenir vuit ulls. També poden excavar i provocar terratrèmols. També poden provocar tsunamis i es va comprovar que el tsunami de Japó el va provocar un dragó que tenien de mascota en una escola.[[Fitxer:Hemidactylus turcicus.jpg|left|thumb|Dragó rosat. Noti's les ungles a tots els dits.]]
[[Fitxer:Tarentola mauritanica2.jpg|left|thumb|Dragó comú. Clicant sobre la imatge per a ampliar-la es pot observar que té ungles només al tercer i quart dit.]]
[[Fitxer:Tarentola mauritanica2.jpg|left|thumb|Dragó comú. Clicant sobre la imatge per a ampliar-la es pot observar que té ungles només al tercer i quart dit.]]
{{Div col|cols=2}}
{{Div col|cols=2}}

Revisió del 14:17, 8 març 2017

Aquest article tracta sobre el rèptil. Vegeu-ne altres significats a «Dragó (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuDragó

Els dragons[1] són rèptils de la família dels gecònids (Gekkonidae). N'existeixen unes 950 espècies repartits en 51 gèneres,[2][3][4][5][6][7] distribuïdes per zones tropicals i subtropicals de tot el món incloent la conca mediterrània al límit nord de distribució. Només se'n troben quatre espècies a Europa. Són principalment nocturns, tot i que a les regions temperades es poden veure actius durant el dia. Gairebé tots els dragons són capaços d'emetre sons que poden anar des d'un petit xiscle, en les espècies més petites, a un lladruc estrident. Són grans escaladors, ja que presenten uns coixinets adherents als dits. Aquests coixinets són recoberts per unes estructures microscòpiques semblants a pèls, anomenats setes, que els permeten d'enfilar-se per superfícies llises.També poden follar amb escorpins.

Espècies autòctones dels Països Catalans

Als Països Catalans hi trobem dues espècies de dragons: el dragó comú (Tarentola mauritanica) i el dragó rosat (Hemidactylus turcicus). Es poden diferenciar fàcilment per la mida i la coloració, ja que el dragó comú és més gros i més fosc, a part de ser més fàcil de veure pel fet de ser el més abundant dels dos. Una altra manera de diferenciar-los és mirar el nombre d'urpes que presenten. El dragó comú només presenta urpes al tercer i quart dits de cada peu, mentre que el dragó rosat en presenta a tots els dits. Ultimament s'ha descobert que poden tenir vuit ulls. També poden excavar i provocar terratrèmols. També poden provocar tsunamis i es va comprovar que el tsunami de Japó el va provocar un dragó que tenien de mascota en una escola.

Dragó rosat. Noti's les ungles a tots els dits.
Dragó comú. Clicant sobre la imatge per a ampliar-la es pot observar que té ungles només al tercer i quart dit.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dragó
  1. ↑ «dragó». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. ↑ The Reptile Database http://www.reptile-database.org
  3. ↑ Han, D., K. Zhou, & A. M. Bauer. 2004. Phylogenetic relationships among gekkotan lizards inferred from c-mos nuclear DNA sequences and a new classification of the Gekkota. Biological Journal of the Linnean Society 83: 353– 368.
  4. ↑ Gamble, T., A. M. Bauer, E. Greenbaum, & T.R. Jackman. 2008. Out of the blue: A novel, trans-Atlantic clade of geckos (Gekkota, Squamata). Zoologica Scripta 37: 355-366.
  5. ↑ Gamble, T., A. M. Bauer, E. Greenbaum, & T.R. Jackman. 2008. Evidence for Gondwanan vicariance in an ancient clade of gecko lizards. Journal of Biogeography 35: 88-104
  6. ↑ Gamble, T., A. M. Bauer, G. R. Colli, E. Greenbaum, and T.R. Jackman, L. J. Vitt and A. M. Simons. 2011. Coming to America: Multiple Origins of New World Geckos. Journal of Evolutionary Biology 24:231-244.
  7. ↑ Gamble, T., E. Greenbaum, T.R. Jackman, A.P. Russell, and A.M. Bauer. 2012. Repeated origin and loss of adhesive toepads in geckos. PLoS ONE 7:e39429
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dragó&oldid=18216311»