Djembé: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 15037029 de 37.15.93.85 (Discussió) treta la o
Cap resum de modificació
Línia 6: Línia 6:
Com a resultat de les diferències en la forma, la densitat de la fusta, els gravats interns i la pell, existeix una àmplia gamma de tons que es poden realitzar amb el djembé. Així doncs, picant la [[membrana]] en la zona central produeix notes més greus i picant a la vora es produeixen sons més aguts. En un djembé ben afinat s'obtenen sons greus, mitjans i aguts ben diferenciats.
Com a resultat de les diferències en la forma, la densitat de la fusta, els gravats interns i la pell, existeix una àmplia gamma de tons que es poden realitzar amb el djembé. Així doncs, picant la [[membrana]] en la zona central produeix notes més greus i picant a la vora es produeixen sons més aguts. En un djembé ben afinat s'obtenen sons greus, mitjans i aguts ben diferenciats.


Tradicionalment, els djembés tenen uns 30 cm de [[diàmetre]], amb una variació aproximada d'entre dos i sis centímetres. En poden trobar de dos tipus: els tradicionals, fets de forma artesanal amb [[fusta]], concretament amb fusta de [[lengue]], [[iroko]] i [[mahogany]] tradicionalment tot i que actualment també s'empren altres tipus de llenya com el [[cedre]], l'[[Crataegus|arç]] i la [[Caoba (fusta)|caoba]]. Pel que fa a la pell, normalment s'utilitza pell de [[cabra (animal)|cabra]]. Aquest tipus de djembés tradicionals s'afina mitjançant un sistema de corda integra i resistent (a vegades corda d'alpinisme d'alta resistència) i s'enllaça amb el cercle de dalt, on es troba la membrana, i el cercle de baix, on s'aguanta. Els djembés moderns poden estar fets de fusta o fibra per al cos, amb la membrana de pell natural o sintètica.
Tradicionalment, els djembés tenen uns 30 cm de [[diàmetre]], amb una variació aproximada d'entre dos i sis centímetres. En poden trobar de dos tipus: els tradicionals, fets de forma artesanal amb [[fusta]], concretament amb fusta de [[lengue]], iroc i [[Caoba (fusta)|mahogany]] tradicionalment tot i que actualment també s'empren altres tipus de llenya com el [[cedre]], l'[[Crataegus|arç]] i la [[Caoba (fusta)|caoba]]. Pel que fa a la pell, normalment s'utilitza pell de [[cabra (animal)|cabra]]. Aquest tipus de djembés tradicionals s'afina mitjançant un sistema de corda integra i resistent (a vegades corda d'alpinisme d'alta resistència) i s'enllaça amb el cercle de dalt, on es troba la membrana, i el cercle de baix, on s'aguanta. Els djembés moderns poden estar fets de fusta o fibra per al cos, amb la membrana de pell natural o sintètica.


Existeix una gran varietat de ritmes tradicionals, destacant entre ells els ritmes de festa i rituals, cada família de ritmes es toca per a diferents festivitats. Hi ha ritmes especials que només es toquen en situacions extremes, com per exemple quan una persona fa front a una malaltia greu o problemes forts a la seva família.
Existeix una gran varietat de ritmes tradicionals, destacant entre ells els ritmes de festa i rituals, cada família de ritmes es toca per a diferents festivitats. Hi ha ritmes especials que només es toquen en situacions extremes, com per exemple quan una persona fa front a una malaltia greu o problemes forts a la seva família.

Revisió del 23:16, 9 març 2017

Djembé tradicional

El djembé és un instrument de percussió, concretament de la família dels instruments membranòfons.

L'instrument va néixer a l'antic Imperi Mandinga, aproximadament entre les localitats de Bamako (Mali) i Kankan (Guinea), des d'aquí va migrar posteriorment a Senegal, Costa d'Ivori i Burkina Faso, formant part integral de la música i les tradicions de la zona. Es creu que aquesta dispersió del djembé es va produir durant el segle I d.C. per les migracions dels Numu que eren (i encara són) ferrers professionals, considerats guardians de certs poders. Ells s'encarregaven de fabricar les màscares Komo, realitzar la circumcisió i l'ablació dels adolescents, per marcar el seu pas a l'edat adulta, tant com d'esculpir i tocar els djembés.

Com a resultat de les diferències en la forma, la densitat de la fusta, els gravats interns i la pell, existeix una àmplia gamma de tons que es poden realitzar amb el djembé. Així doncs, picant la membrana en la zona central produeix notes més greus i picant a la vora es produeixen sons més aguts. En un djembé ben afinat s'obtenen sons greus, mitjans i aguts ben diferenciats.

Tradicionalment, els djembés tenen uns 30 cm de diàmetre, amb una variació aproximada d'entre dos i sis centímetres. En poden trobar de dos tipus: els tradicionals, fets de forma artesanal amb fusta, concretament amb fusta de lengue, iroc i mahogany tradicionalment tot i que actualment també s'empren altres tipus de llenya com el cedre, l'arç i la caoba. Pel que fa a la pell, normalment s'utilitza pell de cabra. Aquest tipus de djembés tradicionals s'afina mitjançant un sistema de corda integra i resistent (a vegades corda d'alpinisme d'alta resistència) i s'enllaça amb el cercle de dalt, on es troba la membrana, i el cercle de baix, on s'aguanta. Els djembés moderns poden estar fets de fusta o fibra per al cos, amb la membrana de pell natural o sintètica.

Existeix una gran varietat de ritmes tradicionals, destacant entre ells els ritmes de festa i rituals, cada família de ritmes es toca per a diferents festivitats. Hi ha ritmes especials que només es toquen en situacions extremes, com per exemple quan una persona fa front a una malaltia greu o problemes forts a la seva família.

Avui en dia, el djembé, s'utilitza en diferents àmbits musicals, des de la música tradicional africana fins a grups de reggae o música electrònica. Se'l considera un instrument extremadament versàtil i és un dels primers membranòfons que va existir en el món.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Djembé