Guerra dels Vuitanta Anys: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Es desfà la revisió 18237226 de 90.74.6.167 (Discussió)
Línia 20: Línia 20:


El conflicte acabà el [[1648]] en concloure la [[pau de Westfàlia]], en què la corona espanyola va reconèixer la independència de la República de les [[Set Províncies Unides]], avui conegudes com a ''[[Països Baixos]]''.
El conflicte acabà el [[1648]] en concloure la [[pau de Westfàlia]], en què la corona espanyola va reconèixer la independència de la República de les [[Set Províncies Unides]], avui conegudes com a ''[[Països Baixos]]''.

holi


== Conseqüències ==
== Conseqüències ==

Revisió del 20:38, 15 març 2017

Infotaula de conflicte militarGuerra dels Vuitanta Anys
guerres de religió a Europa Modifica el valor a Wikidata
Mapa de les Províncies Unides
Tipusguerra, revolta i guerra civil Modifica el valor a Wikidata
Data1568 - 1648
LlocPaïsos Baixos
EstatDisset Províncies Modifica el valor a Wikidata
CausaEsglésia protestant dels Països Baixos Modifica el valor a Wikidata
ResultatIndependència dels Països Baixos
Províncies Unides, Regne d'Anglaterra, Regne d'Escòcia, Regne de França, Imperi Espanyol, Disset Províncies, unió d'Utrecht, unió d'Arràs, Unió Ibèrica, Principality of Nassau-Diez (en) Tradueix, Comtat de Nassau, Watergeuzen (en) Tradueix i geuzen Modifica el valor a Wikidata
Bàndols
República Neerlandesa Províncies Unides Espanyes Monarquia Hispànica
Cronologia

La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa. La rebel·lió contra el monarca hispànic va començar el 1568 i finalitzà el 1648.

La guerra

El 1581, l'assemblea dels estats d'Holanda va decidir retirar el nom del rei de les actes judicials i administrar justícia en nom del príncep d'Orange.[1]

Després de la signatura de la pau de Vervins el 1598 i del tractat de Londres (1604), amb els quals Espanya aconseguia la pau amb el Regne de França i el Regne d'Anglaterra, respectivament, els republicans es quedaven sense suport militar i es quedaven sols en la guerra.

L'embargament que Espanya va mantenir sobre les Set Províncies Unides (sovint anomenades per error Holanda, segons el nom de la més gran de les set províncies) i la despesa militar que suposaven més de trenta anys de guerra havien deixat les províncies econòmicament malmeses. La guerra va coincidir amb la Guerra dels Trenta anys, tot i que entre el 1609 i 1621 hi va haver una aturada de les hostilitats per la treva dels Dotze Anys.

El conflicte acabà el 1648 en concloure la pau de Westfàlia, en què la corona espanyola va reconèixer la independència de la República de les Set Províncies Unides, avui conegudes com a Països Baixos.

Conseqüències

Mapa simplificat d'Europa després del tractat de Westfàlia

Tot i això, el 1648 romanien moltes disputes territorials, la majoria de les quals van arreglar-se en el tractat de partició del 1661.

Aquest conflicte i la pau de Westfàlia són l'origen de l'escissió de les Disset Províncies i, molt més tard, de la creació de tres estats independents: els Països Baixos (1648), Bèlgica (el 1830) i Luxemburg (1815/1890); amb fronteres arbitràries.

El territori del principat de Lieja, enclavat en les Disset Províncies, va mantenir la seva independència d'ambdós poders.

Els Països Baixos del Sud van romandre sota la corona espanyola després d'una repressió militar i una persecució religiosa que va fer fugir molts empresaris, intel·lectuals i artistes cap al nord, més tolerant, deixant així el sud exsangüe i empobrit.

Referències

  1. van Kassclt, M. Historia de Béljica y Holanda (en castellà). Imprenta del Imparcial, 1844, p. 356. 

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra dels Vuitanta Anys