Liber Maiolichinus: diferència entre les revisions
Línia 341: | Línia 341: | ||
(99) Et vocat in cetum proceres cunctasque cohortes.</poem> |
(99) Et vocat in cetum proceres cunctasque cohortes.</poem> |
||
<poem>(382) Dux Catalanensis, cui plurimus affuit astus, |
<poem>(382) ''Dux Catalanensis'', cui plurimus affuit astus, |
||
Ad loca sive vias per quas iter esset ad urbem, |
Ad loca sive vias per quas iter esset ad urbem, |
||
Intentus spoliis, multo cum milite stabat, |
Intentus spoliis, multo cum milite stabat, |
||
Línia 347: | Línia 348: | ||
(386) Letales studuit crebro conferre ruinas.</poem> |
(386) Letales studuit crebro conferre ruinas.</poem> |
||
| |
| |
||
|col2=<poem>(97)Entretanto el motivo por qué se entrega a aquellas demostraciones de júblio |
|||
|col2=<poem>(382) El caudillo catalán que trajo mucho para hacerse lugar y paso por do entrar en la ciudad , estaba ocupada en el despojo con muchos soldados, y cebado en la presa y el degüello, |
|||
el pueblo barbaro fue descubierto por el ''gran héroe catalán'' |
|||
⚫ | |||
(99) y convoca una junta de próceres. </poem> |
|||
<poem>(382) El ''duque catalán'' que trajo mucho para hacerse |
|||
paso y sitio para entrar en la ciudad, |
|||
estaba ocupado en el despojo con muchos soldados |
|||
y cebado en la presa y degüello de sarracenos, |
|||
⚫ | |||
|llengua1={{la}} '''Liber Septimus''' |
|llengua1={{la}} '''Liber Septimus''' |
||
|llengua2={{es}} '''Llibre Setè''' |
|llengua2={{es}} '''Llibre Setè''' |
||
}} |
|||
{{citació|<poem>(34) Interea belli Catalanicus estuat heros |
|||
Pro studio, magnaque ducem comitante caterva, |
|||
(36) Qua locus insidiis est, valle reponitur una.</poem> |
|||
| |
|||
|col2=<poem>xxxxxx </poem> |
|||
|llengua1={{la}} '''Liber xxxxx''' |
|||
|llengua2={{es}} '''Llibre Vuitè''' |
|||
}} |
}} |
||
Revisió del 00:44, 16 març 2017
Primera aparició documentada del topònim Catalunya ("Catalània") | |
Tipus | crònica |
---|---|
Fitxa | |
Autor | valor desconegut |
Llengua | llatí |
Publicació | Pisa , c. 1117 |
Dades i xifres | |
Tema | croada pisano-catalana |
Gènere | poema èpic |
Personatges |
Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Niça Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.
Redacció
És un poema llatí redactat entre el 1115 i el 1120, de tall virgilià, compost en hexàmetres. Està format per vuit cants que totalitzen més de 3.500 versos. Els seus primers editors foren Ughelli, Muratori, que n'atribuïren l'autoria a Laurentius Veronensis o Vernensis; més recentment, estudiosos com Marchetti, Calisse o Scalia, n'atribueixen l'autoria a Henricus Pisanus.
Versos sobre Catalunya i els catalans
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
El Liber conté les primeres referències conegudes als catalans (Catalanenses, Catalanicus) i a Catalunya (Catalania), que és tractada com la seva pàtria (la terra dels catalans). Ramon Berenguer III de Barcelona és anomenat dux Catalanensis («duc català») i rector Catalanicus («dirigent català»). Ramon B. i el comes Ampurie, Hug II d'Empúries, són lloats com a Catalanicus heros («heroi català»).
« | (llatí) Liber xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx (236) Mox, pulsis tenebris, subiere micantes
|
(castellà) Llibre Primer (236) Disipada en seguida la oscuridad, aparecieron |
» |
« | (llatí) Liber xxxxxxxxxxxxx (116) De medio cursu terras spectabat et undas,
(312) At vice qui comitis Pisana presidet urbe
(338) Hoc Catalanenses concussit inedia terras
|
(castellà) Llibre Segon (116) Al medio día, cuando levantando el sol miraba las tierras y los mares,
(312) Mas el vizconde presidente de la ciudad de Pisa,
(338) Por este tiempo oprimió el hambre a los catalanes. |
» |
« | (llatí) Liber Tertius (295) Ad Catalanenses postquam ratis utraque ripas
(321) Divitiis Arelas pollens hanc sumptibus implet,
|
(castellà) Llibre Tercer (295) Llegadas ambas a las costas catalanas,
(321) La rica Arles, la llena de riquezas, |
» |
« | (llatí) Liber Quartus (118) Fervet Prorsus ad introitum Latius seu Gallicus hospes.
(205) Talibus et reliquis populus Pisanus agebat
|
(castellà) Llibre Quart (118) Intentan luego la entrada los latinos y los galos.
(205) Semejantes operaciones ejecutaba todo el ejército pisano, |
» |
« | (llatí) Liber Quintus (85) Viderat urbane pulsantes limina porte
(303) Undique discurrens rector Catalanicus hostes
|
(castellà) Llibre Cinquè (85) Había visto el rey balear que los que sacudían
(303) Discurriendo por todas partes el caudillo del ejército catalán, |
» |
« | (llatí) Liber Sextus (46) Catalanicus heros
(325) Hostis bella magis quam curam pacis agebat,
|
(castellà) Llibre Sisè (46) El héroe catalán
(325) El enemigo se dedicaba mas a la guerra que a procurar la paz; |
» |
« | (llatí) Liber Septimus (97) Comperit interea cur gaudia duceret ista
(382) Dux Catalanensis, cui plurimus affuit astus,
|
(castellà) Llibre Setè (97)Entretanto el motivo por qué se entrega a aquellas demostraciones de júblio
(382) El duque catalán que trajo mucho para hacerse |
» |
« | (llatí) Liber xxxxx (34) Interea belli Catalanicus estuat heros
|
(castellà) Llibre Vuitè xxxxxx |
» |
Contingut
A principis del segle XII l'Emirat de Mayūrqa havia convertit Al-jaza'ir al-Sharquiya li-l-Andalus (les illes Balears) en un niu de pirates sarraïns. Els pisans decidiren emprendre una croada contra l'illa, aconseguint el suport del comte de Barcelona Ramon Berenguer III. L'obra narra la Croada pisano-catalana i recull multitud de dades històriques contrastables documentalment:[1]
- (versos 30-38). Les notícies del maltractament que els pirates sarraïns donaven als cristians capturats provoca la ira dels pisans i justifica l'expedició contra les illes.
- (versos 49-54). Els pisans elegeixen dotze cònsols
- (versos 54-80). Els pisans envien legats al Sant Pare Pasqual II, que els dóna un estendard amb una creu, «Pontifici tribuendo crucem, romanaque signa» en senyal de croada. A altres fonts es concreta que era una creu blanca sobre camp roig i es diu que així es convertí en la bandera de Pisa.
- (versos 87-95). Els pisans intenten una aliança amb els genovesos però aquests s'hi neguen.
- (versos 134). Aconsegueixen l'auxili de la ciutat de Lucca
- (versos 160). L'expedició s'inicia el 6 d'agost del 1113
- (versos 184-216). Es produeixen algunes dissensions entre els expedicionaris
- (versos 239-246). Els pisans desembarquen a Blanes
- (versos 246-255). Causen pànic a la zona, ja que el pisans creien que havien arribat a Mayurqa
- (versos 256-263). Un legat pisà s'entrevista amb Ramon Berenguer III per tal que s'uneixi a l'expedició
- (versos 275-304). Atesos els atacs pirates, deideix unir-se a la croada
- (versos 305-345). La flota pisana arriba a Sant Feliu de Guíxols després de vèncer el mal temps
- (versos 377-381). Els croats es desanimen en circular la falsedat que l'expedició retornarà a Itàlia
- (versos 417-423). El 7 de setembre del 1113 es presenten Ramon Berenguer III i el bisbe de Girona
- (versos 423-426). Un pestilència delma els croats
- (versos 427-444). Amb Ramon Berenguer III arriben els seus aliats: Guillem V de Montpeller amb vint naus, Eimeric II de Narbona amb vint naus més, Ramon d'Arlés, i diversos magnats del Rosselló, Besiers i Nimes.
- (versos 531-542). Anada a Barcelona
- (versos 543-551). Descripció de la zona, amb al·lusions a Montjuïc i el Llobregat
- (versos 552-558). Festes del 21 de setembre en honor a Sant Mateu Evangelista
- (versos 559-571). Una borrasca atura la flota durant tres dies, però finalment surten a mar el 24 de setembre del 1113.
- (versos 572-588). Vents contraris porten la flota dels croats fins a les costes de l'Ebre
- (versos 589-625). Desembarcament a Mayūrqa. Combats amb els sarraïns
- (versos 626-640). Diversos croats cauen presoners
- (versos 687-694). Alguns expedicionaris pisans se'n tornen a Itàlia
- (versos 695-759). L'arribada de l'hivern fa que la flota croada torni a Barcelona i d'altres a Pisa. Els homes es reparteixen entre Arles i Nimes.
- (versos 778-794). Una plaga de fam s'estén per les costes catalanes.
- (versos 854-860). Entre els sarraïns apareixen discrepàncies: o fer un tractat amb els croats o lliurar-se als almoràvits.
- (versos 861-916). El governador musulmà ofereix un pacte que inclou l'alliberament dels presoners cristians, però els pisans ho rebutgen.
- (versos 975-997). El març del 1114 es reprenen els combats amb un desembarcament a Yabisah
- (versos 1056-1102). L'abril del 1114 van a les costes de Cabrera
- (versos 1114-1140). Saqueig de les costes de Manūrqa
- (versos 1141-1159). Tornen a Barcelona i es troben amb el legat papal, el cardenal Boso.
- (versos 1160-1223). La primavera del 1114 arriba una segona flota pisana a Barcelona passant per la costa de Provença, i dues naus noliejades pel mateix Sant Pare Pasqual II. Arriben a Salou el 24 de juny del 1114 i renoven les aliances.
- (versos 1224-1409). Desembarquen a Yabisah i el 21 de juliol, diada de Sant Víctor, aconsegueixen aterrar una torre i entrar a la ciutat.
- (versos 1410-1545). La ciutadella resisteix fins que el 10 d'agost del 1114 es rendeix.
- (versos 1545-1623). Recollit el botí, se'n van cap a Mayūrqa.
- (versos 1624-1646). Un cometa genera diversitat de parers entre el croats.
- (versos 1646-2064). Gran batalla entre croats i sarraïns.
- (versos 1645-2123). En el campament de setge (els "reals") les tropes catalanes ocupen el centre i els pisans als flancs, mentre el senyor de Cardona i la resta són a la part de darrere.
- (versos 2124-2385). Nous combats amb moltes baixes entre els pisans.
- (versos 2386-2424). Arriben cartes al campament informant que els sarraïns han devastat les terres catalanes. Quan el comte de Barcelona i el d'Empúries se'n volen tornar cap a Catalunya, arriben noves que els sarraïns han estat derrotats Batalla de Martorell (1114).
- (versos 2425-2498). Reparacions del campament i estris de guerra.
- (versos 2499-2572). Els sarraïns demanen auxili a Daniyya, i els responen que des de Dénia es demanarà auxili al rei almoràvit del Marroc.
- (versos 2573-2688). Els sarraïns envien naus a Daniyya per rebre el rei del Marroc
- (versos 2689-2783). Prop de Nadal, hi ha fam entre els croats
- (versos 2784-2817). Negociacions amb els sarraïns; el comte de Barcelona vol acceptar el tractat, però els pisans s'hi neguen.
- (versos 2818-2872). Recompensa per cada sarraï mort o capturat.
- (versos 2873-2911). El desembre del 1114 el destacament naval de Yabisah passa a Mayūrqa
- (versos 2912-3044). Noves negociacions; l'emir sarraí Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla ofereix alliberar tots els captius cristians si els croats abandonen l'illa. Dissensions entre els sarraïns i assassinat de l'emir, que és substituït per Abu Rabí Suleiman el qual trenca les negociacions.
- (versos 3045-3101). Nous combats. Ramon Berenguer III és ferit i s'escampa el rumor que ha mort, que després és desmentit.
- (versos 3102-3263). Setge amb màquines de guerra i foc grec per part dels croats. El 15 de febrer del 1115 els pisans aconsegueixen entrar a la ciutat però en són rebutjats.
- (versos 3264-3292). Dissensions entre els croats, alguns s'inclinen per l'extermini total dels habitants de la ciutat, mentre el comte de Barcelona és partidari d'una solució més moderada.
- (versos 3293-3521). Els sarraïns es rendeixen al comte de Barcelona, però la ciutadella continua resistint. Allí es produeix un gran combat el 4 de març del 1115. El rei de Mayūrqa, veient la situació perduda, intenta escapar-se, però és capturat i tornat a l'illa. El 18 d'abril del 1115 es produeix el darrer assalt amb la destrucció total del baluard.
El domini croat a l'illa es perllongà durant un any. L'ocupació de l'illa s'encarregà als genovesos mentre que els pisans i catalans van tornar a les seves respectives bases de sortida. Els genovesos acabaren abandonant l'illa que fou ocupada i annexada als dominis dels almoràvits.
Referències
- ↑ Ubieto 1987, Historia de Aragón, vol. 5. Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg. 272; Las conquistas de 1114 y 1229
Bibliografia
- Armagué Herrero, Joan «El liber maiolichinus de gestis pisanorum illustribus». Quaderns de h. Selva, 14, 2002, pàg. 135-148. ISSN: 1135-3058.
- Mulet i Mas, Mireia. Liber Maiolichinus De Gestis Pisanorum Illustribus / traducció de Mireia Mulet Mas. Societat Arqueologica Lulliana, 1991. ISBN 8487026125.
- Ubieto Arteta, Antonio. Historia de Aragón, vol 5. Creación y desarrollo de la Corona de Aragón. Zaragoza: Anubar, 1987. ISBN 84-7013-227-X. (castellà)
Vegeu també
Enllaços externs
- Liber Maiolichinus: Edició on-line
- Liber Maiolichinus PDF, amb breu introducció en castellà
- Los siete libros de Lorenzo Veronense Diácono de Pedro II arzobispo de Pisa Edició bilingüe llatí-castellà