Avellaner: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 22: Línia 22:


Es conrea tant en [[secà]] com en [[regadiu]]. Necessita que hi faci vent durant la [[pol·linització]] que s'esdevé a l'hivern. És tradicional el cultiu a les comarques de [[Tarragona]] principalment a l'[[Alt Camp|Alt]] i [[Baix Camp]]. Una de les principals varietats autòctones és la "Negreta".
Es conrea tant en [[secà]] com en [[regadiu]]. Necessita que hi faci vent durant la [[pol·linització]] que s'esdevé a l'hivern. És tradicional el cultiu a les comarques de [[Tarragona]] principalment a l'[[Alt Camp|Alt]] i [[Baix Camp]]. Una de les principals varietats autòctones és la "Negreta".

Els bosc d'avellaners són els '''avellanars''', les '''avellanedes''', '''avellaneredes''' o '''avellanoses'''.


==Oli de llavors d'avellana==
==Oli de llavors d'avellana==

Revisió del 12:53, 19 març 2017

Infotaula d'ésser viuAvellaner
Corylus avellana Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deavellana i oli d'avellana Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitnou Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN63521 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFagales
FamíliaBetulaceae
GènereCorylus
EspècieCorylus avellana Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

L'avellaner (Corylus avellana)[1] és un arbre silvestre o conreat per les seves fruites seques, les avellanes.

Pertany a la família de les Betulaceae. Hi ha unes deu espècies dintre del gènere Corylus. Tots ells són arbres caducifolis que viuen a l'hemisferi nord en climes temperats. L'avellaner mesura fins a 6 metres d'alçada, amb l'escorça llisa i un to grisenc. Té fulles arrodonides simples i serrades i de tacte aspre. Les flors són de pol·linització anemòfila en aments, els masculins comencen a desenvolupar-se a finals de l'estiu i segueixen creixent fins a l'hivern següent. Les flors femenines són més tardanes i poc visibles i només els petits estils vermells destaquen. De les flors també se'n pot dir moc, ja que la flor té una forma similar a la mucositat nasal. La floració té lloc entre els mesos de gener i març.[2] Els fruits d'1-2 cm de diàmetre, estan parcialment dins d'un involucre verd al principi i marronós en la maduració (popularment anomenat floc).

Com a arbre silvestre forma les avellanoses d'alta muntanya i a menor altitud es troba en torrenteres. Acostuma a créixer entre els 0 i els 1.600 metres d'altitud.[3] Les avellanes silvestres també són comestibles però aquests arbres són poc productius i amb el fenomen acusat de la contranyada.

Es conrea tant en secà com en regadiu. Necessita que hi faci vent durant la pol·linització que s'esdevé a l'hivern. És tradicional el cultiu a les comarques de Tarragona principalment a l'Alt i Baix Camp. Una de les principals varietats autòctones és la "Negreta".

Els bosc d'avellaners són els avellanars, les avellanedes, avellaneredes o avellanoses.

Oli de llavors d'avellana

L'oli d'avellana s'obté generalment de les llavors de l'avellaner comú (Corylus avellana) però també, amb característiques i propietats diferents, de l'avellaner americà (Corylus americana) i de l'avellaner xilè (Gevuina avellana).[4] És un oli comestible però s'utilitza més com a cosmètic. L'oli de l'avellaner comú és de color groc daurat lluminós i més transparent que l'oli d'oliva[5] L'oli d'avellana s'obté per la pressió en fred de les llavors de l'avellaner. Té alt contingut en vitamina A i E amb destacat contingut de calci, magnesi i potassi.[6] Com a cosmètic es fa servir per a la cura dels cabells (com l'oli d'ametlla) i la pell.[7]

Plagues

Referències