Dolomita: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Correcció posició plantilla:commonscat
Línia 76: Línia 76:


== Referències ==
== Referències ==
⚫
{{commonscat}}
{{referències|3}}
{{referències|3}}


⚫
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}


Revisió del 11:01, 20 març 2017

Aquest article tracta sobre el mineral. Si cerqueu les muntanyes, vegeu «Dolomites».
Infotaula de mineralDolomita
Fórmula químicaCaMg(CO₃)₂ Modifica el valor a Wikidata
EpònimDéodat Gratet de Dolomieu Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriacarbonats
Nickel-Strunz 10a ed.05.AB.10
Nickel-Strunz 9a ed.5.AB.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.V/B.03 Modifica el valor a Wikidata
Dana14.2.1.1
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Grup puntualtrigonal rhombohedral, 3
Colorblanc, gris, vermell, marronós
Maclesmacles de contacte simple
Fracturaconcoïdal
Tenacitatfràgil
Duresa3,5 a 4
Color de la ratllablanca
Gravetat específica2,84 a 2,86
Densitat5,7
Solubilitatpoc soluble en HCl diluït
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolDol Modifica el valor a Wikidata

La dolomita és un mineral de carbonat de calci i magnesi. Va ser anomenat així l'any 1791 per Nicolas Théodore de Saussure en honor del mineralogista i geòleg francès Dolomieu (1750-1801). És isostructural amb la nordenskiöldina. Pertany i dóna nom al grup dolomita de minerals.[1] Forma una sèrie de solució sòlida amb l'ankerita.[2]

Característiques

La dolomita és un mineral compost de carbonat de calci i magnesi, amb fórmula CaMg(CO3)2. Cristal·litza en el sistema trigonal, i es pot trobar en cristalls tabulars, sovint amb cares corbes. El seu hàbit cristal·lí també inclou el columnar, l'estalactític, el granular i el massiu. La dolomita pot ser fluorescent en blanc i rosa sota la llum ultravioleta.[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dolomita pertany a "05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H2O, alcalinoterris (i altres M2+)" juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeita, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, estroncianita, witherita, vaterita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaita, benstonita i juangodoyita.

Formació i roques

És un important mineral de roques sedimentàries i metamòrfiques, trobat com mineral principal de les roques anomenades dolomies i metadolomies, així com un mineral important en limolites i marbres on la calcita és el principal mineral present. També apareixen dipòsits de dolomita en vetes hidrotermals, formant cristalls que omplen cavitats. S'ha trobat també en serpentinites i roques similars.

La dissociació natural de la dolomita per l'acció de l'aigua carbònica en roques sedimentàries (dolomies) dóna lloc a nombroses formacions càrstiques, per donar calcita i magnesita pura, segons la reacció reversible:

CaMg(CO3)2 + 2H2O + 2CO2 ←→ 4CO3H- + Ca2+ + Mg2+ ←→ CaCO3 + MgCO3 + 2H2O + 2CO2

Es sol trobar acompanyada de siderita, quars, guix, fluorita, celestina, calcita o barita.

Usos

Abunda en la naturalesa en forma de roques dolomítiques i s'utilitza com a font de magnesi i per a la fabricació de materials refractaris (és una roca sedimentària química). També s'utilitza com a fonent en metal·lúrgia, manufactura de ceràmica, pintures i càrregues blanques i com a component per fabricar el vidre. Està totalment proscrita com mineral al clínquer del formigó pel contingut en MgO, ja que dóna una alta expansivitat. En canvi com a àrid de formigó valdria, sempre que s'analitzi la seva reacció amb el ciment.

Grup dolomita

Els membres d'aquest grup tenen una estructura cristal·lina semblant a la de la calcita. En la dolomita, posicions alternes de Ca estan ocupades per Mg, esdevenint estructures no equivalents, reduint el punt de simetria del cristall de 32/m a 3.[1]

El grup està compost per cinc espècies minerals: ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita i norsethita.

Varietats

  • Brossita, una varietat férrica de dolomita amb fins a un 10% de FeCO3. Trobada originàriament a la mina Brosso, Calea, Província de Torí, Itàlia, d'on rep el seu nom.[4]
  • Cobaltodolomita, una varietat cobaltífera provinent de Pribram, República Txeca, que conté 5,17% de CoO. Es representa amb la fórmula (Ca,Mg,Co)CO3.[5]
  • Conita, també anomenada dolomita rica en magnesi, és una dolomita amb Mg > Ca en una quantitat significativa, amb fórmula (Ca,Mg)Mg(CO3)2.[6]
  • Dolomita fèrrica, una varietat relativament comuna de dolomita que conté ferro. Es pot distingir de l'ankerita només per mitjans analítics.[7]
  • Dolomita manganesífera, una varietat que conté manganès.[8]
  • Dolomita zíncica, una varietat que conté zinc.[9]
  • Greinerita, una varietat manganesífera de dolomita, però probablement només una dolomita amb un contingut de manganès feble. El material tipus, provinent de la muntanya Greiner, al Tirol, es va perdre.[10]
  • Gurhofian, també anomenada geldolomita, una varietat microcristal·lina de dolomita que inicialment es creia que es tractava d'un gel. Originàriament reportada de Gurhof, Baixa Àustria. Pot ser de color blanc o groguenc.[11]
  • Plumbodolomita, una varietat que conté plom.[12]
  • Taraspita, una dolomita sinteritzada verda i bandejada, que deu el seu color a continguts menors de níquel (0,1-0,3% NiO) i de ferro (0,75-6% FeO). El material s'utilitza per tallar. Rep el seu nom de la localitat de Tarasp, Grischun, Suïssa.[13]
  • Teruelita, una dolomita negre originalment descrita a Terol, Aragó.[14]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dolomita
  1. ↑ 1,0 1,1 «Dolomite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  2. ↑ «Ankerite-Dolomite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  3. ↑ Deer, W. A., R. A. Howie and J. Zussman (1966) An Introduction to the Rock Forming Minerals, Longman, pp. 489–493. ISBN 0-582-44210-9.
  4. ↑ «Brossite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  5. ↑ «Cobaltoan Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  6. ↑ «Mg-rich Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  7. ↑ «Ferroan Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  8. ↑ «Manganoan Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  9. ↑ «Zincian Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  10. ↑ «Greinerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  11. ↑ «Gurhofian» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  12. ↑ «Plumbodolomit» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  13. ↑ «Taraspite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  14. ↑ «Teruelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dolomita&oldid=18254118»