Don Joan

Don Joan (en italià Don Giovanni, en castellà Don Juan) és un arquetip literari que representa el llibertí, l'home que sedueix moltes dones sense lliurar el seu cor fins que es troba amb Doña Inés (o Ana, segons la versió). Alguns autors fan que llavors s'enamori de veritat (la majoria), si bé la història inicial el condemna a l'infern justament per aprofitar-se d'aquesta noia innocent. Sembla que aquesta història està inspirada d'un personatge real, el Casanova italià ha esdevingut però un nom comú per designar l'home expert en seducció.

Molts autors s'han apropat al mite. Alguns dels que l'han tractat directament són: Tirso de Molina, Molière, Lord Byron, José Zorrilla, Baudelaire, Azorín, Max Frisch... Mozart en va escriure una òpera, Don Giovanni. D'altres s'han inspirat indirectament, ja que es podria dir que qualsevol llibertí o seductor hi està basat. Així, es troben traces en obres com les de José de Espronceda, Ramón del Valle-Inclán, Samuel Richardson i Alexandre Dumas, entre altres. L'època de màxima esplendor va donar-se al romanticisme. És una figura que continua viva en l'art i que ha aparegut en cançons i pel·lícules (James Bond té molt de Don Joan).

També s'han escrit assajos explicant els trets psicològics d'aquesta conducta. Es descriu la persona que actua com a Don Joan com una persona immadura, incapaç de comprometre's (tot i que alguns creuen sincerament enamorar-se cada vegada), narcisista i que conrea l'emoció superficial, la vanitat i el culte al cos. Necessita sentir-se el centre d'atenció i s'ocupa només dels seus sentiments. En general és una conducta associada a l'adolescència i al sexe masculí, tot i que es dóna en totes les edats i entre homes i dones.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Don Joan