Primeres matèries: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Correcció posició plantilla:commonscat
Línia 10: Línia 10:


== Referències ==
== Referències ==
{{commonscat}}
{{referències|2}}
{{referències|2}}


{{Commonscat}}
{{autoritat}}
{{autoritat}}
{{Esborrany d'economia}}
{{Esborrany d'economia}}

Revisió del 10:14, 20 març 2017

Primeres matèries són els recursos d'origen mineral o agrícola que l'home extreu de la natura que, per una sèrie de transformacions industrials o artesanals es transformen en productes intermedis o productes de consumició.[1] Generalment, al seu estat natural, sense cap transformació no són gaire utilitzables. És una paraula relativa, així, per exemple la llet pot ser un producte, o una primera matèria per a la fabricació de formatge o de iogurt. Fins fa poc, a la fi del cicle de producció només quedaven deixalles, bones per llançar, que cada vegada més són considerades com primeres matèries, dels quals es pot extreure producte reutilitzables en la cadena de producció, que evoluciona d'un paradigma linear cap a un paradigma circular.

Tradicionalment, hom considerava primeres matèries com si fossin recursos tan abundants que eren quasi infinits. S'explotaven sense límits recursos «naturals» d'origen animals com la llana i les pells bruts, d'origen vegetal com el cotó brut, la fusta, el suro o d'origen minerals com el carbó, el petroli, la sorra, l'urani. Des de l'inici dels anys 1970,[2] dos fenòmens simultanis, l'augment exponencial de la població mundial així com del consum per persona van ensenyar les límits d'una Terra que en realitat és un sistema, sí, obert en fluxos d'energia, però tancat, finit quant a la matèria,[3] i que hi ha límts al creixement.[4]

En adonar-se que les primeres matèries no són infinides, cada vegada més les residus, són utilitzades com una mena de «mineral» del qual hom pot extreure primeres matèries valuoses. Si abans, hom només extreia ferro del mineral, ahora, una grand part del ferro s'extreu de cotxes vells, de rentadores llençades, etc.[5] A més de l'objectiu ecològic de despol·lució i reducció del volum de residus, la finitud de les reserves naturals, en fa una necessitat econòmica. La consciència que el món és finit i que les primeres matèries «naturals» poden acabar-se, contribueix a fer que un millor ús de deixalles o de productes en fí de vida esdevé tant econòmicament rentable com ecològicament necessari. Així, l'extracció d'alumini, ferro, coure... des de ferrala i altres residus metàl·lics costa entre 70 i 95% d'energia menys que l'extracció des del mineral.[6]

Bibliografia

  • Martínez Contreras, Susanna. El llibre de les 3R: Reduir, Reciclar i Reutilitzar. NED Ediciones, 2009. ISBN 9788493813895. 

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Primeres matèries
  1. «Primeres matèries». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Generalment, hom considera la publicació de l'informe The Limits to Growth (Els límits del creixement) pel Club de Roma el 1972 com l'inici d'aquest lent canvi de paradigma: Meadows, Donella H.; Meadows, Dennis L.; Randers. The Limits to Growth (en anglès). Universe Books, 1972, p. 205. ISBN 0-87663-165-0. 
  3. Duran i Grant, Alexandre. Un estudi del sector de residus sòlids urbans a l'Euroregió de l'Arc Mediterrani. Institut d’economia i empresa Ignasi Villalonga, 2006, p. 6. 
  4. «Renovada preocupació pels límits al creixement». Generalitat de Catalunya - Agència per a la competitivitat de l'empresa, 04-02-2008. [Consulta: març 2016].
  5. «El 5% dels residus industrials són reutilitzats com a primera matèria». Lamalla.cat, 17-05-2009. [Consulta: 8 març 2016].
  6. Martínez & Bigues, 2009, p. 22-23.