Trèveris: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
normalitzo infotaula
m Plantilles abans de les categories
Línia 56: Línia 56:
{{Lands alemanys Renània-Palatinat}}
{{Lands alemanys Renània-Palatinat}}


{{ORDENA:Treveris}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}


{{ORDENA:Treveris}}
[[Categoria:Trèveris| ]]
[[Categoria:Trèveris| ]]
[[Categoria:Patrimoni de la Humanitat d'Alemanya]]
[[Categoria:Patrimoni de la Humanitat d'Alemanya]]

Revisió del 11:36, 23 març 2017

Plantilla:Infotaula geografia políticaTrèveris
Trier (de) Modifica el valor a Wikidata
Vista nocturna
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 49° 48′ N, 6° 36′ E / 49.8°N,6.6°E / 49.8; 6.6
EstatAlemanya
Estat federatRenània-Palatinat Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població112.195 (2022) Modifica el valor a Wikidata (958,36 hab./km²)
Geografia
Superfície117,07 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMosel·la Modifica el valor a Wikidata
Altitud125 m-135 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació16 aC Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governWolfram Leibe (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal54290, 54292, 54293, 54294, 54295 i 54296 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic651 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSDEB21 Modifica el valor a Wikidata
Clau de municipalitat alemanya07211000 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webtrier.de Modifica el valor a Wikidata

Trèveris (en alemany, Trier, en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la. És considerada la ciutat més antiga d'Alemanya. Està inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1986.[1]

Història

Oficialment, va ser fundada en l'any 16 aC per August sota el nom d'Augusta Treverorum. No obstant això, existeix un mite segons el qual va ser fundada uns 1300 anys abans del naixement de Roma per Trebeta, fill del rei assiri Ninus.

Coneguda com "la segona Roma" per la importància política que va arribar a tenir en el baix Imperi Romà, els vestigis romans hi són molt abundants:

Des dels segles XII i XIII fins a la Revolució Francesa, l'arquebisbe de Trèveris era un dels prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic. Durant la Guerra dels Trenta Anys, Trèveris va ser conquerida pels espanyols en l'any 1634, provocant l'entrada de la guerra del Regne de França en contra de les Espanyes[2] i pels francesos en l'any 1645. Tropes franceses van ocupar la ciutat també en 1674, 1688 i, més prolongadament, en 1794. En l'any 1801 va ser conquerida per França, convertint-se en capital del departament francès de Saarland. En 1814 va ser presa per Prússia.

Actualment la ciutat té uns 100.000 habitants.

Fills il·lustres

Referències

  1. http://whc.unesco.org/en/list/367
  2. (castellà) Fernando Sánchez Fernández, Regimiento Inmemorial [1]

Enllaços externs

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Monuments Romans, Catedral de Sant Pere i l'Església de la Nostra Senyora de Trèveris
Vista nocturna
Imatge
Porta Nigra
Nom en la llengua original(de) Trier Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCiutat, gran ciutat, municipi urbà, urban district of Rhineland-Palatinate (en) Tradueix, capital de districte i ciutat antiga Modifica el valor a Wikidata
Construcció16 aC Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície117,07 km²
117,06 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud125 m
135 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
RegióEuropa i Amèrica del Nord
LocalitzacióRenània-Palatinat
Alemanya Alemanya
Banyat perMosel·la Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata Map
 49° 48′ N, 6° 36′ E / 49.8°N,6.6°E / 49.8; 6.6{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina
Patrimoni de la Humanitat  
TipusCultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1986 (10a Sessió), Criteris PH: (i),(iii),(iv),(vi)
Identificador367
Lloc webtrier.de Modifica el valor a Wikidata
Basílica de Trèveris i Residenzschloss