Joaquim Riera i Bertran: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Escriptors gironins usant HotCat
Línia 107: Línia 107:
[[Categoria:Dramaturgs catalans en català]]
[[Categoria:Dramaturgs catalans en català]]
[[Categoria:Escriptors gironins contemporanis en català]]
[[Categoria:Escriptors gironins contemporanis en català]]
[[Categoria:Escriptors gironins]]
[[Categoria:Mestres en Gai Saber]]
[[Categoria:Mestres en Gai Saber]]
[[Categoria:Militants d'Unió Catalanista]]
[[Categoria:Militants d'Unió Catalanista]]

Revisió del 11:28, 24 març 2017

Infotaula de personaJoaquim Riera i Bertran
Biografia
Naixement(es) Joaquim Riera y Bertran Modifica el valor a Wikidata
1848
Girona
Mort1924
Barcelona
  Alcalde de Girona
1873 – 1876
  Diputat al Congrés dels Diputats
6 de juny de 1873 – 8 de gener de 1874
CircumscripcióGirona
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, escriptor, poeta Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà Democràtic Federal
Membre de
Premis

Joaquim Riera i Bertran (Girona 1848 - Barcelona 1924) fou un polític i escriptor català. Estudià dret a la Universitat de Barcelona i va exercir un temps de jutge a Girona. Membre del partit federal de Francesc Pi i Margall, es presentà a les eleccions generals espanyoles de 1869, però no fou escollit. El 1873 fou escollit alcalde de Girona, amb només 25 anys, i diputat a les Corts Generals de la Primera República Espanyola tot i que es va declarar incapacitat i va ésser substuït per Domènec Puigoriol en l'acta de diputat. El 1876 deixà el càrrec per a treballar com a secretari de la Diputació de Barcelona.

El 1867 va obtenir el primer premi al primer accèssit dels Jocs Florals de la ciutat de Barcelona i el 1870 participació en la fundació de la Jove Catalunya. Va fer amistat amb Narcís Oller, a qui va presentar al cercle d'intel·lectuals de La Renaixensa, i amb Àngel Guimerà. El 1885 fou un dels fundadors de l'Associació d'Autors Catalans, per tal de difondre el teatre català.

Anys més tard presidí la Unió Catalanista, de la que en fou un dels primers promotors, i l'Associació Catalana d'Excursions Científiques. Col·laborà en la premsa de la Renaixença catalana, especialment en Lo Gai Saber, La Ilustració Catalana i La Tomasa. Participà diverses vegades als Jocs Florals de Barcelona, guanyant diversos premis i essent proclamat Mestre en Gai Saber el 1890. Com a escriptor fou molt prolífic, i es decantà sobretot pel teatre romàntic o festiu, però també fou un poeta sentimental i romàntic.

Obres

Teatre

  • 1871, 9 de maig. Caritat. Drama en quatre actes i en vers. Estrenat al teatre Romea de Barcelona.
  • 1872. Robinson petit.
  • 1872, 11 d'abril. Les veïnes, estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1874, 19 de febrer. L'agraïment, estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1874. Els comediants del segon pis.
  • 1875. Bernat Pescaire. Comèdia en dos actes i en vers, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona. (Joan Maluquer Viadot. Teatre catalá Estudi Historich – crítich Barcelona 1878 pàg. 42)
  • 1876, 3 de juny. El testament de l'oncle. Comèdia en un acte i en vers, estrenada al teatre del Bon Retir de Barcelona.
  • 1877, 12 de juliol. La majordoma. Comèdia de costums catalans en dos actes dividits en tres quadres. Estrenada al teatre del Bon Retir de Barcelona.
  • 1879, 28 d'octubre. De mort a vida. Drama en tres actes i en vers, estrenat al teatre Romea de Barcelona.
  • 1881, 20 de novembre. Si fa o no fa, estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1882, 10 d'octubre. Corona d'espines. Drama en tres actes i en vers, estrenat al teatre Romea de Barcelona.
  • 1885, 17 de febrer. La relliscada, estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1887, 19 de gener. Gent de mar. Drama en tres actes, estrenat al Teatre Catalunya de Barcelona.
  • 1887, 17 de novembre. L'espurna, estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1892, 8 de gener. El promès. Drama de costums catalans en tres actes i en vers, estrenat al teatre de Novetats de Barcelona.
  • 1893, 19 de desembre. L'hostalera de la vall. Drama de costums catalans en un pròleg i quatre actes. Estrenat al teatre Novetats de Barcelona.
  • 1896. Lo testament de l'oncle.
  • L'Avi.

Poesia

  • Cançons del temps (1874)
  • Mel i fel (1877)
  • Cent faules (1880)
  • Llibre de sonets (1888)
  • Faules velles (1920)

Prosa

  • Historia del siti de Girona en l'any 1809, endereçada á les classes populars (1868)
  • Història d'un pagès obra premiada als Jocs Florals del 1869 i publicada al mateix any.[1]
  • Deu narracions
  • Los comediants del segon pis

Altres

  • El catolicismo y la república federal (1873)
  • Escenes de la vida pagesa (1878)

Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona[2]

  • La musa popular (1882), Premi de la Flor Natural[3]
  • Honres. Pro fidelibus defunctis (1916)
  • Recordant a en Maragall (1917)
  • Faulesques (1919)
  • Romanç Montserratí (1921)
  • Espigoleig (1921)
  • Noyet Amor (1921)
  • Recordatori (1922)

Lectures

Enllaços externs

Vegeu texts en català sobre Joaquim Riera i Bertran a Viquitexts, la biblioteca lliure.

Referències

  1. Brugada i Gutiérrez-Ravé, Josep. "Joaquim Riera i Bertran, un gironí de «La Renaixença»." Annals de l'Institut d'Estudis Gironins [en línia], 1982, Vol. 26, p. 459-476. http://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53959 [Consulta: 28-09-15]
  2. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques
  3. [enllaç sense format] http://www.archive.org/stream/jochsfloralsdeb14consgoog/jochsfloralsdeb14consgoog_djvu.txt


Càrrecs públics
Precedit per:
Pere Barragán i García
Alcalde de Girona
Escut de Girona

1873-1876
Succeït per:
Narcís Farró i Albert
Precedit per:
'
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXIV

1879-1924
Succeït per:
Alfons Par i Tusquets