28 de març: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
L'Estatut de València el va aprovar el Congrés el 28 D'ABRIL, no el 28 de març... i Taipei no forma part dels Països Catalans! |
|||
Línia 7: | Línia 7: | ||
* [[1938]], [[Fraga]], [[Baix Cinca]]: El [[bàndol nacional]] conquereix la vila.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Besolí |nom=Andreu |títol=Ebro 1938 |url=http://books.google.cat/books?id=KyVpAAAAMAAJ&q=fraga+28+marzo+1938&dq=fraga+28+marzo+1938&hl=ca&sa=X&ei=Ol4GUrC1KIir7Aa_hIEg&ved=0CFYQ6AEwBQ |llengua=anglès |editorial=Inédita Editores |data=2005 |pàgines=46 |isbn=8496364275}}</ref> |
* [[1938]], [[Fraga]], [[Baix Cinca]]: El [[bàndol nacional]] conquereix la vila.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Besolí |nom=Andreu |títol=Ebro 1938 |url=http://books.google.cat/books?id=KyVpAAAAMAAJ&q=fraga+28+marzo+1938&dq=fraga+28+marzo+1938&hl=ca&sa=X&ei=Ol4GUrC1KIir7Aa_hIEg&ved=0CFYQ6AEwBQ |llengua=anglès |editorial=Inédita Editores |data=2005 |pàgines=46 |isbn=8496364275}}</ref> |
||
* [[1954]], [[Barcelona]]: Col·locació de la primera pedra del [[Camp Nou]]<ref>{{Ref-web|url=https://www.fcbarcelona.cat/club/noticies/2014-2015/28-de-marc-del-1954-primera-pedra-del-camp-nou|títol=28 de març del 1954: Primera pedra del Camp Nou {{!}} FC Barcelona|consulta=2017-03-20|llengua=ca-ES}}</ref>. |
* [[1954]], [[Barcelona]]: Col·locació de la primera pedra del [[Camp Nou]]<ref>{{Ref-web|url=https://www.fcbarcelona.cat/club/noticies/2014-2015/28-de-marc-del-1954-primera-pedra-del-camp-nou|títol=28 de març del 1954: Primera pedra del Camp Nou {{!}} FC Barcelona|consulta=2017-03-20|llengua=ca-ES}}</ref>. |
||
* [[1982]], [[Madrid]], [[Espanya]]: El [[Congrés dels Diputats espanyol|Congrés espanyol]] aprova l''''[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]].''' |
|||
⚫ | |||
;Resta del món: |
;Resta del món: |
||
Línia 17: | Línia 15: | ||
* [[1939]]: [[Madrid]] és conquerit pel [[bàndol nacional]], a les acaballes de la [[Guerra civil espanyola]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Montoliú Camps |nom=Pedro |títol=Madrid en la posguerra, 1939-1946: los años de la represión |url=http://books.google.cat/books?id=He5mKh425wEC&pg=PA13&dq=28+marzo+1939+madrid&hl=ca&sa=X&ei=5PwIUqOoNOON7QbDn4HQAg&ved=0CD8Q6AEwAg#v=onepage&q=28%20marzo%201939%20madrid&f=false |llengua=castellà |editorial=Silex Ediciones |data=2005 |pàgines=13 |isbn=8477371598}}</ref> |
* [[1939]]: [[Madrid]] és conquerit pel [[bàndol nacional]], a les acaballes de la [[Guerra civil espanyola]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Montoliú Camps |nom=Pedro |títol=Madrid en la posguerra, 1939-1946: los años de la represión |url=http://books.google.cat/books?id=He5mKh425wEC&pg=PA13&dq=28+marzo+1939+madrid&hl=ca&sa=X&ei=5PwIUqOoNOON7QbDn4HQAg&ved=0CD8Q6AEwAg#v=onepage&q=28%20marzo%201939%20madrid&f=false |llengua=castellà |editorial=Silex Ediciones |data=2005 |pàgines=13 |isbn=8477371598}}</ref> |
||
* [[1967]], [[Ciutat del Vaticà]]: el papa [[Pau VI]] publica l'encíclica ''[[Populorum Progressio]]''. |
* [[1967]], [[Ciutat del Vaticà]]: el papa [[Pau VI]] publica l'encíclica ''[[Populorum Progressio]]''. |
||
* [[1979]], [[Harrisburg]], [[Pennsilvània]], [[Estats Units]]: '''[[Accident de Three Mile Island]]''', el reactor nuclear de l'illa de Three Mile falla una bomba del sistema de refrigeració del reactor, es produeix l'evaporació d'aigua contaminada i això provoca una [[fusió nuclear]]. |
* [[1979]], [[Harrisburg]], [[Pennsilvània]], [[Estats Units]]: '''[[Accident de Three Mile Island]]''', el reactor nuclear de l'illa de Three Mile falla una bomba del sistema de refrigeració del reactor, es produeix l'evaporació d'aigua contaminada i això provoca una [[fusió nuclear]]. |
||
⚫ | |||
* [[2006]], [[França]]: Almenys 1 milió de treballadors, estudiants i aturats prenen els carrers en protesta per la proposta del govern de [[Dominique de Villepin]] de Llei del Contracte de Primer Treball.<ref>{{ref-web|url=http://www.eitb.com/fr/infos/societe/detail/497899/retraites-mobilisation-samplifie-woerth-promet-avancees/ |títol=Retraites: la mobilisation s'amplifie, Woerth promet des "avancées" |consulta=16/11/2012 | editor=eitb |data=08/09/2010 |llengua=francès }}</ref> Aquesta proposta serà retirada pel president [[Jacques Chirac]] i el primer ministre Villepin el [[10 d'abril]]. |
* [[2006]], [[França]]: Almenys 1 milió de treballadors, estudiants i aturats prenen els carrers en protesta per la proposta del govern de [[Dominique de Villepin]] de Llei del Contracte de Primer Treball.<ref>{{ref-web|url=http://www.eitb.com/fr/infos/societe/detail/497899/retraites-mobilisation-samplifie-woerth-promet-avancees/ |títol=Retraites: la mobilisation s'amplifie, Woerth promet des "avancées" |consulta=16/11/2012 | editor=eitb |data=08/09/2010 |llengua=francès }}</ref> Aquesta proposta serà retirada pel president [[Jacques Chirac]] i el primer ministre Villepin el [[10 d'abril]]. |
||
Revisió del 02:00, 28 març 2017
<< | Març 2024 | >> | ||||
dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
1r | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Tots els dies |
El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 278 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1931, Palma: El Front Únic Antimonàrquic fa un míting al teatre Balear.[1]
- 1938, Fraga, Baix Cinca: El bàndol nacional conquereix la vila.[2]
- 1954, Barcelona: Col·locació de la primera pedra del Camp Nou[3].
- Resta del món
- 1802: L'asteroide (2) Pal·les és descobert per Heinrich Wilhelm Olbers. És el segon asteroide més gran i el segon a ser descobert, quan Olbers estava realitzant observacions per a localitzar i determinar l'òrbita del primer asteroide descobert, l'(1) Ceres.
- 1844, Madrid: Al Teatro de la Cruz, estrena de Don Juan Tenorio de José Zorrilla.
- 1853: El Regne Unit i el Segon Imperi Francès declaren la guerra a l'Imperi Rus, comença la Guerra de Crimea
- 1871, París, França: S'estableix formalment la Comuna de París, que dominarà breument la ciutat, fins al 28 de maig.
- 1939: Madrid és conquerit pel bàndol nacional, a les acaballes de la Guerra civil espanyola.[4]
- 1967, Ciutat del Vaticà: el papa Pau VI publica l'encíclica Populorum Progressio.
- 1979, Harrisburg, Pennsilvània, Estats Units: Accident de Three Mile Island, el reactor nuclear de l'illa de Three Mile falla una bomba del sistema de refrigeració del reactor, es produeix l'evaporació d'aigua contaminada i això provoca una fusió nuclear.
- 1996, Taipei, Taiwan: comença a operar el Metro de Taipéi (MRT)[5].
- 2006, França: Almenys 1 milió de treballadors, estudiants i aturats prenen els carrers en protesta per la proposta del govern de Dominique de Villepin de Llei del Contracte de Primer Treball.[6] Aquesta proposta serà retirada pel president Jacques Chirac i el primer ministre Villepin el 10 d'abril.
Naixements
- Països Catalans
- 1866, Igualada: Jaume Boloix i Canela, poeta català, fundador de la revista La Creu de Catalunya (m. 1921).
- 1907, Sabadell: Joan Bartomeu i Valls, contramestre de telers català, víctima del nazisme.
- 1933, Barcelona: Tete Montoliu, pianista de jazz, cec de naixement (m. 1997).
- Resta del món
- 1138, Còrdova: Maimònides, rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana.
- 1515, Àvila, Regne de Castella: Santa Teresa de Jesús, o d'Àvila, monja carmelita.
- 1750, Caracas, Veneçuela: Sebastián Francisco de Miranda Rodríguez, més conegut com a Francisco de Miranda, va ser un general veneçolà, considerat com a precursor de l'emancipació americana de l'Imperi espanyol.
- 1766 - Eisenstadt, antic Imperi Austro-hongarès: Joseph Weigl, compositor hongarès (m. 1846).
- 1862 - Nantes, França: Aristide Briand: polític francès, Premi Nobel de la Pau de 1926 (m. 1932).
- 1868,
- Nijni Nóvgorod, Imperi Rus: Maksim Gorki (en rus: Макси́м Го́рький), va ser el pseudònim utilitzat per Aleksei Maksímovitx Péixkov (en rus: Алексе́й Макси́мович Пе́шков o Пе́шков) fou un escriptor rus i soviètic.
- Osaka: Keishiro Matsui, polític i diplomàtic japonès.
- 1891, Denver, Colorado: Paul Whiteman, director d'orquestra de jazz nord-americà (m. 1967).
- 1892, Gant, Bèlgica: Corneille Heymans, metge belga, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1938 (m. 1968).
- 1901, Estocolm, Suècia: Marta de Suècia, Princesa de Suècia amb el tractament d'altesa reial que a través del seu matrimoni esdevingué princesa hereva de Noruega.
- 1930, Chicago (EUA): Jerome Isaac Friedman, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1990.
- 1936, Perú: Mario Vargas Llosa, novel·lista, articulista, assagista i polític peruà.
- 1942, St Albans, Regne Unit: Mike Newell , director de cinema britànic.
- 1943, Barnstaple, Regne Unit: Richard Eyre, director de cinema, teatre i televisió britànic.
- 1944, Elisabeth, Nova Jersey, Estats Units: Richard Francis Dennis Barry III "Rick Barry" va ser un jugador de bàsquet estatunidenc.
- 1946, Cabana, Regió d'Ancash, Perú: Alejandro Celestino Toledo Manrique polític i economista peruà, va ser President Constitucional de la República del Perú des del 28 de juliol de 2001 fins al 28 de juliol de 2006.
- 1960, França: Eric-Emmanuel Schmitt, filòsof, escriptor i dramaturg francès.
- 1970: Minneapolis, Minnesota, Estats Units: Vince Vaughn, actor, productor de cinema i guionista estatunidenc.
- 1974, Guayaquil, Equador: Sharon la Hechicera―nom artístic d’Edith Rosario Bermeo Cisneros—, cantant, actriu i empresària, coneguda per la seva carrera musical de tecnocumbia.
- 1975, Santander, Espanya: Iván Helguera Bujía és un exfutbolista càntabre.
- 1980, Bucarest, Romania: Albert Streit, futbolista alemany.
- 1986,
- Nova York, Estats Units: Stefani Joanne Angelina Germanotta, cantautora americana coneguda com a Lady Gaga.
- Madrid, Espanya: Amaia Salamanca, actriu espanyola.
Necrològiques
- Països Catalans
- 1485, Barcelona: Pere Joan Sala, cap dels remences, executat.
- 1942, Alacant: Miguel Hernández Gilabert, poeta i dramaturg valencià (n. 1910).
- Resta del Món
- 1881: Modest Mússorgski, compositor rus.
- 1941: Virginia Woolf, escriptora i feminista anglesa.
- 1943: Serguei Rakhmàninov, compositor i pianista rus.
- 1969: Dwight D. Eisenhower, president dels Estats Units.
- 1985, Saint-Paul de Vence, França: Marc Chagall, pintor bielorús que va desenvolupar la seua carrera a França.
- 1994: París (França): Eugen Ionescu, escriptor romanès, sobretot en llengua francesa, creador del teatre de l'absurd (n. 1909).
- 2004, Suïssa: Peter Ustinov, cineasta britànic d'origen rus.
Festes i commemoracions
- sant Guntram de Borgonya, rei franc
- Sant Sixt III, papa;
- Sant Enravota-Boian, príncep de Bulgària;
- Sant Tutiló de Sankt Gallen, abat;
- Sant Esteve Harding, abat, cofundador de l'Orde del Cister.
Referències
- ↑ Gabriel, Pere. El moviment obrer a Mallorca (en anglès). Curial-Lavínia, 1973, p. 186. ISBN 847256021X.
- ↑ Besolí, Andreu. Ebro 1938 (en anglès). Inédita Editores, 2005, p. 46. ISBN 8496364275.
- ↑ «28 de març del 1954: Primera pedra del Camp Nou | FC Barcelona». [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ Montoliú Camps, Pedro. Madrid en la posguerra, 1939-1946: los años de la represión (en castellà). Silex Ediciones, 2005, p. 13. ISBN 8477371598.
- ↑ 闕秀瑩. «Chronicles» (en english), 11-10-2010. [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ «Retraites: la mobilisation s'amplifie, Woerth promet des "avancées"» (en francès). eitb, 08-09-2010. [Consulta: 16 novembre 2012].