Díode Zener: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
|||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
<center>{{mida|1=Representació simbòlica del díode Zener}}</center> |
<center>{{mida|1=Representació simbòlica del díode Zener}}</center> |
||
La tensió de ruptura, que segons el model oscil·la entre 2,4 i més de 100 V, pot controlar-se per mitjà del procés de dopatge, i s'aconseguixen toleràncies del 0,05% del valor nominal o inferiors, encara que els dispositius que s'empren normalment tenen toleràncies del 5 o 10% de la tensió zener. |
La tensió de ruptura, que segons el model oscil·la entre 2,4 i més de 100 V, pot controlar-se per mitjà del procés de dopatge, i s'aconseguixen toleràncies del 0,05% del valor nominal o inferiors, encara que els dispositius que s'empren normalment tenen toleràncies del 5 o 10% de la tensió zener.<ref>{{GEC|0073240|efecte Zener}}</ref> |
||
L'efecte Zener fou descobert pel físic americà [[Clarence Melvin Zener]]. |
L'efecte Zener fou descobert pel físic americà [[Clarence Melvin Zener]]. |
||
== Referències == |
|||
{{Referències}} |
|||
{{commonscat}} |
{{commonscat}} |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 08:58, 29 març 2017
Un díode Zener, és un díode semiconductor dissenyat especialment per a treballar en inversa. En aquests díodes, molt dopats, quan la tensió en polarització inversa aconseguix el valor de la tensió de ruptura (o zener), el mateix camp elèctric de la unió p-n és capaç d'arrencar electrons de la banda de valència permetent la conducció sense a penes variació de la tensió. D'aquesta manera la tensió del díode, que sofrirà tan sols petites variacions amb l'increment del corrent elèctric degudes a la resistència interna (de l'orde d'una dècima de volt), pot usar-se com a tensió de referència, típicament en circuits estabilitzadors o reguladors de tensió.
| A (p) |
|
C o K (n) |
La tensió de ruptura, que segons el model oscil·la entre 2,4 i més de 100 V, pot controlar-se per mitjà del procés de dopatge, i s'aconseguixen toleràncies del 0,05% del valor nominal o inferiors, encara que els dispositius que s'empren normalment tenen toleràncies del 5 o 10% de la tensió zener.[1]
L'efecte Zener fou descobert pel físic americà Clarence Melvin Zener.
Referències
- ↑ «Díode Zener». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Díode Zener |