Roger Alier i Aixalà: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
Etiquetes: possible spam editor visual
m Revertides les edicions de Lechatquipeche. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Línia 66: Línia 66:
Més tard estudià la carrera d'Història Moderna (1970).<ref name="AlierAixalà2008"/> Investigà la figura de l'il·lustrat i fabricant setcentista [[Joan Pau Canals i Martí]], baró de la Vallroja. Obtingué el premi extraordinari de doctorat amb la tesi ''Els orígens de l'òpera a Barcelona'' (1979),<ref name="GEC">{{GEC|0002638|Roger Alier i Aixalà}}</ref> publicada posteriorment per l'Institut d'Estudis Catalans. Estudià també aspectes de la música modernista, com ''La Societat Coral Catalunya Nova'' (1972), i publicà amb [[Montserrat Albet]] una ''Bibliografia crítica de la "festa" o "Misteri d'Elig"'' (1975).<ref name="GEC"/>
Més tard estudià la carrera d'Història Moderna (1970).<ref name="AlierAixalà2008"/> Investigà la figura de l'il·lustrat i fabricant setcentista [[Joan Pau Canals i Martí]], baró de la Vallroja. Obtingué el premi extraordinari de doctorat amb la tesi ''Els orígens de l'òpera a Barcelona'' (1979),<ref name="GEC">{{GEC|0002638|Roger Alier i Aixalà}}</ref> publicada posteriorment per l'Institut d'Estudis Catalans. Estudià també aspectes de la música modernista, com ''La Societat Coral Catalunya Nova'' (1972), i publicà amb [[Montserrat Albet]] una ''Bibliografia crítica de la "festa" o "Misteri d'Elig"'' (1975).<ref name="GEC"/>


En el període 1971 – 1977 fou el responsable de la secció de música universal i catalana de la [[Gran Enciclopèdia Catalana]],<ref name="AixalàAlier2002">{{ref-llibre|cognom=Alier Aixalà|nom=Roger|títol=Historia de la ópera|url=http://books.google.com/books?id=OvF1qSfDeqsC&pg=PA385|any=2002|editorial=Robinbook|llengua=castellà|isbn=978-84-95601-66-7|pàgines=p. 385}}</ref> on col·laborà amb [[Max Cahner]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Bonada|nom=Lluís|títol=Francesc Fontbona: "Treballar amb Max Cahner va ser una cosa irrepetible”|publicació=El Temps|data=octubre 2013|url=http://www.eltemps.cat/article/1654/Francesc-Fontbona-&quotTreballar-amb-Max-Cahner-va-ser-una-cosa-irrepetible}}</ref> Ha estat crític de la revista ''[[Serra d'Or]]'', del diari ''[[Avui]]'', i des del [[1987]] és crític d'òpera de ''[[La Vanguardia]]'' i posteriorment de ''[[El País]]''. Des de 1979 és professor del [http://www.ub.edu/art/ Departament d'Història de l'Art] de la [[Universitat de Barcelona]] d'Història de la Música,<ref name="GEC"/> on el 1987 guanyà la plaça de professor titular.
En el període 1971 – 1977 fou el responsable de la secció de música universal i catalana de la [[Gran Enciclopèdia Catalana]],<ref name="AixalàAlier2002">{{ref-llibre|cognom=Alier Aixalà|nom=Roger|títol=Historia de la ópera|url=http://books.google.com/books?id=OvF1qSfDeqsC&pg=PA385|any=2002|editorial=Robinbook|llengua=castellà|isbn=978-84-95601-66-7|pàgines=p. 385}}</ref> on col·laborà amb [[Max Cahner]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Bonada|nom=Lluís|títol=Francesc Fontbona: "Treballar amb Max Cahner va ser una cosa irrepetible”|publicació=El Temps|data=octubre 2013|url=http://www.eltemps.cat/article/1654/Francesc-Fontbona-&quotTreballar-amb-Max-Cahner-va-ser-una-cosa-irrepetible}}</ref> Ha estat crític de la revista ''[[Serra d'Or]]'', del diari ''[[Avui]]'', i des del [[1987]] és crític d'òpera de ''[[La Vanguardia]]'' i posteriorment de ''[[El País]]''. Des de 1979 és professor de la [[Universitat de Barcelona]] d'Història de la Música,<ref name="GEC"/> on el 1987 guanyà la plaça de professor titular.


Dirigí (1980 – 1988) la secció de música de l'editora DAIMON, on va publicar biografies de [[Bach]], [[Alessandro Scarlatti|A. Scarlatti]], etc. i una col·lecció de traduccions de [[llibret]]s d'òpera amb títols de [[Mozart]], [[Domenico Cimarosa|Cimarosa]], [[Rossini]], [[Vincenzo Bellini|Bellini]], [[Gaetano Donizetti|Donizetti]], [[Giuseppe Verdi|Verdi]], [[Puccini]] entre d'altres. L'any 1991 fou el fundador de la revista ''[[Òpera Actual]]'',<ref name="GEC"/> molt arrelada en el món hispànic, la qual va dirigir fins a l'any 2000<ref name="GEC"/> i on continua com a president-fundador. També col·labora a la revista ''[[Opera (revista)|Opera]]'', de [[Londres]].
Dirigí (1980 – 1988) la secció de música de l'editora DAIMON, on va publicar biografies de [[Bach]], [[Alessandro Scarlatti|A. Scarlatti]], etc. i una col·lecció de traduccions de [[llibret]]s d'òpera amb títols de [[Mozart]], [[Domenico Cimarosa|Cimarosa]], [[Rossini]], [[Vincenzo Bellini|Bellini]], [[Gaetano Donizetti|Donizetti]], [[Giuseppe Verdi|Verdi]], [[Puccini]] entre d'altres. L'any 1991 fou el fundador de la revista ''[[Òpera Actual]]'',<ref name="GEC"/> molt arrelada en el món hispànic, la qual va dirigir fins a l'any 2000<ref name="GEC"/> i on continua com a president-fundador. També col·labora a la revista ''[[Opera (revista)|Opera]]'', de [[Londres]].

Revisió del 19:06, 31 març 2017

Infotaula de personaRoger Alier i Aixalà

Roger Alier en una xerrada a Sant Cugat el 2011
Biografia
Naixement28 de juliol de 1941 (1941-07-28)
Los Teques, Miranda, Veneçuela
Mort29 juny 2023 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya Catalunya
FormacióUniversitat de Barcelona
Conservatori Superior de Música del Liceu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria, crítica musical i òpera Modifica el valor a Wikidata
OcupacióHistoriador i crític musical
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareJoaquim Alier i Gómez

Roger Alier i Aixalà (Los Teques, Miranda, Veneçuela, 28 de juliol de 1941)[1] és un historiador i crític musical català.

Biografia

Fill del psiquiatre Joaquim Alier i Gómez,[2] nasqué el 1941 a la població veneçolana de Los Teques, on s'havia exiliat la seva família.[3] Posteriorment, es traslladà amb els seus pares als Estats Units, Austràlia, Nova Guinea i l'illa de Java i el 1951, a Barcelona, on faria el batxillerat. Després va començar la carrera de Medicina i, d'amagat de la família, la de Filosofia i Lletres. Els estudis els pagava fent classes d'anglès en una escola del Poble Nou, on hi va estar durant vint anys, i en una agència de viatges on feia hores a les tardes.[4] Féu també estudis de piano -instrument que ja havia après a casa amb la seva mare- al Conservatori de Barcelona.

Més tard estudià la carrera d'Història Moderna (1970).[1] Investigà la figura de l'il·lustrat i fabricant setcentista Joan Pau Canals i Martí, baró de la Vallroja. Obtingué el premi extraordinari de doctorat amb la tesi Els orígens de l'òpera a Barcelona (1979),[5] publicada posteriorment per l'Institut d'Estudis Catalans. Estudià també aspectes de la música modernista, com La Societat Coral Catalunya Nova (1972), i publicà amb Montserrat Albet una Bibliografia crítica de la "festa" o "Misteri d'Elig" (1975).[5]

En el període 1971 – 1977 fou el responsable de la secció de música universal i catalana de la Gran Enciclopèdia Catalana,[6] on col·laborà amb Max Cahner.[7] Ha estat crític de la revista Serra d'Or, del diari Avui, i des del 1987 és crític d'òpera de La Vanguardia i posteriorment de El País. Des de 1979 és professor de la Universitat de Barcelona d'Història de la Música,[5] on el 1987 guanyà la plaça de professor titular.

Dirigí (1980 – 1988) la secció de música de l'editora DAIMON, on va publicar biografies de Bach, A. Scarlatti, etc. i una col·lecció de traduccions de llibrets d'òpera amb títols de Mozart, Cimarosa, Rossini, Bellini, Donizetti, Verdi, Puccini entre d'altres. L'any 1991 fou el fundador de la revista Òpera Actual,[5] molt arrelada en el món hispànic, la qual va dirigir fins a l'any 2000[5] i on continua com a president-fundador. També col·labora a la revista Opera, de Londres.

Ha publicat diversos llibres sobre el Gran Teatre del Liceu, una biografia detallada de Luciano Pavarotti (2005) i un ampli Diccionario de la ópera (2007), en dos volums. Ha fet l'edició i l'estudi preliminar (2008) del poema satíric en català Gran Teatre del Liceu de c. 1850, manuscrit de la Biblioteca de Catalunya. També ha traduït òperes al català, i n'ha promogut la representació al Teatre Principal de Barcelona (1998-1999), i al Teatre d'òpera de la Casa dels Músics (1999-2000).

Amb Marcel Gorgori va protagonitzar un programa televisiu d'òpera al Canal 33 i posteriorment un programa de ràdio dedicat a les grans veus a Catalunya Música. Actualment, cada dimecres a les 23 h, també amb Marcel Gorgori i a Catalunya Música, presenta els millors moments de la història del gènere al programa Històries d'òpera.[8]

És acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, membre del Consell Assessor del Conservatori del Liceu, president honorari de la Federació d'Associacions d'Amics de l'Òpera de Catalunya, i professor a l'Escola d'Òpera de Sabadell.

Bibliografia

Llibres

  • Bibliografia crítica de la "festa" o "Misteri d'Elig" (1975), amb Montserrat Albet[5]
  • L'òpera a Catalunya (1979)[5]
  • Historia del Gran Teatro del Liceo (1982 – 1983) editat per La Vanguardia.
  • L'òpera a Barcelona. Orígens (...) segle XVIII (1990)
  • El Gran Teatro del Liceo. Historia artística (1991) amb Francesc X. Mata.[5] Ed. Empúries.
  • Història de l'òpera italiana (1992) amb Marc Heilbron i Fernando Sans Rivière. Ed. Empúries.
  • Diccionario de la ópera (3 vols. amb Albert Estany, 1997 editora Robin Book).
  • El Gran Teatre del Liceu (2000) publicat per Carroggio.
  • Historia de la ópera (2000, Robin Book).
  • La discoteca ideal de la ópera (2001) amb Marc Heilbron i Fernando Sans Rivière
  • Cinc cèntims d'òpera (2002), amb Marcel Gorgori.
  • Sotto voce (2003)
  • Paraula d'òpera (2003), amb Marcel Gorgori.
  • Qué es esto de la ópera (2004, Robin Book).
  • Diccionario de la ópera (2007, Robin Book).
  • El Trobador. Retrat de Josep Carreras (2007, Edicions DAU).
  • Zarzuela. La (tela): La historia, los compositores, los intérpretes y los hitos del género lírico español (2011, Robin Book).

Articles

  • La societat coral "Catalunya Nova". Barcelona: 1973. D'Art, número 2, pàgines 45-70. [1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Alier, Roger. Montserrat Caballé. Barcelona: L'Arca, 2008, p. 257. ISBN 978-84-936014-7-8. 
  2. ↑ Barba, Carles «El factor humano» (en castellà). Culturas. La Vanguardia, 07-12-2005, p. 12.
  3. ↑ «Joaquim Alier i Gómez». Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. [Consulta: 19 novembre 2013].
  4. ↑ «L'escriptor Josep Maria Espinàs entrevistava Roger Alier el 2 de juny del 1994.».
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 «Roger Alier i Aixalà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ Alier Aixalà, Roger. Historia de la ópera (en castellà). Robinbook, 2002, p. 385. ISBN 978-84-95601-66-7. 
  7. ↑ Bonada, Lluís «Francesc Fontbona: "Treballar amb Max Cahner va ser una cosa irrepetible”». El Temps, octubre 2013.
  8. ↑ Pros-Roca, Roser. «Roger Alier: “A l’òpera cal anar-hi sense prejudicis”». Núvol.com, 16-07-2012.

Enllaços externs


Precedit per:
Francesc Marsà Gómez 		Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla IV
electe 		Succeït per:
Borja de Riquer i Permanyer
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Roger_Alier_i_Aixalà&oldid=18307043»