Michel Onfray: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció posició plantilles finals
Cap resum de modificació
Línia 15: Línia 15:
|consulta=5 novembre 2015|títol=Michel Onfray|obra=web|editor=[[Kosmopolis]] 2006 ([[CCCB]] via [[Viquipèdia:Autoritzacions/CCCB|OTRS]])|format={{PDF}}}}</ref>
|consulta=5 novembre 2015|títol=Michel Onfray|obra=web|editor=[[Kosmopolis]] 2006 ([[CCCB]] via [[Viquipèdia:Autoritzacions/CCCB|OTRS]])|format={{PDF}}}}</ref>


Autor d'una cinquantena de llibres, en els quals formula un projecte hedonista ètic. Els seus textos proposen una teoria i una defensa de l'hedonisme, dels sentits, de l’autonomia del pensament (la cultura de l’art) i de la vida (coneixement d’hom mateix i dels altres) que invita a la recuperació del filòsof artista, en la ratlla dels pensadors grecs, i la descristianització de l'epistemologia occidental.
Autor d'una cinquantena de llibres, en els quals formula un projecte hedonista ètic. Els seus textos proposen una teoria i una defensa de l'hedonisme, dels sentits, de l’autonomia del pensament (la cultura de l’art) i de la vida (coneixement d’hom mateix i dels altres) que invita a la recuperació del filòsof artista, en la ratlla dels pensadors grecs, i la descristianització de l'epistemologia occidental. El súmmun de l'ètica segons Michel Onfray es troba en una frase manllevada a [[Nicolas Chamfort]], escriptor del segle XIX: ''Gaudeix i fes gaudir, sense fer mal a tu ni a ningú, vet aquí tota la moral.'')<ref>Manifest hedonista, pàg. 26</ref>


El filòsof francès reclama una visió positiva de l'existència i convoca les pulsions més entusiastes: els plaers són la base del nostre pas pel món. Onfray els considera positivament, sempre que no tinguin com a efecte un malestar de dimensions superiors al plaer convocat.<ref>{{ref-publicació|cognom=Lambies |nom=Josep |coautors= Jordi Nopca |article=Així són les superestrelles del pensament del segle XXI |consulta= 17 febrer 2011 |publicació=[[Diari Ara]] |data=9/01/2011 |pàgines= 50}}</ref>
El filòsof francès reclama una visió positiva de l'existència i convoca les pulsions més entusiastes: els plaers són la base del nostre pas pel món. Onfray els considera positivament, sempre que no tinguin com a efecte un malestar de dimensions superiors al plaer convocat.<ref>{{ref-publicació|cognom=Lambies |nom=Josep |coautors= Jordi Nopca |article=Així són les superestrelles del pensament del segle XXI |consulta= 17 febrer 2011 |publicació=[[Diari Ara]] |data=9/01/2011 |pàgines= 50}}</ref>

Revisió del 17:03, 2 abr 2017

Infotaula de personaMichel Onfray

Retrat de Michel Onfray
Biografia
Naixement1 de gener de 1959 (1959-01-01) (65 anys)
Chambois
Dades personals
NacionalitatFrança
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Caen - doctorat (–1986) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiSimone Goyard-Fabre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia política, filosofia de la religió, Filosofia antiga, ètica, estètica i ontologia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilòsof
PeríodeFilosofia contemporània Modifica el valor a Wikidata
MovimentAteisme, hedonisme, materialisme i filosofia continental Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Premis

Lloc webmichelonfray.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1929542 TMDB.org: 3866092
Facebook: michelonfray Twitter (X): MichelOnfrayTv Youtube: UCnvygkFyEyIXZlG7tjCfMpw iTunes: 208850762 Musicbrainz: ed604142-dad3-4725-9b14-8e3e42af2c2c Goodreads author: 46224 Modifica el valor a Wikidata

Michel Onfray (1 de gener del 1959 a Chambois,[1] França) és doctor en filosofia i filòsof, va exercir de professor d'aquesta matèria en un centre d'ensenyament secundari de Caen del 1983 fins al 2002, que crea la Universitat Popular de Caen. En dels seminaris que imparteix a la Universitat Popular de Caen però també en els seus assaigs, Michel Onfray defensa una ètica hedonista (La sculpture de soi, 1993), una defensa de l'amor llibertari (Théorie du corps amoureux : pour une érotique solaire, 2000), una política llibertària (Politique du rebelle, 1997), una epistemologia tecnòfila (Féeries anatomiques, 2004), una estètica cínica (Archéologie du présent, 2003) i una historiografia (Contre-histoire de la philosophie) i pedagogia (Antimanuel de philosophie : leçons socratiques et alternatives, 2001) alternatives, tot partint de l’ontologia d’un ateisme postmodern (Traité d’athéologie, 2005).[2]

Autor d'una cinquantena de llibres, en els quals formula un projecte hedonista ètic. Els seus textos proposen una teoria i una defensa de l'hedonisme, dels sentits, de l’autonomia del pensament (la cultura de l’art) i de la vida (coneixement d’hom mateix i dels altres) que invita a la recuperació del filòsof artista, en la ratlla dels pensadors grecs, i la descristianització de l'epistemologia occidental. El súmmun de l'ètica segons Michel Onfray es troba en una frase manllevada a Nicolas Chamfort, escriptor del segle XIX: Gaudeix i fes gaudir, sense fer mal a tu ni a ningú, vet aquí tota la moral.)[3]

El filòsof francès reclama una visió positiva de l'existència i convoca les pulsions més entusiastes: els plaers són la base del nostre pas pel món. Onfray els considera positivament, sempre que no tinguin com a efecte un malestar de dimensions superiors al plaer convocat.[4]

El seu Tractat d'ateologia (2005) és el succés més destacat de la seva carrera com a escriptor i va constituir una forta polèmica en alguns mitjans. Amb més de dos-cents mil exemplars venuts a França, ha generat un polèmic debat en els cercles intel·lectuals francesos. Per a l’autor, es tractava de denunciar l’alienació que representa la religió i tots els seus dogmes (també els de caràcter polític i religiós, font del dolor). Onfray, en canvi, defensa que l’home es constitueixi en el centre de la seva pròpia existència. Va tenir també un succés considerable el seu llibre La força d’existir. En la línia de la cèlebre demanda de Spinoza: «De què és capaç el cos?», Onfray s’endinsa en l’hedonisme des de la perspectiva de l'avui: com pensar com a artista? Com situar l’ètica en l’àmbit estètic? Quin lloc per a Dionís en la cultura dominada per Apol·lo? Són possibles noves comunitats?

És un dels pensadors més prolífic, mediàtic i conegut de l'actualitat. La sèrie Contrahistòria de la filosofia (Edicions de 1984, en 5 volums) i els monogràfics dedicats, entre altres, a Sigmund Freud, Friedrich Nietzsche, Immanuel Kant i Pierre Bourdieu. A la col·lecció «Assaig» d'Edicions de 1984 trobem gairebé totes les obres de Michel Onfray en català.

Referències

  1. Nat a Chambois (Orne), segons Le Robert des noms propres, p. 1669 i un article de l'autor mateix http://upa.michelonfray.fr/actualites/je-quitte-argentan-lintegrale-de-larticle-paru-dans-le-journal-de-lorne-du-jeudi-14-novembre-2013/
  2. «Michel Onfray» (PDF). web. Kosmopolis 2006 (CCCB via OTRS). [Consulta: 5 novembre 2015].
  3. Manifest hedonista, pàg. 26
  4. Lambies, Josep; Jordi Nopca «Així són les superestrelles del pensament del segle XXI». Diari Ara, 09-01-2011, pàg. 50 [Consulta: 17 febrer 2011].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michel Onfray