Justus Liebig-Universität Giessen: diferència entre les revisions
{{Infotaula d'organització}} |
→Alumnes notables: afegint |
||
| Línia 30: | Línia 30: | ||
==Alumnes notables== |
==Alumnes notables== |
||
A més de Liebig, els professors famosos inclouen [[Adolf von Harnack]], [[Rudolf von Jhering]], [[Etienne Laspeyres]], [[Wilhelm Conrad Röntgen]], [[Moritz Pasch]] |
A més de Liebig, els professors famosos inclouen [[Adolf von Harnack]], [[Rudolf von Jhering]], [[Etienne Laspeyres]], [[Wilhelm Conrad Röntgen]], [[Moritz Pasch]], [[Alfred Clebsch]], [[Kurt Koffka]], [[Friedrich Gottlieb Welcker]], [[Eberhard Schrader]] i [[Christian Wiener]]. |
||
Entre els alumnes recents es troba el Primer Ministre [[Frank-Walter Steinmeier]] i [[Brigitte Zypries]] |
Entre els alumnes recents es troba el Primer Ministre [[Frank-Walter Steinmeier]] i [[Brigitte Zypries]] |
||
Revisió del 20:41, 2 abr 2017
  | |
| Epònim | Justus von Liebig |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | universitat pública universitat integral |
| Història | |
| Creació | 1607 |
| Fundador | Lluís V de Hessen-Darmstadt |
| Activitat | |
| Membre de | Associació per a la Promoció d'una Xarxa de Recerca d'Alemanya Associació d'Universitats Europees Informationsdienst Wissenschaft Associació Esportiva Universitària Alemanya Hochschulrektorenkonferenz Infraestructura nacional de dades de recerca |
| Nombre d'estudiants | 24.119 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Format per | |
| Lloc web | uni-giessen.de |
   | |
La Universitat de Giessen, oficialment s'anomena: Justus Liebig-Universität Gießen[1] pel seu membre més famós, Justus von Liebig que va ser el fundador de la moderna química agrícola.
Història
La universitat de Gießen es troba entre les universitats del món de parla alemanya més antigues. Va ser fundada el 1607 com una universitat luterana a la ciutat de Gießen a Hesse-Darmstadt perqué les universitats properes de la Universitat de Marburg (Philipps-Universität Marburg) a Marburg, Hesse-Kassel va resultar calvinista. El nom originari de la Universitat de Giessen era Universitat Ludoviciana
Als segles XVII i XVIII era una universitat petita que tenia les quatre facultats comunes (teologia, Dret, medicina i filosofia). Al segle XVIII es va engrandir i reformar segons l'exemple de la Universitat de Halle i més encara el de la Universitat Georgia Augusta, fundada a Göttingen el 1734/37 (actualment Universitat de Göttingen). Amb el pas dels anys es va crear la facultat d'Econòmiques (1777–1785) on es van seguir un dels primers cursos de forestal d'Europa.
Justus von Liebig va ser nomenat professor el 1824 havent estat recomanat per Alexander von Humboldt. Altres professors famosos van ser l'antiquari Friedrich Gottlieb Welcker, l'advocat Rudolf von Jhering, el teòleg Adolf von Harnack i el físic Wilhelm Conrad Röntgen.
El 1908 es van incloure dones com alumnes.
Actualment aquesta universitat té uns 23.000 estudiants i uns 8.500 empleats [2]
Facultats i departaments
Té 11 facultats:
- Dret
- Econòmiques i Empresarials
- Ciències Socials i Estudis Culturals
- Història
- FIdiomes, Literatura, Cultura
- Psicologia i Ciència dels Esports
- Matemàtiques i Informàtica, Física, Geografia
- Biologia i Química
- Ciències Agrícoles, Nutricionals i Gestió del Medi Ambientt
- Medicina veterinària
- Medicina
Alumnes notables
A més de Liebig, els professors famosos inclouen Adolf von Harnack, Rudolf von Jhering, Etienne Laspeyres, Wilhelm Conrad Röntgen, Moritz Pasch, Alfred Clebsch, Kurt Koffka, Friedrich Gottlieb Welcker, Eberhard Schrader i Christian Wiener.
Entre els alumnes recents es troba el Primer Ministre Frank-Walter Steinmeier i Brigitte Zypries
Altres alumnes van ser Georg Büchner, Georg Gottfried Gervinus, Johann Jacob Dillenius. Ernest Rutherford, William Schlich i Carl A. Schenck
Referències
- ↑ Official name in English according to the university's website.
- ↑ Quelle für 1980, 1985, 1990, 1995, 2000, 2007: Der Präsident der Justus-Liebig-Universität Gießen (Hrsg.): Bericht des Präsidiums, 2. Februar 2005
Für den Sommer 1939: Brake, Ludwig [Hrsg.], 800 Jahre Giessener Geschichte, Gießen 1997, S. 464
