Violència domèstica

Dos homes piquen una dona i un nen, amb la inscripció: "Qui estima bé, castiga bé" dita també Qui bé ama, bé castiga, Qui pega, estima

La violència domèstica és la violència o maltractament que es produeix a la llar o la família, per exemple envers els fills, els avis o el company sentimental.

Definicions

Existeix una àmplia gamma de definicions, més o menys formals, i que generalment inclouen els següents elements:

Violència

Cartell contra la violència

És violència:

• Violència física:
  • Violència física directa, que pot consistir en contacte físic no desitjat, cops, violacions i fins i tot l'assassinat.
  • Violència física indirecta, com destruir objectes, llançar objectes prop de la víctima o contra ella, o maltractaments a animals.
• Violència psicològica, mental o emocional:
  • Amenaces amb actes de violència física contra la víctima, un mateix o altres, com els nens. Aquestes amenaces poden ser explícites i detallades o bé vagues en contingut i termini de temps.
  • Violència verbal: com amenaces verbals i insults.
  • Violència no verbal: incloent gestos, expressions i postures.
  • Maltractament econòmic i social: controlar els diners i altres recursos econòmics de la víctima, impedir que pugui veure els amics o familiars, sabotar les seves relacions socials i isolar-la de contactes socials.

Domèstica

Drunk father (pare borratxo) als anys 20

Domus en llatí tenia un sentit ampli, no solament comprenia la casa, sinó també la pàtria i la família. La violència domèstica és aquella que té lloc a la llar, no solament entre les quatre parets d'una casa, també familiar fora d'aquesta.

Normalment es considera que la violència domèstica es produeix entre adults d'una edat similar o de descendents a ascendents. La violència envers els nens pot ser maltractament infantil, físic o psicològic, o maltractament de menors, entre altres. Pot ser exercida pel marit o muller envers el cònjuge o fills, per una persona cap als seus progenitors.

No sempre s'exerceix pel més fort físicament o econòmicament dins de la família, essent sovint raons purament psicològiques (vegeu síndrome d'Estocolm) que impedeixen a la víctima de defensar-se.

Perquè un homicidi sigui classificat com a domèstic, l'homicida i la víctima han d'haver encetat una relació íntima de forma voluntària.

En les seves variants més greus, és a dir, violència física amb resultat de lesions o mort, les estatístiques policials i judicials mostren que és molt més freqüent que l'agressor sigui un home i la víctima una dona, que és o ha estat el company o la companya sentimental.

Tanmateix, la violència domèstica, en les seves variants més greus (amenaces o insults), les estatístiques policials i judicials mostren que és molt més freqüent que l'agressora sigui dona i la víctima un home (que és o ha estat el seu espòs, company sentimental, o xicot).

Violència domèstica contra el company o la companya sentimental

Fitxer:20081123120727-violencia-de-genero.jpg

La violència envers les dones de la mateixa família, actual i legalment, es diu violència de gènere a la llei d'Espanya i "masclista" a la de Catalunya.

Per a referir-se a la violència domèstica per part dels seus companys o companyes sentimentals hi ha expressions com violència sexista, violència masclista, violència femellista, violència contra els homes, violència contra les dones, o violència de gènere. Aquest darrer terme és el preferit per grups i associacions feministes, i és també utilitzat per la legislació espanyola en la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, mentre que en la normativa catalana s'usa més el terme violència masclista.

Aquesta llei s'ha recorregut al Tribunal Constitucional de fa més d'any i mig perquè discrimina els homes heterosexuals per raó de sexe, ja que no considera "delicte" la violència contra l'home com ho fa amb la violència contra la dona, sinó que la considera una "falta".

Per a alguns, el terme "violència de gènere" està més relacionat amb el masclisme i els rols de gènere patriarcals aplicats al company o la companya sentimental, quant a relació home i dona, més que a aquesta en si, i no acull les parelles homosexuals, en les quals la violència domèstica es produiria d'home a home o de dona a dona.

Violència domèstica contra els infants

Una mare pega el seu fill perquè la molesta el soroll que fa

La violència domèstica contra els infants és la violència, sexual, física o emocional, o maltractament a menors realitzada per membres de la seva família. Pot incloure maltractament físic o sexual,maltractament emocional o abandonament físic (sostre, alimentació, vestit, higiene, educació, vigilància i protecció front a perills) o emocional.

Alguns factors que la promouen poden ser que l'infant pertanyi a un model de família autoritari que entén el respecte únicament en direcció als progenitors o cuidadors i, en general, una important verticalitat i rigidesa a l'estructura familiar, l'acceptació i ús de càstigs físics o també el tracte als fills com si fossin propietat dels pares i mares.

Existeixen altres formes de violència contra els infants, fora de l'àmbit domèstic, com la violència institucional, per exemple.

Violència domèstica contra els pares o avis

La violència domèstica contra els pares o avis és la violència o maltractament cap a una persona major del propi àmbit familiar, sovint una persona gran, per acció o omissió, que li provoca un dany físic o psicològic i sol ser causa de lesions, malalties, pèrdues de productivitat, aïllament i desesperació.

Violència domèstica contra familiars discapacitats

La violència domèstica contra familiars discapacitats és la violència o maltractament a discapacitats que provoca un dany físic o psicològic per part de familiars.

Violència domèstica contra familiars dependents

La violència domèstica contra familiars dependents és el maltractament o violència, per acció o omissió, envers una persona dependent perquè és un membre de la seva família nuclear, especialment en el cas que tingui un rol de cuidador, que li provoca un dany puntual o continuat, per acció o omissió, físic o psicològic. Aquestes situacions afecten persones que a causa de llur més gran vulnerabilitat es troben en una posició de dependència que els situa en una situació de més gran risc en relació amb el maltractament.

Etiopatogènia

Un estudi a Alemanya mostra que les denúncies de violència domèstica quèien en èpoques com Nadal, però no pas els maltractaments

En una investigació de vuitanta homicidis domèstics, les causes de la violència havia sigut:

• En relacions duradores (n=55, 68,7%)
  • 46 (57,5%) causa d'un desequilibri en l'auto-concepte de l'autor del crim.
  • 8 (10,0%) relacionat amb trastorns o estats psicòtics.
  • 1 (1,3%) per eliminar obstacles o obtenir beneficis.
• En relacions íntimes esporàdiques (n=6, 7,5%):
  • 4 (5,0%) amb motivació sexual
  • 2 (2,5%) sense motivació sexual.
• 16 (20%) Més o menys accidental per alcoholisme o drogoaddicció, deficiència intel·lectual o lesions cerebrals
• 3 (3,7%) no classificable o per superposició de diverses de les categories anteriors.

Els estudis mostren que en els homicidis domèstics en parelles estables sovint existeix una mateixa història: "l'autor sent que trontolla el seu auto-concepte, la forma de veure i valorar les seves pròpies habilitats, característiques i relacions humanes". La relació de parella sol ser per les persones una de les fonts més importants d'auto-concepte. Si el company o la companya sentimental corre perill, es pot qüestionar el concepte que tenen de si mateixos. L'evolució del conflictes sol ser:

1. La relació de parella es consolida i el subjecte es defineix sobretot a partir d'aquesta relació sentimental. La persona estimada transmet la sensació de ser reconeguda i necessitada.
2. La parella es desestabilitza per motius diversos i l'auto-concepte de l'individu més centrat en la relació trontolla. Quan menys alternatives trobi aquest per al seu autoconcepte, més augmentaran els seus sentiments de cel, depressió i pensaments agressius o suïcides.
3. El futur homicida té por, depressió, resignació o ràbia. Desenvolupa les primeres fantasies agressives contra si mateix o el company o la companya sentimental. Aquesta fase no implica que les accions violentes es materialitzin.
4. El futur homicida entra en una sensació de desesperació que li impedeix trobar solucions alternatives. En el llindar del crim, fracassen tots els mecanismes de domini i control i l'agressivitat predomina sobre la moral i els valors. Sovint el futur homicida domèstics manifesta indicis de desesperació i els primers actes agressius abans de cometre l'homicidi. Una observació atenta de tercers i oferir ajuda a les parelles amb problemes, pot prevenir finals tràgics.

Vegeu també

• Grup d'Atenció a la Víctima
• Micromasclisme
• Violència contra les dones
• Violència contra els homes

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Violència domèstica

• Estudio multipaís de la OMS sobre salud de la mujer y violencia doméstica contra la mujer : primeros resultados sobre prevalencia, eventos relativos a la salud y respuestas de las mujeres a dicha violencia : resumen del informe (castellà)