Dispersió (física): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Simplificació de dates |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{FR|data=2013}} |
|||
[[Fitxer:Prisms with high and low dispersion.png|thumb|Dispersió de la llum en dos prismes de diferent material.]] |
[[Fitxer:Prisms with high and low dispersion.png|thumb|Dispersió de la llum en dos prismes de diferent material.]] |
||
En [[física]], la '''dispersió''' és aquell [[fenomen]] de separació de les [[ona|ones]] de diferent [[freqüència]] en travessar un [[matèria|material]]. Tots els medis materials són més o menys dispersius, i la dispersió afecta totes les [[ona|ones]], com per exemple les [[ones sonores]], que es desplacen a través de l'[[atmosfera terrestre]], les [[ones de ràdio]] que travessen l'[[espai interestel·lar]] o la [[llum]] que travessa l'[[aigua]], el [[vidre]] o l'[[aire]]. Es parla de ''dispersió'', en termes generals, com l'estat d'un [[sòlid]] o d'un [[gas]] quan contenen un altre cos uniformement repartit en la seva massa (equivalent a la noció de [[dissolució]], pel que fa als líquids). |
En [[física]], la '''dispersió''' és aquell [[fenomen]] de separació de les [[ona|ones]] de diferent [[freqüència]] en travessar un [[matèria|material]]. Tots els medis materials són més o menys dispersius, i la dispersió afecta totes les [[ona|ones]], com per exemple les [[ones sonores]], que es desplacen a través de l'[[atmosfera terrestre]], les [[ones de ràdio]] que travessen l'[[espai interestel·lar]] o la [[llum]] que travessa l'[[aigua]], el [[vidre]] o l'[[aire]]. Es parla de ''dispersió'', en termes generals, com l'estat d'un [[sòlid]] o d'un [[gas]] quan contenen un altre cos uniformement repartit en la seva massa (equivalent a la noció de [[dissolució]], pel que fa als líquids).<ref name="Kerker">{{en}} Milton Kerker, ''The Scattering of Light and other Electromagnatic Radiation'', Academic Press, 1969</ref>. |
||
== Òptica == |
== Òptica == |
||
{{AP|dispersió òptica}} |
{{AP|dispersió òptica}} |
||
Quan un feix de [[llum]] blanca procedent del [[Sol]] travessa un [[Prisma (òptica)|prisma]] de [[vidre]], les diferents [[Monocrom|radiacions monocromàtiques]] són desviades per la [[refracció]] en raó inversa a la seva [[longitud d'ona]]. D'aquesta manera, els raigs [[roig|vermells]] sofreixen menys desviació que els [[violat|violacis]] i el feix primitiu de [[llum]] [[blanc (color)|blanca]], així eixamplat pel [[Prisma (òptica)|prisma]], es converteix en un [[espectre electromagnètic]] en el qual les radiacions acolorides estan exposades sense solució de continuïtat, en l'ordre de la seva longitud d'ona, que és el dels set [[color]]s ja proposats per [[Isaac Newton]]: [[violat]], [[anyil|indi]], [[blau]], [[verd]], [[groc]], [[taronja (color)|ataronjat]] i [[vermell]]. Així, en ambdós extrems de l'espectre, es troben l'[[ultraviolat]] i l'[[infraroig]], que no són directament [[visibilitat|visibles]] per a l'[[ull humà]], però que [[impressió|impressionen]] les [[fotografia|plaques fotogràfiques]]. |
Quan un feix de [[llum]] blanca procedent del [[Sol]] travessa un [[Prisma (òptica)|prisma]] de [[vidre]], les diferents [[Monocrom|radiacions monocromàtiques]] són desviades per la [[refracció]] en raó inversa a la seva [[longitud d'ona]].<ref name="Greffet">Jean-Jacques Greffet, ''Diffusion du rayonnement'', Cours de l'École Supérieure d'Optique, 2003</ref> D'aquesta manera, els raigs [[roig|vermells]] sofreixen menys desviació que els [[violat|violacis]] i el feix primitiu de [[llum]] [[blanc (color)|blanca]], així eixamplat pel [[Prisma (òptica)|prisma]], es converteix en un [[espectre electromagnètic]] en el qual les radiacions acolorides estan exposades sense solució de continuïtat, en l'ordre de la seva longitud d'ona, que és el dels set [[color]]s ja proposats per [[Isaac Newton]]: [[violat]], [[anyil|indi]], [[blau]], [[verd]], [[groc]], [[taronja (color)|ataronjat]] i [[vermell]]. Així, en ambdós extrems de l'espectre, es troben l'[[ultraviolat]] i l'[[infraroig]], que no són directament [[visibilitat|visibles]] per a l'[[ull humà]], però que [[impressió|impressionen]] les [[fotografia|plaques fotogràfiques]].<ref name="Modest">{{en}} Michael M. Modest, ''Radiative Heat Transfer'', Academic Press, 2003 {{ISBN| 0-12-503163-7}}</ref> |
||
== Meteorologia == |
== Meteorologia == |
||
| Línia 15: | Línia 14: | ||
* [[Efecte Compton]]. |
* [[Efecte Compton]]. |
||
* [[Dispersió de Rutherford]]. |
* [[Dispersió de Rutherford]]. |
||
== Notes == |
|||
{{referències}} |
|||
== Referències == |
|||
{{refbegin}} |
|||
*{{cite book |last= Bohren |first= Craig F.|author2=Donald R. Huffman |title=Absorption and Scattering of Light by Small Particles |publisher= [[John Wiley & Sons|Wiley]] |year= 1983 |isbn= 0-471-29340-7 }} |
|||
*{{cite book |last= Colton |first= David|author2=Rainer Kress |title= Inverse Acoustic and Electromagnetic Scattering Theory |publisher= [[Springer Science+Business Media|Springer]] |year= 1998 |isbn= 3-540-62838-X }} |
|||
*{{cite book |last= Gonis |first= Antonios |author2=William H. Butler |title= Multiple Scattering in Solids |publisher= [[Springer Science+Business Media|Springer]] |year= 1999 |isbn= 0-387-98853-X }} |
|||
*{{cite journal |last= Prum |first= Richard O.|author2=Rodolfo H. Torres |author3=Scott Williamson |author4=Jan Dyck |year= 1998 |title= Coherent light scattering by blue feather barbs|journal=[[Nature (journal)|Nature]] |volume= 396 |issue= 6706|pages= 28–29 |doi= 10.1038/23838 |bibcode = 1998Natur.396...28P }} |
|||
*{{cite journal |last= Roqué|first= Josep |author2=J. Molera |author3=P. Sciau |author4=E. Pantos |author5=M. Vendrell-Saz |year= 2006 |title= Copper and silver nanocrystals in lustre lead glazes: development and optical properties|journal=[[Journal of the European Ceramic Society]] |volume= 26|issue= 16|pages= 3813–3824 |doi= 10.1016/j.jeurceramsoc.2005.12.024 }} |
|||
* [[John H. Seinfeld|Seinfeld]], John H.; Pandis, Spyros N. (2006). Atmospheric Chemistry and Physics - From Air Pollution to Climate Change (2nd Ed.). John Wiley and Sons, Inc. ISBN 0-471-82857-2 |
|||
*{{cite book |last= Stover |first= John C. |title= Optical Scattering: Measurement and Analysis |publisher= SPIE Optical Engineering Press |year= 1995 |isbn= 0-8194-1934-6 }} |
|||
{{refend}} |
|||
{{Reflist}} |
|||
{{commonscat}} |
{{commonscat}} |
||
{{Viccionari-lateral|dispersió}} |
{{Viccionari-lateral|dispersió}} |
||
Revisió del 22:04, 8 abr 2017
En física, la dispersió és aquell fenomen de separació de les ones de diferent freqüència en travessar un material. Tots els medis materials són més o menys dispersius, i la dispersió afecta totes les ones, com per exemple les ones sonores, que es desplacen a través de l'atmosfera terrestre, les ones de ràdio que travessen l'espai interestel·lar o la llum que travessa l'aigua, el vidre o l'aire. Es parla de dispersió, en termes generals, com l'estat d'un sòlid o d'un gas quan contenen un altre cos uniformement repartit en la seva massa (equivalent a la noció de dissolució, pel que fa als líquids).[1].
Òptica
Quan un feix de llum blanca procedent del Sol travessa un prisma de vidre, les diferents radiacions monocromàtiques són desviades per la refracció en raó inversa a la seva longitud d'ona.[2] D'aquesta manera, els raigs vermells sofreixen menys desviació que els violacis i el feix primitiu de llum blanca, així eixamplat pel prisma, es converteix en un espectre electromagnètic en el qual les radiacions acolorides estan exposades sense solució de continuïtat, en l'ordre de la seva longitud d'ona, que és el dels set colors ja proposats per Isaac Newton: violat, indi, blau, verd, groc, ataronjat i vermell. Així, en ambdós extrems de l'espectre, es troben l'ultraviolat i l'infraroig, que no són directament visibles per a l'ull humà, però que impressionen les plaques fotogràfiques.[3]
Meteorologia
Des del punt de vista químic, l'aire és una dispersió gasosa d'oxigen a nitrogen. Així mateix, la boira és una dispersió d'aigua a l'aire. L'arc de Sant Martí, l'halo i els miratges són fotometeors, causats per la dispersió de la llum en les gotes d'aigua o els finíssims cristalls de gel que conté l'atmosfera terrestre en aquella zona on es produeixen aquests fenòmens.
Vegeu també
Notes
- ↑ (anglès) Milton Kerker, The Scattering of Light and other Electromagnatic Radiation, Academic Press, 1969
- ↑ Jean-Jacques Greffet, Diffusion du rayonnement, Cours de l'École Supérieure d'Optique, 2003
- ↑ (anglès) Michael M. Modest, Radiative Heat Transfer, Academic Press, 2003 ISBN 0-12-503163-7
Referències
- Bohren, Craig F. Absorption and Scattering of Light by Small Particles. Wiley, 1983. ISBN 0-471-29340-7.
- Colton, David. Inverse Acoustic and Electromagnetic Scattering Theory. Springer, 1998. ISBN 3-540-62838-X.
- Gonis, Antonios. Multiple Scattering in Solids. Springer, 1999. ISBN 0-387-98853-X.
- Prum, Richard O. «Coherent light scattering by blue feather barbs». Nature, vol. 396, 6706, 1998, pàg. 28–29. Bibcode: 1998Natur.396...28P. DOI: 10.1038/23838.
- Roqué, Josep «Copper and silver nanocrystals in lustre lead glazes: development and optical properties». Journal of the European Ceramic Society, vol. 26, 16, 2006, pàg. 3813–3824. DOI: 10.1016/j.jeurceramsoc.2005.12.024.
- Seinfeld, John H.; Pandis, Spyros N. (2006). Atmospheric Chemistry and Physics - From Air Pollution to Climate Change (2nd Ed.). John Wiley and Sons, Inc. ISBN 0-471-82857-2
- Stover, John C. Optical Scattering: Measurement and Analysis. SPIE Optical Engineering Press, 1995. ISBN 0-8194-1934-6.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dispersió |