Orxata: diferència entre les revisions
m Afegint plantilla:Viccionari-lateral |
|||
| Línia 29: | Línia 29: | ||
== Etimologia == |
== Etimologia == |
||
El nom prové probablement d'''ordiata'', fet d'[[ordi]] (del [[llatí]] ''hordeum''). De fet, en italià actual l'orxata s'anomena ''orzata'', essent ''orzo'' la traducció del llatí ''hordeum''. |
El nom prové probablement d'''ordiata'', fet d'[[ordi]] (del [[llatí]] ''hordeum''). De fet, en italià actual l'orxata s'anomena ''orzata'', essent ''orzo'' la traducció del llatí ''hordeum''. |
||
Existeix tanmateix una etimologia popular en forma de llegenda que explica que el mot '''orxata''' prové de quan [[Jaume I]] entrà a [[València]] i una bella dama valenciana li donà a tastar un got d'orxata. En [[Jaume I]] |
Existeix tanmateix una etimologia popular humorística en forma de llegenda que explica que el mot '''orxata''' prové de quan [[Jaume I]] entrà a [[València]] i una bella dama valenciana li donà a tastar un got d'orxata. En [[Jaume I]] fou tan sorprès del seu gust que respongué a la dama: "Açò és or, xata", d'on suposadament derivaria "orxata". Tan sols és una llegenda sense cap validitat etimològica, oimés que el castellanisme ''xata'' és molt recent. |
||
== Fabricació i distribució industrial == |
== Fabricació i distribució industrial == |
||
Revisió del 20:30, 10 abr 2017
 Orxata amb fartons | |
| Tipus | Beguda vegetal no-alcohòlica. |
|---|---|
| Cuina | Cuina del País Valencià |
| Tradició | La de xufa es fa només a Alboraia (l'Horta Nord). La d'ametlla es fa a L'Alacantí. |
| Origen | Romà i desenvolupat pels musulmans. |
| Ingredients | Xufes, ordi, ametlles o arròs. |
| Mètode de preparació | Fermentació |
| Forma | Blanquinosa i dolça, servida líquida, gelada o glaçada. |
| Denominació | Denominació d'Origen d'Alboraia. |
L'orxata és el nom que s'empra per a diferents tipus de begudes vegetals. Es pot fer de xufes, ordi, ametles, avellanes o arròs.
Orxata de xufes
Al País Valencià la forma més popular és l'orxata de xufes, que es fa, exclusivament, d'aigua, xufes i sucre. Se servix molt gelada o granissada, com un refresc, acompanyada sovint de fartons. També se'n poden fer gelats. L'orxata és un producte nutritiu, d'aspecte lletós, considerada una llet vegetal, amb un elevat contingut de midó, greixos, sucres i proteïnes. A més a més, és rica en elements minerals i vitamines, entre els quals destaquen el fòsfor, el potassi i les vitamines E i C.
Té un consell regulador per tal d'assegurar la qualitat del producte i la Denominació d'Origen. El poble d'Alboraia (L'Horta Nord) és conegut per la qualitat de les seues orxates.
Fora del País Valencià es confon a vegades (encara que cada dia menys) amb la "llet preparada", que es fa amb llet, llima, sucre i canella.
Etimologia
El nom prové probablement d'ordiata, fet d'ordi (del llatí hordeum). De fet, en italià actual l'orxata s'anomena orzata, essent orzo la traducció del llatí hordeum. Existeix tanmateix una etimologia popular humorística en forma de llegenda que explica que el mot orxata prové de quan Jaume I entrà a València i una bella dama valenciana li donà a tastar un got d'orxata. En Jaume I fou tan sorprès del seu gust que respongué a la dama: "Açò és or, xata", d'on suposadament derivaria "orxata". Tan sols és una llegenda sense cap validitat etimològica, oimés que el castellanisme xata és molt recent.
Fabricació i distribució industrial
A la comarca de L'Horta i, en general, a tot el País Valencià, hi ha orxateries artesanes que produeixen l'orxata directament de la matèria primera (la xufa), amb els altres dos ingredients: l'aigua i el sucre. Per contra, a l'hora d'adquirir orxates fabricades en supermercats (fins i tot al País Valencià) i en moltes gelateries fora del país, l'autenticitat del producte (i dels seus ingredients) és molt qüestionable.
Tradicionalment es feia servir l'orxatera per a consumir-la granissada quan encara no hi havia congeladors a les cases i el gel es comprava a venedors ambulants. Es ficava entre els dos recipients que la formen per refredar-la i amb sal es desfeia el gel per afavorir el procés de congelació de l'orxata. El recipient exterior era fet de suro natural amb una capa de quitrà per dintre per segellar-lo mentre que l'altre recipient d'acer contenia l'orxata. També es feia servir per a granissar uns altres productes com ara cafè o suc de llima.
En el cas de comprar orxates en supermercats o grans superfícies, les congelades solen preservar els ingredients originals i s'assemblen més a l'orxata original que es consumeix a la comarca de L'Horta. Per contra, les orxates líquides solen portar a sorpreses. Com a exemple, la marca més coneguda d'orxates, Chufi, inclou "proteïnes de llet" en les seues orxates. Açò es deu al fet que un baix contingut de xufes (que és un producte més car que els derivats de la llet) deixa l'orxata aigualosa i insípida. Per tal de donar-li més sabor i per a facilitar el procés d'uperització o pasteurització se li afigen estos derivats lactis, un gust que es detecta immediatament. Tot i açò, esta pràctica té l'aval de la Denominació d'Origen Orxata de València.
Altres orxates
A Mèxic és molt popular l'orxata d'arròs. Es fa d'arròs i s'hi poden afegir llet i uns altres ingredients com canyella, llima dolça o vainilla.
Cal dir que al País Valencià hom fa distinció entre l'orxata granissada i la líquida, anomenant la segona simplement com a una "líquida" sense el mot principal: orxata.
L'orxata d'arròs, ara pràcticament desapareguda i que abans era la més usual entre els llauradors a València per ser l'arròs més barat que la xufa, s'anomena "substància".
Vegeu també
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orxata |
