Diferència entre revisions de la pàgina «Garamants»

Salta a la navegació Salta a la cerca
4.625 bytes afegits ,  fa 3 anys
cap resum d'edició
Els romans van tenir freqüents contactes comercials amb els garamants, però no els consideraven prou civilitzats. A Garama, s'han trobat uns banys romans, la qual cosa indicaria o bé la presència d'una colònia nombrosa o que els garamants, almenys en certs nivells, eren prou civilitzats. El romà Maternus va acompanyar un rei garamant en una expedició militar que va durar quatre mesos, fins al sud del [[Txad]] i al nord de [[Nigèria]]. En aquesta època, ja tenien algunes armes de guerra, les quals, Heròdot, al segle V, esmenta que no coneixien. Tot i així, mai no van dependre de [[Roma]].
 
[[Tàcit]] esmenta que havien atacat alguns establiments de la costa. [[Plini el Vell]] també diu que, al {{segle|I}} aC, van atacar els establiments romans a la zona costanera del nord d'Àfrica. [[Luci Corneli Balb Gadità]] va fer una expedició contra ells i en va ocupar 15 ciutats el [[19 aC]], però això no els va impedir després ajudar [[Tacfarines]]. El [[70]], van ajudar la ciutat d'Oea ([[Trípoli (Líbia)|Trípoli]]) a assetjar i saquejar ''[[Leptis Magna]]'', i a això va seguir una nova expedició romana el mateix any 70, que els va obligar a establir relacions oficials amb Roma, i n'esdevingueren un estat client, però la situació es va extingir al [[segle III]], amb l'inici de la decadència imperial.<ref>Birley (1999), p.&nbsp;153.</ref>
 
Vers el [[400]], les condicions climàtiques van empitjorar. La zona del sud de [[Líbia]], llavors ben cultivada, va acabar sent un desert i les aigües subterrànies s'esgotaven i no es recuperaven o almenys no ho feien prou ràpidament.<ref>[https://www.theguardian.com/world/2011/nov/05/gaddafi-sahara-lost-civilisation-garamantes ''Fall of Gaddafi opens a new era for the Sahara's lost civilisation''], Guardian, retrieved 5/11/2011</ref> El regne es va fragmentar i el Regne de Ghana, a l'oest, va agafar-ne el relleu en el comerç. Encara el [[569]], s'esmenta un tractat de pau entre el Regne dels garamants i Bizanci, en el qual el regne acceptava el cristianisme. El [[642]], els àrabs van arribar a Garama. El [[668]], un rei dels garamants, cristià, fou empresonat pels musulmans i el regne va desaparèixer.
 
Són, probablement, els avantpassats dels [[tuaregs]], puig que la seva llengua escrita era similar a l'actual tifinaq.<ref name="Louis_Werner">{{cite web |url=http://www.saudiaramcoworld.com/issue/200403/libya.s.forgotten.desert.kingdom.htm |title=Libya's Forgotten Desert Kingdom |last1=Werner |first1=Louis |date= |website=saudiaramcoworld.com |publisher=[[Saudi Aramco World]] |access-date=August 15, 2016 |quote=May/June 2004; Volume 55, Number 3}}</ref>
== Referències ==
{{referències}}
 
== Bibliografia ==
* {{cite book |last=Birley |first=Anthony R. |authorlink=Anthony Birley |title=Septimius Severus: The African Emperor |origyear=1971 |year=1999 |publisher=Routledge |location=London |isbn=0-415-16591-1 }}
*N. Barley (Review). Reviewed work(s): Les chars rupestres sahariens: des syrtes au Niger, par le pays des Garamantes et des Atlantes by Henri Lhote Bulletin of the School of Oriental and African Studies, [[University of London]], Vol. 48, No. 1 (1985), pp.&nbsp;210–210
 
== Lectures ==
* Timothy F. Garrard. Myth and Metrology: The Early Trans-Saharan Gold Trade The Journal of African History, Vol. 23, No. 4 (1982), pp.&nbsp;443–461
* Ulrich Haarmann. The Dead Ostrich Life and Trade in Ghadames (Libya) in the Nineteenth Century. Die Welt des Islams, New Series, Vol. 38, Issue 1 (March 1998), pp.&nbsp;9–94
* R. C. C. Law . The Garamantes and Trans-Saharan Enterprise in Classical Times The Journal of African History, Vol. 8, No. 2 (1967), pp.&nbsp;181–200
* Daniel F. McCall. Herodotus on the Garamantes: A Problem in Protohistory History in Africa, Vol. 26, (1999), pp.&nbsp;197–217
* Count Byron Khun de Prorok. Ancient Trade Routes from Carthage into the Sahara Geographical Review, Vol. 15, No. 2 (April 1925), pp.&nbsp;190–205
* Brent D. Shaw. Climate, Environment and Prehistory in the Sahara. World Archaeology, Vol. 8, No. 2, Climatic Change (October 1976), pp.&nbsp;133–149
* Richard Smith. [http://www.north-of-africa.com/article.php3?id_article=355 What Happened to the Ancient Libyans? Chasing Sources across the Sahara from Herodotus to Ibn Khaldun]. Journal of World History - Volume 14, Number 4, December 2003, pp.&nbsp;459–500
* John T. Swanson. The Myth of Trans-Saharan Trade during the Roman Era The International Journal of African Historical Studies, Vol. 8, No. 4 (1975), pp.&nbsp;582–600
* Belmonte, Juan Antonio; Esteban, César; Perera Betancort, Maria Antonia; Marrero, Rita. Archaeoastronomy in the Sahara: The Tombs of the Garamantes at Wadi el Agial, Fezzan, Libya. Journal for the History of Astronomy Supplement, Vol. 33, 2002
* Raymond A. Dart . The Garamantes of central Sahara. African Studies, Volume 11, Issue 1 March 1952, pages 29 – 34
* [http://bmcr.brynmawr.edu/2010/2010-02-79.html Bryn Mawr Classical Review of David. J. Mattingly (ed.), The Archaeology of Fazzan. Volume 2. Site Gazetteer, Pottery and Other Survey Finds. Society for Libyan Studies Monograph 7. London: The Society for Libyan Studies and Socialist People's Libyan Arab Jamahariya Department of Antiquities, 2007. Pp. xxix, 522, figs. 760, tables 37.] ISBN 1-900971-05-4.
* Karim Sadr (Reviewer): WHO WERE THE GARAMANTES AND WHAT BECAME OF THEM? The Archaeology of Fazzan. Volume I: Synthesis. Edited by DAVID J. MATTINGLY. London: Society for Libyan Studies, and Tripoli: Department of Antiquities, 2003. (ISBN 1-90097-102-X) Review in The Journal of African History (2004), 45: 492-493
* Victor Paul Borg. The Garamantes masters of the Sahara. Geographical, Vol. 79, August 2007.
* Gabriel Camps. [http://www.clio.fr/bibliotheque/Les_Garamantes_conducteurs_de_chars_et_bAtisseurs_dans_le_Fezzan_antique.asp Les Garamantes, conducteurs de chars et bâtisseurs dans le Fezzan antique]. Clio.fr (2002).
* Kevin White, David Mattingly. [http://www.innovations-report.com/html/reports/earth_sciences/report-54055.html Ancient lakes of the Sahara]. American Scientist. January–February 2006.
* [[Théodore Monod]], L’émeraude des Garamantes, Souvenirs d’un Saharien. Paris: L’Harmattan. (1984).
* [[Eamonn Gearon]]. ''The Sahara: A Cultural History''. Signal Books, UK, 2011. [[Oxford University Press]], USA, 2011.
 
== Enllaços externs ==
* [http://ilbonito.wordpress.com/2007/11/12/whispers-in-the-sand-a-message-from-a-lost-civilization/ The Royal Saharan Kingdom Garamantes Civilization]
* [http://www.archaeology.org/0403/abstracts/sands.html "Kingdom of the Sands"]
* [http://Lexicorient.Com/e.o/ Encyclopaedia of the Orient - article about Garamantian empire]
* [http://www.romansonline.com/countries_L.asp?Icode=2382 romansonline.com]: Classical Latin texts citing the Garamantes.
* [http://www.livescience.com/16916-castles-lost-cities-revealed-libyan-desert.html LiveScience.com article] - about "lost cities" built by the Garamantes in Libya, most dating between AD 1 to 500, 7 November 2011
 
{{berbers}}
[[Categoria:Història de Líbia]]
397.251

modificacions

Menú de navegació