Zenzenita: diferència entre les revisions
Ampliació |
|||
Línia 19: | Línia 19: | ||
| referències = <ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-4394.html|consulta=26 abril 2017|títol=Zenzénite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> |
| referències = <ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-4394.html|consulta=26 abril 2017|títol=Zenzénite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> |
||
}} |
}} |
||
La '''zenzenita''' és un [[mineral]] de la classe dels [[minerals òxids|òxids]]. |
La '''zenzenita''' és un [[mineral]] de la classe dels [[minerals òxids|òxids]]. Rep el seu nom de Nils Zenzén (1883-1959), Comissari superior del [[Museu Suec d'Història Natural]], a [[Estocolm]] ([[Suècia]]). |
||
== Característiques == |
== Característiques == |
||
La zenzenita és un [[òxid]] de [[fórmula química]] Pb<sub>3</sub>(Fe,Mn)<sub>4</sub>Mn<sub>3</sub>O<sub>13</sub>. Cristal·litza en el [[sistema hexagonal]]. |
La zenzenita és un [[òxid]] de [[fórmula química]] Pb<sub>3</sub>(Fe,Mn)<sub>4</sub>Mn<sub>3</sub>O<sub>13</sub>. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'[[Associació Mineralògica Internacional]] l'any 1990. Cristal·litza en el [[sistema hexagonal]]. |
||
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la zenzenita pertany a "04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran" juntament amb els següents minerals: [[cromobismita]], [[freudenbergita]], [[grossita]], [[mayenita]], [[brearleyita]], [[yafsoanita]], [[latrappita]], [[lueshita]], [[natroniobita]], [[perovskita]], [[barioperovskita]], [[lakargiïta]], [[megawita]], [[loparita-(Ce)]], [[macedonita]], [[tausonita]], [[isolueshita]], [[crichtonita]], [[davidita-(Ce)]], [[davidita-(La)]], [[davidita-(Y)]], [[landauïta]], [[lindsleyita]], [[loveringita]], [[mathiasita]], [[senaïta]], [[dessauïta-(Y)]], [[cleusonita]], [[gramaccioliïta-(Y)]], [[diaoyudaoïta]], [[hawthorneïta]], [[hibonita]], [[lindqvistita]], [[magnetoplumbita]], [[plumboferrita]], [[yimengita]], [[haggertyita]], [[nežilovita]], [[batiferrita]], [[barioferrita]], [[jeppeïta]] i [[mengxianminita]]. |
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la zenzenita pertany a "04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran" juntament amb els següents minerals: [[cromobismita]], [[freudenbergita]], [[grossita]], [[mayenita]], [[brearleyita]], [[yafsoanita]], [[latrappita]], [[lueshita]], [[natroniobita]], [[perovskita]], [[barioperovskita]], [[lakargiïta]], [[megawita]], [[loparita-(Ce)]], [[macedonita]], [[tausonita]], [[isolueshita]], [[crichtonita]], [[davidita-(Ce)]], [[davidita-(La)]], [[davidita-(Y)]], [[landauïta]], [[lindsleyita]], [[loveringita]], [[mathiasita]], [[senaïta]], [[dessauïta-(Y)]], [[cleusonita]], [[gramaccioliïta-(Y)]], [[diaoyudaoïta]], [[hawthorneïta]], [[hibonita]], [[lindqvistita]], [[magnetoplumbita]], [[plumboferrita]], [[yimengita]], [[haggertyita]], [[nežilovita]], [[batiferrita]], [[barioferrita]], [[jeppeïta]] i [[mengxianminita]]. |
||
== Formació i jaciments == |
== Formació i jaciments == |
||
Va ser descoberta l'any 1990 a [[Långban]], una zona mineral del [[municipi de Filipstad]], a [[Värmland]], [[Suècia]]. Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral. |
|||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 21:44, 26 abr 2017
Zenzenita | |
---|---|
Epònim | Nils Zenzén (en) |
Localitat tipus | Långban, Filipstad, Värmland, Suècia |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CC.55 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CC.55 |
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.08 |
Dana | 7.5.4.1 |
Heys | 7.19.8 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Grup espacial | space group P6₃/mcm (en) |
Color | negre |
Diafanitat | opaca |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1990-031 |
Any d'aprovació | 1990 |
Símbol | Zen |
La zenzenita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom de Nils Zenzén (1883-1959), Comissari superior del Museu Suec d'Història Natural, a Estocolm (Suècia).
Característiques
La zenzenita és un òxid de fórmula química Pb3(Fe,Mn)4Mn3O13. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1990. Cristal·litza en el sistema hexagonal.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la zenzenita pertany a "04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran" juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, mayenita, brearleyita, yafsoanita, latrappita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiïta, megawita, loparita-(Ce), macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauïta, lindsleyita, loveringita, mathiasita, senaïta, dessauïta-(Y), cleusonita, gramaccioliïta-(Y), diaoyudaoïta, hawthorneïta, hibonita, lindqvistita, magnetoplumbita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeïta i mengxianminita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta l'any 1990 a Långban, una zona mineral del municipi de Filipstad, a Värmland, Suècia. Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.