Calendari de Gezer: diferència entre les revisions

El '''calendari de Gezer''' és una petita tauleta de [[pedra calcària]] amb inscritainscripcions, que es troba al [[Museu Arqueològic d'Istanbul|Museu de l'Antic Orient]], un museu d'[[arqueologia]] de [[Turquia]], amb la [[inscripció de Siloam|inscripció de Siloè]] i altres objectes arqueològics descoberts abans de la [[Primera Guerra Mundial]].<ref name="mus">{{ref-web|url=http://www.istanbularkeoloji.gov.tr/web/27-109-1-1/muze_-_en/collections/archaeological_museum_artifacts/gezer_calendar|consulta=4 gener 2017|títol=Archaeological Museum Artifacts|obra=Collections|editor=İstanbul Archaeological Museums}}</ref> Hi ha una rèplica del calendari al [[Museu d'Israel]].<ref name="replica">{{ref-web|url=http://www.imj.org.il/imagine/galleries/viewItemE.asp?case=3&itemNum=372807|consulta=4 gener 2017|títol=The Gezer Calendar (replica)|obra=Israel and the Bible|editor=Israel Museum}}</ref>

Fou descoberta el 1908 per l'arqueòleg irlandès [[R. A. Stewart Macalister]] de la [[Palestine Exploration Fund]] dins el context d'unes excavacions que es duien a terme a l'antiga ciutat [[Canaan|cananea]] de [[Guèzer]], a 30 quilòmetres de [[Jerusalem]], a la regió de [[Judà]]. Està [[datació|datada]] al voltant del {{[[segle| X}} aC]], malgrat hi ha certa incertesa ja què l'excavació no fou [[Artefacte arqueològic#Anàlisi de l'artefacte|estratificada]]<ref>{{cite journal|last1=Tappy|first1=Ron E.|first2=P. Kyle|last2=McCarter|first3=Marilyn J.|last3=Lundberg|first4=Bruce|last4=Zuckerman|year=2006|title=An abecedary of the mid-tenth century B.C.E. from the Judaean Shephelah|journal=Bulletin of the American Schools of Oriental Research|volume=344|pages=41|jstor=25066976|ref=harv|quote=... contextos arqueològics compromesos (per exemple, el calendari de Gezer no estratificat ...}}</ref><ref name="mus"/> i la seva identificació durant les excavacions no es va donar en un «context arqueològic segur».<ref>{{cite journal|last1=Demsky|first1=Aaron|year=2007|title=Semitic Inscriptions|journal=Near Eastern Archaeology|volume=70/2|pages=41|jstor=25066976|ref=harv|quote=El primer que cal tenir en compte en examinar una antiga inscripció és si va ser descoberta en el context o no. [...] Si es troba en un [[jaciment arqueològic]], s'ha d'observar si es troba en el seu context primerenc, [...] o secundari [...] Textos trobats en un jaciment, però no en un context arqueològic segur presenten certs problemes de datació exacta, com passa amb el calendari de Gezer}}</ref>

Els investigadors es troben dividits pel que fa a si l'idioma és [[Llengua fenícia|fenici]] o [[hebreu]], i si l'escriptura és [[Alfabet fenici|feniciafenícia]] o [[Alfabet protocananeu|protocananea]], o bé paleohebrea.<ref name="koller"/><ref>{{cite book |last1= Smith|first1= Mark S.|year=2002 |title= The Early History of God: Yahweh and the other deities in ancient Israel|pages= 20|publisher=Wm. B. Eerdmans Publishing Co |isbn=978-0-8028-3972-5}}</ref><ref>{{cite journal |last1= Pardee|first1= Dennis|year= |title= A Brief Case for the Language of the ‘Gezer Calendar’ as Phoenician|journal= Linguistic Studies in Phoenician, ed. Robert D. Holmstedt and Aaron Schade|pages= 43|publisher= Winona Lake}}</ref><ref name="Rollston2010">{{cite book|author=Chris A. Rollston|title=Writing and Literacy in the World of Ancient Israel: Epigraphic Evidence from the Iron Age|year=2010|publisher=Society of Biblical Lit|isbn=978-1-58983-107-0|pages=30–}}</ref>

El calendari està inscrit en una placa calcària i descriu períodes mensualmensuals o bimensuals relacionats amb l'agricultura, i atribueix a cadascun una tasca, com la collita, plantar, o tenir cura de cultius específics. Els investigadorinvestigadors han especulat que el calendari podria ser un exercici de memòria d'un escolar, el text d'una cançó popular o una cançó infantil. Una altra possibilitat és què fos dissenyat per a la recaptació d'impostos als agricultors. L'[[escriba]] del calendari és probablement 'Abies', que significa «Yah —forma abreujada de Τετραγράμματον; [[Yahveh]], Déu d'Israel en les escriptures hebrees— és el meu pare», i que apareix a la Bíblia fent al·lusió a diverses persones, entre elles un [[Regne de Judà|rei de Judà]].<ref name="koller">{{ref-publicació|cognom=Koller|nom=Aaron|títol=Ancient Hebrew מעצד and עצד in the Gezer Calendar|publicació=Journal of Near Eastern Studies|data=October 2013|pàgines=179-193|volum=72|exemplar=2|doi=10.1086/671444}}</ref>