Esòfag: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
Línia 21: | Línia 21: | ||
DorlandsPre = e_16| |
DorlandsPre = e_16| |
||
DorlandsSuf = 12343479| |
DorlandsSuf = 12343479| |
||
}}L'<nowiki/>'''[[esòfag]]''' és un tub muscular, a través del qual el [[bol alimentari]] ([[menjar |
}}L'<nowiki/>'''[[esòfag]]''' és un tub muscular, a través del qual el [[bol alimentari]] ([[menjar]]) passa de la [[boca]] a l'[[estómac]]. Es continua amb la [[laringofaringe]] a nivell de la sisena [[vèrtebra cervical]] (C6). |
||
== Funció == |
== Funció == |
Revisió del 13:17, 29 abr 2017
Cap i coll. Es mostra el començament de l'esòfag. | |
Òrgans digestius. L'esòfag és l'estructura marcada amb un 1. | |
Detalls | |
---|---|
Llatí | œsophagus |
Part de | tracte gastrointestinal humà |
Sistema | Digestiu |
Artèries esofàgiques | |
Venes esofàgiques | |
Innervació | Gangli celíac Nervi vague |
Identificadors | |
MeSH | [1] |
TA | A05.4.01.001 |
FMA | 7131 : multiaxial – jeràrquic |
Recursos externs | |
Gray | p.1144 |
EB Online | science/esophagus |
Terminologia anatòmica |
L'esòfag és un tub muscular, a través del qual el bol alimentari (menjar) passa de la boca a l'estómac. Es continua amb la laringofaringe a nivell de la sisena vèrtebra cervical (C6).
Funció
El menjar passa a través de l'esòfag per moviments peristàltics (peristalsi). Als mamífers connecta la faringe, que és una cavitat comuna de l'aparell respiratori i el digestiu, amb l'estómac, on s'inicia la segona part de la digestió (la primera part es produeix a la boca, a través de la masticació i la mescla del menjar amb saliva.
Histologia
Consta de quatre capes que, de més intern a més extern, són:
- Mucosa
- Epiteli pla estratificat. La seva funció és la protecció.
- Làmina pròpia. Escassa.
- Muscular de la mucosa. Múscul llis.
- Submucosa. Conté glàndules secretores de moc (glàndules esofàgiques).
- Muscular externa. La seva composició varia segons el tram de l'esòfag:
- Terç superior: Múscul estriat.
- Terç mitjà: Múscul llis.
- Terç inferior: Predomini del múscul llis.
- Adventícia.
Malalties associades
- Freqüents:
- Esofagitis. La forma més habitual és la malaltia per reflux gastroesofàgic (MRGE) en què l'àcid de l'estómac puja a través de l'esòfag causant una sensació de cremor (per l'esofagitis); un reflux continu pot arribar a erosionar les capes més internes de l'esòfag i donar lloc a l'esòfag de Barrett.
- Hèrnia d'hiat, sovint associada a la MRGE.
- Poc freqüents o rares:
- Atrèsia esofàgica
- Fístula traqueoesofàgica
- Càncer d'esòfag
- Constricció esofàgica
- Varius esofàgiques
- Síndrome de Mallory-Weiss
- Síndrome de Plummer-Vinson
- Anell de Schatzki
- Diverticle de Zenker
- Trastorns de la motilitat:
- Acalàsia
- Afectació esofàgica de la malaltia de Chagas
- Espasme esofàgic
- Disfàgia neurogènica
Imatges addicionals
-
Sistema digestiu accessori.
-
Òrgans del tracte digestiu.
-
Tall transversal del coll a nivell de C6.
-
Tall transversal del tòrax. Es mostren les relacions de l'artèria pulmonar.
-
Posició i relacions cervicals i mediastíniques de l'esòfag. Vist des de darrere.
-
Secció d'un esòfag humà.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esòfag |