Rampó

{{Infotaula persona | carrec = Comte de Barcelona | inici = 820 | final = 825 | predecessor = Berà I | successor = Bernat de Septimània

| carrec2 = Comte de Girona i de Besalú | inici2 = 820 | final2 = 820 | predecessor2 = Berà I | successor2 = Bernat de Septimània

| carrec3 = Comte d'Osona | inici3 = 820 | final3 = 825 | predecessor3 = [[Borrell d'Osona] | successor3 = Bernat de Septimània }} Rampó (? - 825) fou comte de Barcelona, Girona, Besalú i Osona (820-825).

Després de la deposició forçosa del comte Berà I, Lluís el Pietós, rei dels francs i emperador d'Occident, va considerar prudent encomanar els seus honors (o sigui els seus comtats) a un noble allunyat de la lluita partidista que es duia a terme a la Gòtia. Rampó, que era d'origen franc i no got com el seu predecessor, ja havia servit fidelment a Carlemany, i havia estat l'encarregat de comunicar la mort d'aquest al seu fill i successor Lluís, llavors rei d'Aquitània.

Es creu que Rampó va governar Barcelona, Girona, Besalú i Osona, aquest últim atorgat després de la mort de Borrell d'Osona el 820. Se li van atorgar els títols de Comte i de Marquès, aquest últim reservat únicament als qui governaven comtats fronterers. El 821 la cort d'Aquisgrà va ordenar saquejar el territori musulmà, ordre que degué acomplir-se el 822, en direcció al riu Segre. Es creu que en aquesta expedició va participar també Asnar I Galí comte d'Urgell i Cerdanya (abans comte d'Aragó).

Probablement, Rampó va morir l'any 825. El seu càrrec va tardar uns mesos a cobrir-se. Fins a l'assemblea de febrer del 826 a Aquisgrà, l'emperador Lluís el Pietós no va designar substitut. L'escollit va ser Bernat de Septimània, cap del partit de la guerra contra els musulmans i germà petit de Gaucelm, comte d'Empúries i Rosselló.

Precedit per: Berà I	Comte de Barcelona Comte de Girona 820–825	Succeït per: Bernat de Septimània
Precedit per: Borrell d'Osona	Comte d'Osona 820–825